Intervencions finalitzades

Pla Barcino: Carrer de Sotstinent Navarro, 12-16 i Baixada Caçador, 8

Ciutat Vella | Data d'inici: 12-11-2012

Exterior de la muralla romana, torres 27 i 28, fora de la civitas, al suburbium de Barcino. Intervenció emmarcada dins del Pla Barcino.

19 juny, 2013 | fa 3 anys | 4.025 visites

Entre juliol i agost de 2012 es dugué a terme l’enderroc de les finques dels números 16 i 18 del carrer de Sotstinent Navarro amb l’objectiu d’alliberar tot aquest espai i recuperar per la ciutat un nou tram de la muralla romana i del seu fossat, la qual restava oculta per aquests edificis. Aquesta intervenció, conjuntament amb les realitzades a posteriori, i que a continuació detallarem, es troben incloses dins del Pla Barcino, totes sota la direcció de Jordi Ramos de l’empresa ATICS, SL.

-Context històric

Aquestes finques es troben  ubicades dins de l’espai ocupat pel fossat de la muralla romana de la Colonia Iulia Agusta Faventia Paterna Barcino, en concret al seu costat est, i paral·lel a l’actual carrer Sotstinent-Navarro. Aquesta zona del suburbium de la colònia es caracteritza per la troballa d’edificacions aïllades datades ja des d’època alt imperial, perllongant-se fins a època baix imperial. Aquest creixement suburbial durant els seus primers segles de vida es confirma amb les troballes realitzades fora del recinte emmurallat (plaça d’Antoni Maura, avinguda de la Catedral, Santa Caterina i obertura Avinguda Cambó, carrers Giralt el Pellisser, Ample i Princesa).

Ençà del segle II-III dC, la zona del suburbium de Barcino es troba ocupada per àrees funeràries. Aquest fet es fa molt evident a l’extrem est de la ciutat (actual carrer Argenteria, plaça Vila de Madrid,…), i en menor mesura al costat de ponent (plaça de Sant Agustí, Plaça Joaquim Xirau o carrer nou de Sant Francesc). A partir del segle X es caracteritza per l’evolució del territori urbà que envoltava la ciutat emmurallada, amb l’aparició i posterior evolució dels primers nuclis habitats, els burgs, la futura configuració de la trama urbana de la ciutat medieval.

Pel que respecte l’àrea que ens afecta, entre els segles IV i XI aquest indret devia estar ocupat per terrenys agrícoles. No fou fins a finals del segle XI, i sobretot entre els segles XII i XIII, quan es consolida el procés d’urbanització, associat amb un important creixement econòmic i social de la ciutat, fruit de la política expansionista de Jaume I. Els burgs sorgits fora muralles es convertiren en importants nuclis de formació, i  foren inclosos dins d’un nou recinte emmurallat. Entre els segles XIV i XV s’ocupa part de la ciutat, la qual es troba dividida en quatre quarters – el de Framenors, el del Pi, el de Sant Pere i el del Mar -, aquest darrer quarter on es troba la finca objecte d’estudi. Finalment entre els segles XVI i XVII es confirma el procés de desenvolupament urbà de la ciutat, amb l’ocupació d’aquesta perifèria per part de famílies adinerades.

-Les excavacions a les finques núm. 16 i 18 del carrer de Sotstinent Navarro

Entre el 12 de novembre de 2012 i el 25 de gener de 2013 es va dur a terme una primera fase d’excavació en extensió d’aquests solars, baixant aproximadament 1,60 m, a més de dos sondejos de fins a 5 metres de fondària per a comprovar la potència estratigràfica a tocar del carrer Sotstinent Navarro. Aquesta intervenció va permetre documentar diverses fases cronològiques.

La més moderna es correspon a la fonamentació dels edificis enderrocats i a dos pous (segles XIX-XX). D’època moderna (XVI-XVIII) es documentaren restes d’antigues estructures relacionades amb les cases destruïdes amb l’obertura de la Via Laietana i la modificació del carrer Sotstinent Navarro.

D’època baix medieval (S.XIII-XV) es van exhumar les restes d’un conjunt d’estructures de l’ampliació d’un casal o palau gòtic adossat a la muralla i torre romanes. Destaquen la presència d’una sèrie de pilars equidistants entre si. Del període alt medieval (S. VIII-XII) es van documentar diverses sitges i pous d’aigua, a més de les restes de murs i pilars del palau gòtic esmentat. En un d’aquests nivells es va trobar un mànec d’os treballat; es tracta d’una empunyadura d’una arma blanca. Està fet a partir d’un os de fauna, i decorat geomètricament mitjançant línies. A la part de sota li falta el pom i a l’altre banda el guardamà, que de ben segur deurien ser molt interessant, a banda de la fulla que seria metàl·lica. Pel tipus d’empunyadura segurament seria un ganivet o una daga.

