No tenim por

20 agost 2017

-

Democràcia

A les poques hores de l'horrible atemptat perpetrat dijous a Barcelona, la Rambla va tornar a omplir-se de gent i de vida, la millor forma de plantar cara a la barbàrie, als miserables que van sembrar de terror i mort un dels carrers més emblemàtics i estimats d'aquesta ciutat.

A pocs metres, a una Plaça Catalunya plena de gom a gom va ressonar el crit de "No Tinc Por", un antídot a la ràbia i la impotència que tots sentíem en pensar en les 13 vides arrabassades de la forma més cruel i aleatòria, en les desenes de ferits, i en el profund dolor dels seus éssers estimats, als quals la ciutat sencera vol acompanyar.

El lema va sorgir de forma espontània i es va anar contagiant d'uns a altres fins que més de 100.000 persones el van fer seu i el van corejar alhora.

És un crit d'apoderament i d'orgull. Si alguna cosa caracteritza aquesta ciutat és que és valenta, orgullosa i es fa forta en l'adversitat.

A molts ens va recordar a la Barcelona que va omplir els carrers durant la Guerra del Golf amb el crit de "No a la Guerra". És la mateixa Barcelona la que ara li diu al món que no té por, i que el fanatisme cec d'uns pocs (i la infinita crueltat dels que deshumanitzen adolescents i els converteixen en assassins) no podrà amb nosaltres.

Estem passant dies molt durs. És normal que sentim ràbia, enuig, desconcert, dolor. És important que compartim aquests sentiments.

Escolto i llegeixo molts comentaris que diuen "doncs jo sí que tinc por".

Em sembla sincer i molt sa reconèixer i compartir aquesta por, perquè aquesta és l'única manera de combatre-ho.

Quan sentim por, recordem com aquesta ciutat s'ha bolcat en els moments més durs per ajudar-nos els uns als altres: com els veïns van oferir les seves cases a qui les necessitava. Com els comerços de la Rambla van obrir les seves portes per protegir la gent que fugia de l'horror. Com durant les hores següents a l'atemptat centenars de persones es van acostar als hospitals per donar sang, o es van oferir com a traductors, o van portar aigua i menjar als conductors encallats a les rondes pels controls policials. Recordem com els taxistes van oferir els seus cotxes i els treballadors de l'aeroport van suspendre la seva vaga. Pensem en els equips de seguretat i emergències, que ho van donar tot no només de la forma més professional sinó també més humana.

Pensem en la quantitat de persones que fan cua a l'Ajuntament per signar el llibre de condol en solidaritat amb víctimes i familiars, i en els milers de missatges de suport i solidaritat que ens han arribat de tot el món, fins i tot de nens que malviuen en camps de refugiats a Grècia, als quals han arribat fugint del mateix terror que va colpejar el dijous la nostra ciutat.

Pensem també en les comunitats musulmanes que es van afanyar a condemnar aquesta atrocitat de la forma més enèrgica, i recordem que ells també tenen por: por a que alguns aprofitin per assenyalar-los i culpar-los miserablement d'un terror del que ells són, també, víctimes.

Aquests dies hem tornat a demostrar que la força de Barcelona és la seva gent, la que hi viu i la que estima la ciutat, i que, quan cal, fem pinya, perquè per sobre de les nostres diferències preval el sentiment de que compartim una ciutat preciosa, oberta, diversa, acollidora, valenta i solidària.

Contra la por, recordem sempre que som majoria els que defensem la pau. Que no estem sols ni soles.

Això voldrien ells, els fanàtics i els que els fanatizen, perquè la solitud debilita i la por paralitza.

Aquests dies seguim omplint els carrers per enviar-los un missatge alt i clar: els que estan sols, els covards, són ells.

I el dissabte 26 serem molts, moltíssims, els que anem a la gran manifestació que encapçalarà la ciutadania al crit de #NoTincPor

Sobre el blog

Aquest blog recull idees, pensaments i reflexions sobre el meu dia a dia com a alcaldessa de Barcelona.

Arxiu

abril 2017

Compartiu aquest contingut