A la memòria

31 desembre 2017

Avui acaba 2017. Ha estat un any tan intens, han passat tantes coses, que necessitarem diversos anys per entendre-les del tot i digerir-les. Però hi ha una cosa en particular que em crida l’atenció i voldria compartir-ho aquí. Em sorpren veure com als discursos, articles i comentaris típics de cap d’any, tothom parla de la situació política a Catalunya, però l’atemptat a la Rambla quasi no està present. Va ser a l’agost, fa poc més de 4 mesos (només 4 mesos!), i van perdre-hi la vida 15 persones: Francisco, Xavier, Pepita, Silvina, Julian, Luca, Bruno, Carmen, Elke, Jared, Ian, Maria de Lourdes, Maria, Pau i una dona alemanya (la família de la qual va preferir que la seva identitat no trascendís).


És el pitjor atemptat que ha patit Barcelona en els darrers 30 anys. Durant l’atemptat i en els dies posteriors vam viure el pitjor i el millor de l’ésser humà. El pitjor va ser constatar com, també a la nostra ciutat, uns nois molt joves estaven disposats a morir per causar el màxim dolor possible. El millor va ser la resposta de la policia, serveis d’emergències, veïns i comerciants de la Rambla i, en general, del conjunt de la ciutadania que es va volcar per donar la millor atenció a les víctimes i per recuperar els carrers de la nostra ciutat sota el lema de “no tinc por”.

Van passar moltes coses aquells dies. Algunes es van veure, altres no. Temps hi haurà per explicar-les totes, les bones i les dolentes. Però ara que acaba 2017, és moment de dir que Barcelona mai oblidarà les 15 víctimes, i en especial a Xavi i Julian, dos nens preciosos que mereixien gaudir de la nostra ciutat i de la resta de les seves vides amb les seves mares, pares i éssers estimats. Que la terra els sigui lleu. Els durem sempre a la nostra memòria i al nostre cor.

Sobre el blog

Aquest blog recull idees, pensaments i reflexions sobre el meu dia a dia com a alcaldessa de Barcelona.

Arxiu

2016
2017

abril 2017

octubre 2017

Compartiu aquest contingut