‪#‎BCNLampedusaLesbos

15 març 2016

-

Ciutat refugi

No seguirem esperant: si els refugiats no vénen per culpa de les polítiques deshumanitzades de la UE i de l'Estat espanyol, la ciutat enviarà ajuda on més es necessiti.

Avui hem signat uns convenis amb l'alcalde de Lesbos i l'alcaldessa de Lampedusa. Acords d'ajuda directa de ciutat a ciutat que inclouen la possibilitat d'enviar tècnics especialitzats per cobrir les mancances amb què aquests municipis s'estan trobant. A la roda de premsa ha estat emocionant escoltar com Lampedusa i Lesbos han hagut d'afrontar, gairebé soles, una situació que desborda les seves capacitats i les seves competències. I com, malgrat la tragèdia que ha omplert les seves platges de cadàvers i els seus carrers de milers de persones en trànsit, feien una crida a lluitar contra la xenofòbia, a perdre la por i a governar la crisi des de la solidaritat.

Si la tragèdia no ha estat encara més gran, ha estat gràcies a l'ajut directe de la gent, organitzada des de baix: als mateixos habitants de les illes, un exemple per a la resta de ciutats d'Europa. També a les ONG, a voluntaris, socorristes i personal sanitari vingut d'altres ciutats que, pel seu compte i assumint tots els riscos, han fet el que els estats han estat incapaços de fer: salvar vides.

Si la UE treballa des de dalt per fortificar Europa, ajudem-nos de ciutat a ciutat, teixim una xarxa per baix de municipis que estiguin a l’alçada dels seus ciutadans i ciutadanes. Unim-nos contra la imposició de qualsevol tractat que permeti les deportacions massives i la vulneració del dret a l'asil. Un acord així no només se saltaria la legislació internacional, sinó, sobretot, la Declaració Universal de Drets Humans i el deure moral i humà d'ajudar els nostres semblants. Un deure que està per sobre de qualsevol llei.

Finalment vull enviar un missatge als veïns i veïnes de Barcelona: fa mesos que escoltem milers de ciutadans que volen ajudar i no saben com. Acabem d'augmentar de 100.000-300.000 euros un fons d'ajuda immediata per a organitzacions que estan atenent la urgència en les zones de trànsit. Però començarem a actuar, també, facilitant l'ajuda directa de ciutadania a ciutadania. Enviament de material, de missatges de solidaritat etc ... Tot i que és evident (sempre ho hem dit) que aquesta no és la solució, no deixarem de fer alguna cosa que pot significar un alleujament immediat i que a més envia un potent missatge al món: quan els governs no actuen, el poble salva el poble.

Enllaços relacionats

Barcelona Ciutat Refugi

Sobre el blog

Aquest blog recull idees, pensaments i reflexions sobre el meu dia a dia com a alcaldessa de Barcelona.

Arxiu

2016
2017

abril 2017

octubre 2017

Compartiu aquest contingut