Primera Trobada amb l'alcaldessa: la Barceloneta

20 novembre 2015

-

Trobada

Un dels compromisos principals que vaig adquirir en el moment de convertir-me en l'alcaldessa de Barcelona va ser no perdre mai el contacte amb el carrer, amb els barris, amb els problemes reals i concrets dels veïns i veïnes de la meva ciutat.

No obstant això, quan vaig arribar a l'alcaldia em vaig adonar que no seria senzill. Tot d'una l'agenda era gairebé plena sense que jo ho hagués decidit. El càrrec implica una representació institucional que fàcilment et porta a passar el dia en reunions dins de l'Ajuntament, recepcions protocol·làries, lliuraments de premis i un llarg etcètera. Però la gent no ens va votar per fer el mateix de sempre, així que "si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya". Per això, sense deixar d'atendre els compromisos institucionals, he decidit formalitzar espais regulars de trobada amb els veïns i les veïnes dels barris per assegurar-me que sempre siguin a l'agenda.

Ho he batejat com a "Trobades amb l'alcaldessa", un cicle regular de converses informals en els diferents barris, sense ordre del dia preestablert, per escoltar, respondre el que pugui, però també per compartir reflexions sobre la ciutat i les seves prioritats.

Divendres vaig fer la primera prova al barri de la Barceloneta. Amb suc i pastes vam estar xerrant amb qui va voler acostar-s’hi. Van sortir els problemes ja coneguts (sobretot els relacionats amb la pressió turística, els apartaments il·legals, la neteja dels carrers...) però també propostes molt interessants, com la demanda per reforçar la iniciativa comunitària Proa a la Mar, que està ajudant veïns del barri a trobar feina. Una iniciativa exemplar que pot servir d'inspiració per a altres barris.

Hi ha qui em diu que aquestes trobades tan obertes poden atreure protestes, o que fàcilment algun mitjà pot treure coses que es diguin fora de context. M’és igual, no em fa por. En democràcia, si hi ha protestes, l'únic que ha de preocupar és la causa que les provoca. I l'únic que de veritat ens ha d'espantar és acabar com massa polítics professionals, bunqueritzats a les institucions, amagant-se de la gent. No oblidem mai qui som i per què som aquí. Estic convençuda que amb aquestes converses obertes, que aspiro que siguin quinzenals, podré fer millor la meva feina.

Sobre el blog

Aquest blog recull idees, pensaments i reflexions sobre el meu dia a dia com a alcaldessa de Barcelona.

Arxiu

abril 2017

Compartiu aquest contingut