Presentació

Sóc Ada Colau, la primera alcaldessa de la ciutat de Barcelona.

Vaig néixer la matinada del 3 de març de 1974 a Barcelona. La meva infantesa i part de l’adolescència la vaig passar al barri del Guinardó, on vivia amb ma mare i les meves germanes, però al llarg de la meva vida he viscut a molts barris com el Congrés, el Gòtic, la Ribera o la Barceloneta. Ara visc a la frontera entre el Camp d’en Grassot i la Sagrada Família amb el meu company, Adrià, i els meus dos fills, Luca i Gael.

Sóc néta de migrants que van arribar a Barcelona buscant oportunitats. Els meus avis paterns eren pastors a Güel (Osca), i van venir a la postguerra a Barcelona buscant un futur millor. Els materns van venir d’Almazán, un poble de Sòria.

L’interès per la política i el neguit social em vénen des de l’adolescència, quan vaig començar a col·laborar amb Amnistia Internacional i amb Amics de la Gent Gran. Als 18 anys vaig decidir estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona. A la universitat vaig prendre contacte amb l’activitat política: amb molts altres companys i companyes vam fundar l’Assemblea de Filosofia i vam fer tancades i vagues contra les successives reformes de desmantellament de la universitat pública. Vaig quedar-me a 30 crèdits d’enllestir els estudis. A casa no hi havia diners i aviat vaig haver de buscar-me la vida. He fet tota mena de feines i cursos que sempre he compaginat amb la meva afició principal: llegir. Als 2000 vaig començar a fer feines relacionades amb el món de la comunicació, com ara tasques de consultoria, producció televisiva i traducció i interpretació de l’italià.

La dècada dels 2000 va ser convulsa. Davant els canvis socials i econòmics que es van produir al món, moltes persones preocupades per la pèrdua de qualitat democràtica ens vam mobilitzar contra el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i la Guerra de l’Iraq.

Ja en aquells anys em vaig especialitzar en temes d’habitatge, ja que l’activisme em va portar a constatar com la flagrant vulneració d’aquest dret estava produint a tot l’Estat la vulneració de molts altres drets. D’aquesta constatació va néixer el moviment “V de Vivienda”, llavor de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que vam engegar després de l’esclat de la bombolla immobiliària i de la qual vaig ser portaveu fins al 2014. En pocs anys, la feina col·lectiva de la PAH s’ha convertit en un referent internacional en la defensa dels drets socials.

Tot i això, més enllà d’aquestes experiències com a activista, amb qui més he après a estimar la ciutat és amb el món veïnal, primer com a sòcia de l’Associació de Veïns del Casc Antic i, més tard, com a membre de les juntes de la CONFAVC i la FAVB. Allà vaig conèixer la millor de les Barcelones: la dels seus barris, la dels veïns i les veïnes que han batallat per cada carrer, cada plaça i cada equipament. El 2007 també vaig començar a treballar a l’Observatori DESC, primer com a tècnica de cooperació i després com a responsable de l’Àrea de Dret a l’Habitatge i la Ciutat.

A la primavera de 2014, persones vingudes del moviment veïnal, l’acadèmia i els moviments en defensa de la sanitat i l’educació públiques ens vam ajuntar en un projecte per recuperar la ciutat i posar-la al servei del bé comú.

Ara som a l’Ajuntament amb un mandat ciutadà de canvi i de diàleg per fer de Barcelona una ciutat més justa i democràtica. 

Compartiu aquest contingut