Crida a l'afecte

28 agost 2015

-

Ciutat refugi

Abans-d'ahir 50 persones van morir asfixiades al celler d'un vaixell. Ahir més de 70 morts a l'interior d'un camió. Avui ens despertem amb dos naufragis: pot ser que siguin més de cent morts. Tenim un mar que s'omple de morts. Unes fronteres que s'omplen de filferros, pinxos, fulles ... i de morts. Homes, dones, nens i nenes, morts.

I una part d'Europa plora, crida, vol que se salvin, que no morin, però ... però que no vinguin, que se'n vagin, que desapareguin, que no existeixin i que no haguem de veure'ls a la tele, i menys en els nostres carrers, amb les seves mantes, al metro, o a les escales de casa nostra.

Alguns de forma irresponsable promouen la por als "altres", "els il·legals", "els que vénen a vendre sense llicència", "a gastar la nostra sanitat", "a quedar-se les nostres ajudes", "a ocupar les nostres places de col·legi" , "a demanar", "a pidolar" "a delinquir"... Però la por és només això: por. La nostra por a viure una mica pitjor contra la seva por de no sobreviure. La nostra por a haver de compartir una petita part del benestar contra la seva por a la fam i a la mort, tan profunda que els ha donat el valor de arriscar-ho tot, per venir sense altre equipatge que la mateixa por.

Por contra por. I la seva és més gran. Així que Europa, europeus: obrim els ulls. No hi haurà prou murs ni filferros que parin això. Ni gasos lacrimògens ni pilotes de goma. O abordem un drama humà des de la capacitat d'estimar que ens fa humans, o acabarem tots deshumanitzats. I hi haurà més morts, molts més. Aquesta no és una batalla per protegir-nos dels "altres". Ara mateix això és una guerra contra la vida.

Que els governs deixin d'amenaçar amb l'"efecte crida". El que necessita Europa, urgentment, és una "Crida a l'afecte", una crida a l'empatia. Podrien ser els nostres fills, germanes o mares. Podríem ser nosaltres, com també van ser exiliats molts dels nostres avis.

Tot i que es tracta d'un tema de competència estatal i europea, des de Barcelona farem tot el que puguem per participar d'una xarxa de ciutats-refugi. Volem ciutats compromeses amb els drets humans i amb la vida, ciutats de què sentir-nos orgulloses.

Sobre el blog

Aquest blog recull idees, pensaments i reflexions sobre el meu dia a dia com a alcaldessa de Barcelona.

Arxiu

2016
2017

abril 2017

octubre 2017

Compartiu aquest contingut