Responsabilitats dels propietaris

En tenir un animal de companyia cal alimentar-lo adequadament, portar-lo a un centre veterinari com a mínim un cop a l’any i sempre que ho necessiti, proporcionar-li exercici diàriament, evitar que estigui sol, no maltractar-lo ni abandonar-lo mai i, sobretot, estimar-lo.

També cal inscriure’l al Registre Censal Municipal i identificar-lo amb un microxip (i amb una xapa al coll que porti les dades per poder-lo retornar en cas de pèrdua o robatori) i ser cívics envers les altres persones i l’entorn. 

Nota informativa - Nou procediment en els tràmits relacionats amb els animals (pdf)

Identificació i cens

Identificació i censLa identificació electrònica de gossos, gats i fures és obligatòria i es porta a terme mitjançant la implantació d’un microxip. Es realitza a les clíniques o centres veterinaris i és un tràmit desvinculat de l’Ajuntament de Barcelona. Les dades d’identificació s’envien a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia, gestionat pel Consell de Veterinaris de Catalunya.

Un cop implantat el microxip, que porta un codi d’identificació, i obtingut el document sanitari, a Barcelona les persones propietàries d’aquests animals de companyia estan obligades a inscriure’ls en el Registre Censal Municipal, dins el termini de tres mesos des de la data de naixement o de trenta dies des de la data d’adquisició, canvi de residència de l’animal o trasllat temporal per un període superior a tres mesos.

D’acord amb allò establert al Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, les dades dels censos municipals són traspassades a la Generalitat de Catalunya, que mitjançant un registre únic, el  Registre general d’animals de companyia, gestiona el conjunt de dades d’identificació dels censos municipals d’animals de companyia.

El Registre general d’animals de companyia és públic i hi pot accedir tothom qui ho sol·liciti, respectant sempre allò establert en la legislació sobre el procediment administratiu i tenint en compte el disposat a la normativa sobre la protecció de dades.

D’altra banda, tot i que la Llei no obliga en quant a la resta d’animals de companyia es recomana fer-ho per protegir-los, per raons de seguretat dels animals,  per raons ambientals i de control sanitari.

Gossos GPP

Gossos potencialment perillosos

Gossos potencialment perillosos

 

Amb una bona socialització i educació, els gossos potencialment perillosos (GPP) són com qualsevol altre gos, amb la diferència que tenen una complexió més forta. D’acord amb les normatives municipals, es consideren gossos potencialment perillosos:

  • Els que pertanyen a les següents races o a llurs encreuaments:
    • Akita
    • terrier de Staffordshire americà
    • bullmastiff
    • dòberman
    • dog argentí
    • dog de Bordeus
    • fila brasiler
    • mastí napolità
    • pit bull terrier
    • presa canari
    • rottweiler
    • tosa o japonès
  • Els que manifesten un caràcter marcadament agressiu o hagin protagonitzat agressions a persones o a d’altres animals.
  • Els que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa.
  • Els que reuneixen totes o la majoria de les característiques esmentades a l’annex II del Reial decret 287/2002, de 22 de març, que desenvolupa la Llei estatal 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos. Són les següents:
    • Musculatura forta, aspecte poderós i robust, configuració atlètica, agilitat, vigor i resistència.
    • Marcat caràcter i gran valor.
    • Pèl curt.
    • Perímetre toràcic comprès entre 60 i 80 cm, alçada a la creu entre 50 i 70 cm i pes superior a 20 kg.
    • Cap voluminós, cuboide, robust, amb crani ample i gran i galtes musculoses i arrodonides. Mandíbules grans i fortes, boca robusta, ampla i profunda.
    • Coll ample, massís i curt.
    • Pit massís, ample, gran, profund, amb les costelles arquejades i el llom musculat i curt.
    • Extremitats anteriors paral·leles, rectes i robustes, i extremitats posteriors molt musculoses, amb potes relativament llargues formant un angle moderat.

No tenen la consideració legal de gossos potencialment perillosos els que pertanyen a les forces armades, forces i cossos de seguretat de l'Estat espanyol, cossos de policia de les comunitats autònomes, policia local i empreses de seguretat amb autorització oficial.

