Treballs in situ

Baluard de Migdia

Ciutat Vella | Data d'inici: 06-07-2017 | Data de finalització: 05-09-2017

Finalment, els treballs conclouran amb les tasques de consolidació i restauració dels elements exhumats

12 setembre, 2017 | fa 3 mesos | 432 visites

La intervenció de conservació i restauració de les restes arqueològiques del Baluard de Migdia, descobertes l’any 2006, suposa el darrer pas d’un llarg procés de posada en valor del monument http://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/presentacio-del-projecte-dexcavacio-arqueologica-urbanitzacio-del-baluard-del-migdia/

Després de les obres que durant prop de 10 anys s’han dut a terme –entre les quals la construcció d’habitatges i la urbanització del sector i de l’espai patrimonial, a més de la darrera intervenció arqueològica a l’interior del Baluard -, ha arribat el torn d’intervenir en el propi monument. Es tracta però d’un fragment del que podem considerar com el monument  més gran que ha tingut mai la ciutat i que amb múltiples i variades refetes, ha perdurat durant més temps: la muralla. O potser millor dit, les muralles. Des de la muralla fundacional de la ciutat romana fins les darreres refeccions del segle XIX, la muralla, entesa com a obra defensiva de protecció de la ciutat però també com a emblema de poder, amb totes les seves connotacions  socials i polítiques, ha configurat  durant més de 18 segles, la imatge de la ciutat. Així, fins a meitat del segle XIX que són enderrocades, no trobarem cap gravat, dibuix o qualsevol altra representació de Barcelona on no hi apareguin les muralles ja que la imatge de Barcelona està vinculada al recinte fortificat, sigui el romà, medieval, modern o contemporani; cada període de la ciutat ve definit per l’obra defensiva.

La muralla podem dir que ha estat un edifici viu que s’ha anat adaptant a les circumstàncies de cada moment, tant pel que fa la seva extensió com per la seva forma. El tram que ara podem veure correspon a edificacions i modificacions del terreny de diferents períodes  –l’estructura del Baluard i tram de muralla, feta a partir de 1527; el fossat del segle XVII; la contraescarpa i una sèquia canalitzada associada a la contraescarpa del segle XVIII; un tram de canalització d’una derivació del Rec Comtal, posteriors a 1735 i les restes de la muralla del segle XIX construïda per a permetre la nova urbanització del Pla de Palau­–.  Fa gairebé 500 anys doncs que es començà a construir el Baluard de Migdia i en fa un segle i mig que varen desaparèixer. Amb la restauració d’aquestes restes de la muralla i altres construccions complementàries Barcelona recupera una peça essencial per a la reconstrucció de l’imaginari de la ciutat, així com un testimoni material de la seva dilatada història.

Què ens ha perviscut de resultes de l’enderroc del segle XIX?

Les construccions que avui podem veure estan conservades molt per sota de les seves dimensions reals. Si ve s’ha conservat sencer el recorregut i es fàcil identificar el Baluard amb la seva forma quadrangular i el tram recte de cortina, es fa difícil imaginar la seva alçada original de més de vuit metres, quan la conservació actual és encara no de tres. Tres metres dels quals aproximadament un, correspon a fonamentació i, per tant, cal entendre que aniria soterrat.  La contraescarpa presenta una situació similar encara que la línia de fonamentació tan sols es pot apreciar a la  banda oest i l’altura original estaria molt probablement dos metres per sobre l’altura actual. Si observem la construcció identificarem un canvi considerable en l’obra feta per anar vista –carreus regulars, ben tallats i alineats–, de la part de fonamentació, amb pedra de forma i mesures  irregulars, fet amb encofrat. Pel que fa als morters, podem identificar clarament el morter de construcció del mur i el superposat, de junt, col·locat  a posteriori per tal d’homogeneïtzar i impermeabilitzar l’obra.  Les irregularitats del coronament, algunes pèrdues de carreus en el baluard i la discontinuïtat de la muralla –amb pèrdues reblertes amb formigó provinent de restes de construccions anteriors de RENFE­– han motivat la intervenció de restauració. A aquestes alteracions cal afegir també, les nombroses pèrdues de morter de junt i la presència d’agents bioalteradors –plantes superiors i molses– . També es remarcable la brutícia que presenta la pedra, amb restes encara de la terra que l’ha cobert durant anys. Contràriament a això, l’estat de la pedra –gres de Montjuïc– és molt bo.

Quina és la intervenció de restauració desenvolupada?

Els treballs de conservació tenen per objectiu la salvaguarda del monument i la seva posada en  valor per tal de facilitar-ne la lectura i comprensió. En aquest sentit, el projecte de conservació s’ha iniciat amb les obres d’urbanització les quals han permès –en la mesura de les possibilitats i tot i les condicions desfavorables d’algun sector– poder visualitzar el monument i permetre’n la  comprensió de la complexitat del sistema defensiu que inclou necessàriament, la gran superfície del fossat. La col·locació de les graves ha fet possible recrear el fossat i també l’amplada i traçat del ramal del Rec Comtal. Les graves contribueixen també a minimitzar la crescuda de plantes i contribueixen a facilitar la neteja de l’espai, en un gran fossat com és aquest, val a dir complex de mantenir net. La incorporació del tapís de planta rastrera ha estat també una solució per destacar els murs, crear l’efecte barrera per les persones i evitar el creixement indiscriminat d’altres plantes. La presència de “verd” ajuda també a fer més amable l’espai.

