Blog

Bon 2017!

31 desembre 2016 -

La periodista i escriptora Soledad Gallego em va explicar ahir que, quan va preguntar a Frederica Montseny (primera ministra dona a Espanya) "quin epitafi voldries a la teva làpida?”, ella va contestar: "Frederica Montseny. Va fer el que va poder".
En la seva senzillesa, la resposta va carregada de profunditat i crec que conté una de les claus per encarar la nostra època convulsa: no quedar-se a casa ni deprimir-se, fer tot el que es...

Ni una menys!

21 desembre 2016 - Feminismes

Un home ha assassinat una dona a Barcelona. No dic "la seva" dona encara que estiguessin casats, perquè precisament el fet de considerar-la "seva" ha estat, en aquest cas, l’injustificable motiu d'aquest horrible crim.
Resulta que l'home era conegut, un periodista famós.
La dona era metgessa en un ambulatori de barri.
Els primers articles de premsa es van omplir de dades sobre la biografia d'ell. Ens explicaven la seva vida...

Combatre la pobresa infantil

15 desembre 2016 - Drets socials

Una societat que es vulgui mirar al mirall no pot permetre la pobresa infantil. Senzillament és inacceptable.

Per això a Barcelona hem duplicat, amb més de 22 milions d'euros, els ajuts a menors de 16 anys en situació de pobresa. En realitat fem un sobreesforç que hauria de ser compartit amb altres administracions: Si la Generalitat aprovés una renda garantida, aquests ajuts per pal·liar l'emergència no serien necessaris.

No...

Sobre el rànquing de la revista Politico

7 desembre 2016 - Internacional

Avui la publicació Politico publica un rànquing de persones influents en què m'han triat com la cinquena persona més influent d'Europa. Abans de res vull dir que el sentit d'aquests rànquings i enquestes és assenyalar tendències, i només així vull interpretar aquesta elecció: no sóc jo, sinó el procés transformador del qual sóc una de les cares visibles, però que protagonitza la gent que l’està empenyent des de baix. No sóc jo, sinó el paper...

T'ho devíem, Rubianes

4 desembre 2016 - Cultura

Als anys 80 Pepe Rubianes va il·luminar amb el seu somriure i el seu talent l'escena cultural barcelonina, i no va deixar de fer-ho fins que ens va deixar.
Lúcid, valent, irreverent. Capaç de desemmascarar la hipocresia i molestar al públic fins a buidar la sala ... però el públic repetia i la tornava a omplir, perquè tots necessitem un mirall en el qual veure'ns, incomodar-nos i riure'ns de nosaltres mateixos.
Les seves "vídues...

Segueix-ne el feed RSS

Sobre el blog

Aquest blog recull idees, pensaments i reflexions sobre el meu dia a dia com a alcaldessa de Barcelona.

Arxiu

Compartiu aquest contingut