D’època romana baix imperial (S. III-VII) es va constatar l’existència d’un nivell de circulació extramurs (S.VI), i d’un mur paral•lel a la torre 28, i que marcaria un límit del nivell abans esmentat. A tocar de la torre 28 es va realitzar un sondeig que va permetre documentar un paviment associat amb la construcció de la muralla de finals del segle III dC, a més de la rasa de fonamentació d’aquesta. En un altre sondeig a tocar del carrer Sotstinent Navarro es van documentar dos retalls longitudinals que es correspondrien al fossat baix imperial.

D’època alt imperial (s. I-III dC) només es va exhumar un mur (s.I dC), que fou arrasat per l’anivellació del paviment del segle III-IV dC.

Des d’octubre de 2013 i encara en curs, s’està duent una nova fase  d’aquesta intervenció arqueològica, que està permetent ampliar la informació recuperada de les anteriors intervencions. Així doncs, d’època alt medieval (segles VIII-XIII), s’han documentat retalls atribuïbles a sitges per a l’emmagatzematge agrícola i retalls d’explotació de les argiles d’aportació fluvial existents. Possiblement es trobarien relacionades amb l’àrea residencial que funcionaria en època alt medieval fins al segle XIII.

Sobre el món romà baix imperial (segles III-VII), s’han documentat sitges d’aquesta cronologia. A més, a tocar de l’estructura defensiva de la ciutat romana, es va poder documentar el paviment relacionat amb la construcció de la muralla i la torre baix imperial de finals del segle III dC. Aquest nivell d’ús està al voltant de la cota 4,40 m snm, és a dir, 1,60 m del nivell del paviment deixat abans d’iniciar la intervenció arqueològica. Per últim, d’època alt imperial (I-III dC) hi ha la documentació de dos murs entorn a la cota 4,40 m snm, possiblement del segle I dC i que perdurarien fins finals del segle III dC, fins a ser arrasats per a l’anivellació del nivell d’ús. És a dir, durant la construcció del sistema defensiu a finals del segle III dC, les estructures que existien relacionades fora de muralla, d’època alt imperial, van ser arrasades per a la construcció del nivell de circulació del moment.

Compartiu l'article

  • Google +
  • Vista inicial. Carrer Sotstinent Navarro, 12-16 (Foto: Jordi Ramos, Àtics, S.L.)

  • Vista inici intervenció. Carrer Sotstinent Navarro, 12-16 (Foto: Jordi Ramos, Àtics, S.L.)

  • Fossae2. Carrer Sotstinent Navarro, 12-16 (Foto: Jordi Ramos, Àtics, S.L.)

  • Fossae2. Carrer Sotstinent Navarro, 12-16 (Foto: Jordi Ramos, Àtics, S.L.)

  • Fossae 250. Carrer Sotstinent Navarro, 12-16 (Foto: Jordi Ramos, Àtics, S.L.)

  • Estructures tardorromanes i altmedievals. Carrer Sotstinent Navarro, 12-16 (Foto: Jordi Ramos, Àtics, S.L.)

  • Dispersió de mur a tocar a la torre 28. Vista general. Carrer Sotstinent Navarro, 12-16 (Foto: Jordi Ramos, Àtics, S.L.)

  • Detall dels nivells altmedievals i el pilar a l'esquerra. Carrer Sotstinent Navarro, 12-16 (Foto: Jordi Ramos, Àtics, S.L.)

  • Detall del sondatge fet a la torre 27. Carrer Sotstinent Navarro, 12-16 (Foto: Jordi Ramos, Àtics, S.L.)

  • Detall de la muralla i torre 27. Carrer Sotstinent Navarro, 12-16 (Foto: Jordi Ramos, Àtics, S.L.)

  • Anivellament tardorromà adossat a la torre 27. Carrer Sotstinent Navarro, 12-16 (Foto: Jordi Ramos, Àtics, S.L.)

  • Vista aèria. Carrer Sotstinent Navarro, 12-16 (Foto: Jordi Ramos, Àtics, S.L.)

  • Vista cenital de les restes constructives a l'excavació de Sotstinent Navarro. Foto: Jordi Ramos

  • Excavació exterior torre romana

    Treballs d'excavació a l'exterior d'una de les torres romanes. Foto: Jordi Ramos

  • Vista general dels treballs realitzats a l'excavació de Sotstinent Navarro. Foto: Jordi Ramos

Carrer Sotstinent Navarro, 12-16, carrer Baixada del Bisbe Caçador, 8 Ciutat Vella

La intervenció en dades

Direcció arqueològica
Jordi Ramos Ruiz ( Àtics, S.L. )
Motiu
Documentar la presència o no de restes arqueològiques, i especialment tot el referent a la muralla romana, tant la del baix imperi com la fundacional.
Cronologia de les troballes
Roma i Antiguitat Tardana
Medieval
Moderna
Tipologia de les troballes
Hàbitat
Àrea productiva (comercial, agrícola, industrial, altres)
Obra militar
Codi d'intervenció
059/12