Les operacions de restauració-conservació contemplen, bàsicament, dos tipus d’intervencions:    les operacions de neteja i les de consolidació i reintegració. Les primeres  abasten el desbrossat general d’herbes i arrels, la neteja general de la pedra i retirada de morters alterats i l’eliminació de restes de materials de construcció moderns, incompatibles amb l’obra original. La retirada de plantes i molses, de restes de materials de construcció moderns, així com la neteja dels murs de pedra, es fa amb sistemes combinats de neteja mecànica manual, tant en sec com en humit. Pel que fa la consolidació i reintegració, la intervenció contempla el segellat de junts oberts, petits forats o esquerdes, amb morter de calç de textura i color compatibles amb l’original; la consolidació de morters originals malmesos, també amb morter de calç; la reintegració de llacunes amb un criteri material compatible amb l’obra original. Es fa una proposta de reintegració definida per a dos nivells diferents, segons el tipus i grandària de la pèrdua. Tota l’actuació es documenta gràficament i descriptiva per a confeccionar la memòria de la intervenció.

El manteniment, una responsabilitat  necessàriament compartida

Dels diferents trams de la muralla de mar localitzats, aquest tram és l’únic visible  http://cartaarqueologica.bcn.cat/3111.

Desapareguda la muralla al segle XIX i convertida en vestigi arqueològic, la seva presència en aquest indret la converteix en un bé comú, la conservació del qual ha de ser compartida pels veïns i visitants ocasionals. Respectar el patrimoni comú i evitar les males pràctiques depèn de tots nosaltres.

Compartiu l'article

  • Google +
  • Plànol de Barcelona amb el traçat de les muralles i localització dels Baluards (imatge: Servei d’Arqueologia).

    Plànol de Barcelona amb el traçat de les muralles i localització dels Baluards (imatge: Servei d’Arqueologia).

  • Vista de Barcelona d’Alfred Guesdon abans de l’enderroc de la muralla, amb el Baluard de Migdia i l’Estació de França a primer terme.

    Vista de Barcelona d’Alfred Guesdon abans de l’enderroc de la muralla, amb el Baluard de Migdia i l’Estació de França a primer terme.

  • Aspecte de la muralla abans de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

    Aspecte de la muralla abans de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

  • Vista general després de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

    Vista general després de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

  • Diferents vistes de l’angle de la muralla i el Baluard abans de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

    Diferents vistes de l’angle de la muralla i el Baluard abans de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

  • Diferents vistes de l’angle de la muralla i el Baluard abans de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

    Diferents vistes de l’angle de la muralla i el Baluard abans de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

  • Diferents vistes de l’angle de la muralla i el Baluard després de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

    Diferents vistes de l’angle de la muralla i el Baluard després de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

  • Contraescarpa i canalització abans de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

    Contraescarpa i canalització abans de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

  • Visió general de la contraescarpa després de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

    Visió general de la contraescarpa després de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

  • Mur del Baluard amb arrencament de muralla de mar del XIX, abans de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

    Mur del Baluard amb arrencament de muralla de mar del XIX, abans de la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

  • Tasques de neteja i reposició de morters durant la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

    Tasques de neteja i reposició de morters durant la intervenció(foto: Servei d’Arqueologia).

  • Espai de fossat entre el Baluard i el carrer (foto: Servei d’Arqueologia)

    Espai de fossat entre el Baluard i el carrer (foto: Servei d’Arqueologia)

  • Vista anterior després de la intervenció (foto: Servei d’Arqueologia).

    Vista anterior després de la intervenció (foto: Servei d’Arqueologia).

  • Coronament del mur del Baluard amb separació de graves i entapissat verd (foto: Servei d’Arqueologia)

    Coronament del mur del Baluard amb separació de graves i entapissat verd (foto: Servei d’Arqueologia)

  • Senyalització abans de la intervenció de conservació-restauració (foto: Servei d’Arqueologia).

    Senyalització abans de la intervenció de conservació-restauració (foto: Servei d’Arqueologia).

  • Senyalització vandalitzada i final de la intervenció. La necessitat d’un manteniment constant es important en aquests espais al descobert (foto: Servei d’Arqueologia).

    Senyalització vandalitzada i final de la intervenció. La necessitat d’un manteniment constant es important en aquests espais al descobert (foto: Servei d’Arqueologia).

Carrer de la Marquesa 2-6 Ciutat Vella

La intervenció en dades

Direcció arqueològica
Rudi Ranesi ( Arcovaleno Restauro SL )
Maria Molinas ( Àbac Conservació-Restauració SL )
Equip de treball : ( )
José Luís ( Arcovaleno Restauro SL )
, Silvia Bottaro ( Arcovaleno Restauro SL )
Laia Abelló ( Àbac Conservació-Restauració SL )
Motiu
Després de la urbanització de la zona, s’estan fent treballs de conservació-restauració del Baluard de Migdia i d’un tram de la muralla del segle XVI, el fossat del segle XVII, la contraescarpa del segle XVIII i dos canals, un dels quals correspon a un canal auxiliar del Rec Comtal.
Cronologia de les troballes
Moderna
Tipologia de les troballes
Obra militar
Obra pública i civil
Codi d'intervenció
068/17