Gràcies

23 agost 2017

-

Seguretat

Ahir vaig anar a la comissaria de Guàrdia Urbana de Ciutat Vella, situada a la Rambla. En els dies posteriors a l'atemptat ja vaig tenir ocasió d'agrair i felicitar la seva actuació excel·lent, a través de declaracions públiques o en breus trobades amb els comandaments. No obstant això, ahir va ser diferent. A pocs dies del terrible atemptat, vam poder asseure'ns amb una vintena d'agents en una sala de la comissaria, i durant gairebé dues hores vaig poder escoltar directament com havien viscut i actuat aquests herois anònims durant l'atemptat.

Guàrdia Urbana, com a policia local i de proximitat, és el cos que patrulla per les Rambles diàriament. Va ser la primera a arribar i fins i tot córrer darrere de la furgoneta, arriscant la seva vida per salvar la dels altres. La primera a donar la veu d'alarma en un avís que deia, literalment "Atenció! Atenció! Una furgoneta atropellant gent! A les Rambles ! A les Rambles! 109 Atac terrorista! Atac terrorista!". Un avís que tots tenen gravat a la memòria i no poden oblidar.

Guàrdia Urbana va ser la primera a atendre els ferits, la primera a consolar o donar instruccions a persones que fugien preses pel pànic.
I ho van fer sense pensar en si mateixos, superant l'instint natural d'allunyar-se'n com feia tothom, i apropant-se al lloc dels fets arriscant literalment la seva vida, perquè en els primers moments no se sabia si hi hauria explosius a la furgoneta, o si hi hauria persones armades ... però no van dubtar i van actuar conscients que aquest era el seu deure.

Ahir vaig escoltar agents encara commocionats que em van explicar com en els primers minuts es perd la noció del temps, tot transcorre com a càmera lenta, el so es converteix en silenci i només hi ha imatges. Com van haver de prendre decisions a vida o mort. Com van intentar reanimar víctimes que van morir en els seus braços, consolar nens i nenes que no trobaven els seus pares... fins i tot van buscar mitjans de transport propis abans que arribessin les ambulàncies per intentar salvar vides, com la d'un nen de tres anys, al qual van traslladar a l'hospital després d'intentar reanimar-lo, sense rendir-se malgrat la seva extrema gravetat.

Escric això encara emocionada pels seus testimonis.

Malgrat el que han viscut, tots afirmen que no haguessin volgut estar en un altre lloc, i no tenen cap dubte que estaven on havien d'estar.
Com a alcaldessa i màxima responsable de la Guàrdia Urbana de Barcelona, ​​no podia deixar de dedicar-los aquest escrit, com a reconeixement a la seva valentia. Però ho faig també com a barcelonina orgullosa i agraïda. Escoltar-los va ser reviure amb ells aquests moments. I, creieu-me, el seu valor i el seu sentit del deure són dignes d'admiració.

Sota l'impacte, em van explicar, com a professionals però també com a persones, que a molts els costa dormir i que tenen contínuament flaixos de les imatges dels moments més durs... que molts es pregunten si podrien haver fet més.

Des d'aquí, i en nom de la ciutat, els dic que van ser valents, que van actuar amb la màxima professionalitat, sensibilitat i humanitat, i que poden sentir-se orgullosos. Tant com Barcelona ho està dels seus agents de seguretat més pròxims i propers en un dels dies més tristos i dolorosos que ha viscut aquesta ciutat.

Sobre el blog

Aquest blog recull idees, pensaments i reflexions sobre el meu dia a dia com a alcaldessa de Barcelona.

Arxiu

abril 2017

Compartiu aquest contingut