Obligacions de les persones propietàries de gossos potencialment perillosos:

  • Disposar d’una llicència municipal per a la tinença o conducció de gossos potencialment perillosos que resideixin habitualment a Barcelona. Aquesta llicència s’obté a l’Oficina de Protecció dels Animals de Barcelona. (enllaç intern)
  • Contractar una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització pels danys i lesions que aquests animals puguin provocar a les persones i a altres animals; en tot cas, no inferior a 150.253 euros i que inclogui les dades d’identificació de l’animal.
  • Identificar-los electrònicament amb un microxip homologat de forma indeleble i proveir-se del document sanitari corresponent, de forma prèvia a la inscripció en el Registre Censal Municipal. Qualsevol variació de les dades que figuren a la llicència ha de ser comunicada pels seus titulars en el termini de 15 dies des de la data en què es produeixi.
  • Sempre han d’anar fermats amb corretja o cadena sense que ocasionin lesions a l’animal i dur el morrió col·locat.
  • No poden ésser conduïts per menors de divuit anys.
  • No es pot dur més d’un gos potencialment perillós per persona.

Abandonament i maltractament

Abandonament i maltractamentEn cas de trobar un animal de companyia abandonat o ferit, cal trucar al CAACB en horari laboral o a la Guàrdia Urbana en horari nocturn o festius.

Si es coneix el cas d’un animal maltractat, cal avisar a l’Oficina de Protecció dels Animals (opab@bcn.cat) o a la Guardia Urbana.

 

En cas d’abandonament

L’abandonament és un acte de crueltat i un delicte segons la normativa catalana.

L’Ajuntament de Barcelona col·labora de manera proactiva amb les entitats i ONG animalistes per lluitar i penalitzar el maltractament, instant, quan és el cas, a la inhabilitació per a la tinença d’animals.

Un animal es considera abandonat quan no du la identificació establerta legalment per localitzar-ne els propietaris i no va acompanyat de cap persona. L’abandó dels animals està prohibit. Fer-ho es pot considerar com una infracció molt greu en matèria de tinença d’animals i els propietaris poden ser sancionats amb una multa d’entre 401 i 20.000 €.

Els animals abandonats recollits o rebuts pels serveis municipals es mantenen en observació durant 20 dies al CAACB; en cas que no siguin recollits pels seus propietaris, es procedirà a tramitar-ne l’adopció. Sacrificar-los està prohibit, amb algunes excepcions com que fruit de patologies els animals pateixin. En el cas dels gats, l’Ajuntament pot promoure colònies de gats prèviament esterilitzats.

En cas de maltractament

Es considera maltractament quan es porten a terme accions com agredir o afectar físicament o psicològicament els animals, mantenir-los en instal·lacions indegudes pel que fa a condicions higièniques i sanitàries, de benestar i de seguretat i no facilitar-los l’alimentació suficient i equilibrada per mantenir uns bons nivells de nutrició i salut.

Higiene i sanitat

Higiene i sanitatEls propietaris d’animals domèstics han de vetllar pel benestar dels animals i han de mantenir-los en bones condicions higièniques, sanitàries i de seguretat d’acord amb les necessitats de cada espècie. Han de:

  • Proveir-los d’aigua potable i alimentació suficient i equilibrada per mantenir uns bons nivells de nutrició i salut.
  • Proveir-los d’un espai ventilat, amb el grau d’humitat, temperatura, llum i aixopluc adequats per al seu benestar.
  • Mantenir els seus allotjaments nets, desinfectats i sense orins ni excrements.
  • Portar a terme un control veterinari dels animals adequat, que garanteixi les cures necessàries per al tractament preventiu de malalties.
  • Recordar que els animals no poden estar lligats, sols o en llocs tancats, com un vehicle, i que necessiten un espai digne per viure.

Les mudes

Les mudes de pèl són normals a la primavera i a la tardor, però si l’animal viu en un hàbitat càlid durant tot l'any, la caiguda pot ser més freqüent. Cal raspallar-lo periòdicament, atès que els nusos i les capes mal cuidades poden afavorir les infeccions de la pell i els paràsits externs, com les puces.

La raspallada

És important acostumar el gos a la raspallada del pèl des que és cadell. Si no es fa a poc a poc des de petit, serà difícil aconseguir que d’adult s’estigui quiet i tranquil quan es vulgui raspallar. Això és fonamental per a les races de pèl llarg, ja que necessitaran una raspallada regular durant tota la vida. El material necessari i la freqüència de la raspallada varien segons el tipus de pèl. Es pot utilitzar un raspall de pues metàl·liques o una pinta metàl·lica.

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari