Reflexions després del viatge a Alemanya

10 octubre 2015

-

Ciutat refugi

Ahir vam tornar del viatge a Leipzig, ciutat alemanya de 500.000 habitants que s’ha hagut d’organitzar per rebre uns 5.000 refugiats en molt poc temps. Ha estat un viatge tècnic: volíem contrastar sobre el terreny els plans que estem desenvolupant sobre el paper per a l'acollida de refugiats a Barcelona. Tenia també una dimensió política: establir una relació institucional amb una ciutat de la qual podem aprendre molt i amb la qual, a partir d’ara, compartirem estratègies. Les ciutats hem d’ajuntar les nostres veus per fer-nos sentir en els espais en què es prenen les decisions que ens afecten. Perquè les lleis ens vénen dictades per la UE o pels Estats, però finalment som les ciutats les que acollim les persones.

Però hi havia un tercer motiu per emprendre aquest viatge: la dimensió ciutadana. Volíem prendre el pols a la ciutat, escoltar els seus veïns i veïnes, tant els que s'han bolcat en l'acollida com els que la viuen amb por, amb contradiccions, amb dubtes. No hi ha res més eficaç contra la por com poder-lo expressar. Ni res més eficaç contra els dubtes com rebre informació directa i sincera. Cal felicitar l'Ajuntament de Leipzig per les sessions informatives que organitzen a cada barri amb veïns i veïnes, per la manera en què han entès que l'acollida i el procés d'inclusió social dels nouvinguts no serà un èxit si la ciutadania no s’hi implica, coresponsabilitza i col·labora, i quan dic "ciutadania" incloc els mateixos refugiats.

Estem davant el repte més gran que Europa haurà d'afrontar en els propers anys. No és una crisi passatgera: la gran majoria de persones que arribaran a les nostres ciutats en els propers anys vénen per quedar-s’hi. I ho continuaran fent per moltes tanques i concertines amb què alguns intenten evitar-ho. Davant d'aquesta realitat cal tenir diverses coses molt clares:

  1. Ningú no fuig del seu país sense raons, i lluitar per conservar i millorar la vida és un dret humà.
  2. No podem triar acollir o no els refugiats perquè és una obligació moral i legal, però sí que podem triar com volem fer-ho. Convertir la nostra ciutat en un model d'acollida pot ser una oportunitat per fer de Barcelona una ciutat millor. Aprofitem-la per refermar els nostres millors valors i sentir-nos-en orgullosos i orgulloses, per cohesionar i per aprendre junts dels problemes que vagin sorgint. L'experiència m'ha ensenyat que defensar els drets d'un col·lectiu és defensar els drets de tots, i si d'aquesta experiència, que no serà fàcil, la ciutat en surt reforçada en els valors de justícia i solidaritat, la victòria serà col·lectiva.

Abans-d'ahir vam visitar un dels 20 equipaments que Leipzig ha convertit en centres d'acollida. Mentre un treballador social ens n’explicava el funcionament se'ns va acostar un dels nois que viu, provisionalment, allà. Ens va preguntar d'on érem, li vam contestar que de Barcelona i, amb un gran somriure, ens va dir "Welcome!".

La benvinguda és, sempre, un viatge d'anada i tornada.

Sobre el blog

Aquest blog recull idees, pensaments i reflexions sobre el meu dia a dia com a alcaldessa de Barcelona.

Arxiu

2016
2017

abril 2017

octubre 2017

Compartiu aquest contingut