Poder i polítiques

10 agost 2015

-

Drets socials

Ahir al matí una dona gran em va parar pel carrer, plorant, i em va explicar que no arriba a final de mes, amb una pensió miserable, un fill a l'atur i un habitatge social que no arriba a pagar. L'altre dia una amiga em va preguntar si podia aconseguir una feina per al seu marit, camioner, conduint algun camió de recollida de les escombraries. A l'escola del meu fill, un pare em va comentar que fa quatre anys és a l'atur i que estaria disposat a treballar del que sigui. Des que sóc alcaldessa, s'han multiplicat les peticions d'ocupació: cada dia al carrer, per carta, per facebook, fins per WhatsApp i SMS.

Aparentment tinc més poder que mai, i no obstant això en cert sentit em sento més impotent: a diferència de l'activisme social en què he estat molts anys, ara no puc actuar per donar resposta a casos individuals. Utilitzar el poder que dóna l'alcaldia per resoldre casos individuals que accedeixen a mi per via personal podria ser considerat clientelisme, fins i tot tràfic d'influències. Ara la meva tasca (i la de l'equip que m'acompanya) és canviar polítiques estructurals, com augmentar les polítiques socials (beques menjador, habitatges de lloguer social); o promoure polítiques d'ocupació a través de l'agència Barcelona Activa; o aprovar plans d'impuls del comerç de proximitat i l'economia cooperativa, el turisme sostenible, la rehabilitació urbana i energètica, etc. Polítiques que estic segura que ajudaran a crear no només ocupació, sinó ocupació de qualitat, però que necessiten diversos mesos per posar-se en pràctica i començar a mostrar resultats substantius.

Vull aprofitar l'altaveu de les xarxes socials per dir-vos que ens deixarem la pell per fer-ho al més ràpid possible, però que ara no puc intervenir en casos individuals, encara que alguns dels que conec em facin plorar de ràbia i impotència. Això sí: us demano que em seguiu interpel·lant i explicant la realitat, la que realment importa, la de la vida quotidiana de la gent, la qual –ara i sempre– ha de ser la màxima de les nostres prioritats. Milers de persones ens van votar per posar la vida digna de totes les persones al centre de les polítiques públiques, sense excuses. Ho sabem i ho recordem cada dia, amb un profund sentit de la responsabilitat.

Sobre el blog

Aquest blog recull idees, pensaments i reflexions sobre el meu dia a dia com a alcaldessa de Barcelona.

Arxiu

abril 2017

Compartiu aquest contingut