Gràcies Sanitat Pública

21 maig 2017

-

Salut

Ja fa gairebé un mes que va néixer el nostre segon fill, Gael. Vull que el meu primer post de tornada a Facebook sigui per agrair les milers de felicitacions i els missatges de bons desitjos que he rebut. Però, sobretot, per donar les gràcies als metges, infermeres i llevadores de l'Hospital del Mar que ens han acompanyat en un moment tan important i emocionant. Tot i les retallades, el nivell i el compromís dels professionals de la nostra sanitat pública fa que aquesta no tingui rival i ens obliga a defensar-la amb orgull davant els múltiples atacs que rep.

He estat sempre usuària de l'educació i la sanitat públiques, i ara que sóc alcaldessa i mare per segona vegada, encara ho sóc més convençuda i agraïda. Sent un càrrec públic i una cara coneguda, experiències tan personals i íntimes com un embaràs i un part no són senzilles de gestionar. Com tota dona, al llarg de l'embaràs he tingut moments d'incertesa, d'inseguretat, de dolor físic .... Una fragilitat que s'aguditza en el moment del part.

Sabia que després del part (que en el meu cas va ser per cesària) no podria descansar, perquè dormiria poc, tindria dolor i la prioritat seria que el Gael s'agafés bé al pit i comencés a recuperar pes ... 

Enmig d'aquest remolí d'hormones i sentiments, l'últim que em venia de gust era que la meva situació es convertís en un tema mediàtic, però va ser inevitable i en els dies previs al part la premsa trucava constantment per saber si havia parit ja o en quina habitació estava. No és que sigui greu, però la veritat és que no ajuda a relaxar-se. Per això estic doblement agraïda a l'Hospital del Mar, que a més de cuidar-me molt, i molt bé, com ho fan amb tothom, em van ajudar a protegir la meva intimitat, guardant discreció sobre la meva situació.

En sortir em vaig trobar que ja estaven circulant rumors falsos -una cosa que passa cada vegada més sovint-, com que havien tancat tota la planta de maternitat per mi (!), alterant el funcionament normal del centre. Rumors absurds, impulsats per mitjans digitals i perfils en xarxes socials associats a la dreta, però que són tan eficaços que fins i tot amigues meves van dubtar i em van preguntar "¿és veritat que han tancat l'hospital durant la teva estada?". En fi. Perquè quedi clar, l'únic tracte "especial" que vaig rebre va ser que em van col·locar a l’última habitació de la planta, la més allunyada de la porta principal. I la veritat és que els ho agraeixo, perquè quan una té una cicatriu que li impedeix moure’s, està amb una sonda i un catèter, un bebè acabat de néixer i, a més, despentinada i ullerosa, l'últim que necessita és estar patint per si es cola algú a l'habitació amb una càmera.

Em costa entendre que hi hagi mitjans que es prestin a la difamació sense respectar una cosa tan privada com un part, que difonguin rumors falsos sense contrastar per intentar desprestigiar a qualsevol preu. Però suposo que n'hi ha que encara no suporten que gent comuna arribéssim a l'alcaldia de Barcelona, i suporten encara menys que siguem coherents i defensem els serveis públics que ells prefereixen afeblir i privatitzar. 

Que sàpiguen que seguiré sent usuària convençuda del meu CAP de referència, dels hospitals públics i de l'escola pública per als meus fills. Convençuda i agraïda. I per descomptat gaudint de la meva segona maternitat, dormint poc però molt feliç.

Des d'aquí, aprofito per enviar una forta abraçada a totes les mares, dones valentes i imprescindibles ja que sense elles, el seu esforç i les seves cures, la vida no s'obriria camí.

Sobre el blog

Aquest blog recull idees, pensaments i reflexions sobre el meu dia a dia com a alcaldessa de Barcelona.

Arxiu

2016
2017

abril 2017

octubre 2017

Compartiu aquest contingut