Notícies

El cementiri de l’antic priorat de Santa Maria de Natzaret (S. XIV-XVII)

Localitzades 24 inhumacions del priorat de Santa Maria de Natzaret a les obres de Ronda de Sant Antoni, 84

25 octubre, 2018 , fa 2 setmanes | 344 visites

Des del mes de juliol d’enguany s’està duent a terme una intervenció arqueològica a la finca del número 84 de la Ronda de Sant Antoni (barri del Raval), amb motiu de la rehabilitació integral de la finca. Aquests treballs s’aniran desenvolupant durant les properes setmanes, permetent ampliar el coneixement històric i arqueològic d’aquesta zona de la ciutat.

Aquesta intervenció, dirigida per l’arqueòleg Jordi Ramos, de l’empresa ATICS, ha permès documentar, fins al moment, un total de 24 inhumacions que formarien part del cementiri de l’antic priorat de Santa Maria de Natzaret, amb una cronologia entre els segles XIV i XV.

Totes aquestes tombes es troben excavades directament al terreny natural, sense presència de taüts o altres tipus de coberta. D’aquests enterraments s’han localitzat individus masculins i femenins, orientats d’oest a est, així com d’infantils, que es troben orientats de nord a sud, de manera excepcional, malgrat ser enterraments cristians.

També s’han descobert algunes estructures constructives del convent de Valldonzella que s’instal•là després de la guerra dels Segadors (1640-1652) i que ocupà l’espai de l’antic priorat.

El convent del priorat de Santa Maria de Natzaret fou depenent de Santa Maria de Poblet, i es va fundar el 1311 i va desaparèixer el 1660. Aquest, va ser una donació feta al monestir de Poblet per Sibil•la de Saga, vídua d’Arnau de Cabrera, que el 1311 va comprar uns terrenys que en aquella època es trobaven extramurs de la ciutat, anomenats Mas d’en Moneder, amb la finalitat que Poblet hi establís un priorat on els monjos la recordessin i preguessin per la seva ànima. L’abat de Poblet Pere Alferic (1302-1312) va encarregar-se de la fundació del priorat i l’any següent, ja hi consta un tal Bernat com prior de Natzaret.

El mateix lloc el va ocupar posteriorment (entre 1674 i 1909) la comunitat de monges del mateix ordre, de Valldonzella, el convent de les quals fou destruït durant la Guerra dels Segadors (1652), i que es localitzava a prop de Creu Coberta.

Durant el segle XIX el convent de Valldonzella fou deixat i reocupat diverses vegades, fins que finalment el 1909 fou totalment abandonat.

Del conjunt de les dependències d’aquests dos complexes conventuals tant sols se’n preserva el portal de l’entrada al recinte, a l’actual carrer de la Verge amb el carrer de Torres i Amat.

Compartiu l'article

  • Google +
  • Vista general de l'excavació arqueològica a la finca del núm. 84 de la Ronda de Sant Antoni (Foto: Jordi Ramos)

    Vista general de l'excavació arqueològica a la finca del núm. 84 de la Ronda de Sant Antoni (Foto: Jordi Ramos)

  • Treballs d'excavació dels enterraments (Foto: Jordi Ramos)

    Treballs d'excavació dels enterraments (Foto: Jordi Ramos)

  • Enterrament adult. Foto: Jordi Ramos

    Enterrament adult. Foto: Jordi Ramos

  • Dos enterraments adults. Foto: Jordi Ramos

    Dos enterraments adults. Foto: Jordi Ramos

  • Treballs d'excavació dels enterraments (Foto: Jordi Ramos)

    Treballs d'excavació dels enterraments (Foto: Jordi Ramos)

  • Dos enterraments adults. Foto: Jordi Ramos

    Dos enterraments adults. Foto: Jordi Ramos

  • Enterrament infantil. Foto: Jordi Ramos

    Enterrament infantil. Foto: Jordi Ramos

  • Treballs d'excavació dels enterraments (Foto: Jordi Ramos)

    Treballs d'excavació dels enterraments (Foto: Jordi Ramos)

Altres notícies