Intervencions finalitzades

Carrer del Dr. Aiguader, 15-23: les barraques de la mar (segles XVI-XVII)

Ciutat Vella | Data d'inici: 01-11-2011 | Data de finalització: 31-10-2012

Troballa de 25 barraques de la mar (segles XVI-XVII) a les obres del carrer Dr. Aiguader, 15-23.

27 agost, 2013 | fa 3 anys | 3.024 visites

A finals de 2011 es van començar els treballs previs del control arqueològic al solar del carrer del Doctor Aiguader, 15-23, a Ciutat Vella, amb motiu de la construcció d’un edifici d’habitatges de nova planta, amb soterranis, promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. Atès les troballes realitzades a la finca veïna–el baluard de Migdia, un tram de muralla del segle XVI, la contramuralla del segle XVIII, un tram de la muralla del segle XIX, l’escullera del port, un derelicte baix medieval, i trams del Rec Comtal-, s’aconsellava fer el seguiment arqueològic dels nous treballs.

Durant aquests treballs es van localitzar diverses estructures que, després d’una primera revisió de documents escrits i planimetries antigues, s’han identificat com les fonamentacions dels murs de les barraques de la mar que ocupaven aquest espai a la segona meitat del segle XVII, i que ja apareixien documentades l’any 1397, tot i que en un sector proper. Aquests espais es relacionen amb l’emmagatzematge d’estris i aparells de pesca, com ho constata la troballa de nombrosos ploms de les xarxes dels pescadors, catúfols per pescar pops i hams, així com restes de mol·luscos i d’ictiofauna (espines i escates de peixos). Paral·lelament s’ha recuperat nombrós material ceràmic del segle XVII, un important conjunt de fins a 500 monedes, algunes de Lluís XIV de França, comte de Barcelona entre 1643 i 1653, a més de pipes i fitxes de joc.

A jutjar per la documentació escrita, en aquest indret, a més d’activitats relacionades amb la pesca, es realitzaven altres activitats relacionades amb el joc, i que no eren ben vistes pel Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona. L’autoritat municipal procedí a enderrocar-les diverses vegades i, posteriorment, a concedir noves llicencies per la instal·lació de noves barraques.

En la majoria dels casos aquestes barraques presenten un espai útil de dues canes i mitja per una cana i mitja, amb un sistema constructiu molt escadusser i precari, com seria l’ús de fusta i materials peribles, o un sòcol de pedra amb un acabat força barroer. En alguns casos s’ha constatat l’ús de bales de canó com a part integrant de les fonamentacions dels murs.

En total s’han documentat fins a un total de 25 barraques, dividides en tres fases diferents, però molt properes en el temps, entre finals del segle XVI i inicis de la segona meitat del segle XVII. En termes generals, les barraques presenten una ocupació en línia, adossant-se les unes amb les altres, sobretot en les dues fases més modernes.
La fase més antiga, entre finals del segle XVI i principis del segle XVII, està representada per quatre barraques, i  presenten un mòdul més gran, amb unes façanes més avançades vers al mar i una major consistència constructiva, però sense arribar en cap cas a compartir parets mitgeres.

Una segona fase, datable a inicis del segle XVII, està representada per 10 barraques, però en aquest cas amb un mòdul més petit, i compartint parets mitgeres. Finalment, es constataria una darrera fase (segona meitat del segle XVII) representada per 10 barraques més.

Un altre element documentat durant l’excavació fou la troballa de centenars de forats de pal en els diferents nivells de paviment o d’ús associats amb les diferents fases d’ocupació de les barraques. Entre el conjunt de forats de pal es poden diferenciar entre aquells que presenten una relativa excavació i posterior col·locació de pedres de falca i aquells forats resultants de clavar una estaca rodona, on el fons del forat presenta una forma apuntada.

Gràcies a la documentació escrita, i sobretot a alguns gravats, aquests forats cal relacionar-los amb la construcció o tasques de reparació i manteniment de petites embarcacions a peu de platja: construcció de bastides de fusta per fer de suport de les embarcacions, quedant aquestes una mica enlairades des del sòl, facilitant així les tasques de reparació o construcció.

Finalment, cal destacar la troballa d’un tram de sortida del Rec Comtal vers al mar, i que es correspondria a un tram de rec provisional que degué funcionar durant el primer quart del segle XVIII, en concret entre els anys 1715 i 1721. La primera data es correspon amb les primeres obres per desviar el canal amb motiu de la construcció de la ciutadella borbònica, mentre que la segona data es correspondria amb els primers plànols que plasmen el traçat definitiu de la sèquia, que transcorria per l’actual carrer d’Ocata.

Cal recordar el notable interès històric que presenten aquestes construccions tant pel vessant social, ja que aquest espais “marginals” no acostumen a trobar-se ben documentats a nivell arxivístic, com pel vessant d’evolució morfològica de la ciutat. La troballa d’un grup de barraques ja de cronologia del cinc-cents planteja interessants qüestions sobre la consolidació progressiva d’aquesta zona de la ciutat, la qual cal recordar arrenca a finals del segle XV amb la construcció del moll de la Santa Creu, i que té un moment destacat amb la construcció del baluard de migdia i la muralla de mar a partir de 1527. La presència d’aquestes barraques no seria sinó la continuació d’aquest procés de consolidació de la ocupació de la platja.

Compartiu l'article

  • Google +
  • Carrer Dr. Aiguader, 15-23

    Vista general d’algunes de les barraques documentades damunt la sorra de la platja. Les formes circulars que apareixen a la imatge corresponen a estructures de formigó de l’antiga estació de rodalies que hi havia en aquest indret (foto: Mikel Soberón, CODEX)

  • Carrer Dr. Aiguader, 15-23

    Vista de l’edifici amb sòcol de pedra i alçat de tàpia. Foto: Mikel Soberón

  • Carrer Dr. Aiguader, 15-23

    Detall de la barraca B-8 des del sud-oest. Foto: Mikel Soberón

  • Carrer Dr. Aiguader, 15-23

    Alguns dels molts forats de pal esmentats al text (foto: Mikel Soberón, CODEX, Arqueologia i Patrimoni, sccl)

  • Carrer Dr. Aiguader, 15-23

    Tram del Rec Comtal del primer quart del segle XVIII (foto: Mikel Soberón, CODEX, Arqueologia i Patrimoni, sccl)

Carrer del Doctor Aiguader 15-23 Ciutat Vella

La intervenció en dades

Direcció arqueològica
Mikel Sobéron Rodríguez ( CODEX, sccl, Arqueologia i Patrimoni )
Motiu
Construcció d’un edifici amb dues plantes de soterrani
Cronologia de les troballes
Moderna
Tipologia de les troballes
Hàbitat
Sistema hidràulic, higiene i salut
Àrea productiva (comercial, agrícola, industrial, altres)
Codi d'intervenció
048/11
Bibliografia relacionada
Soberón, M., "Carrer del Dr. Aiguader, 15-23", Anuari d'Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2012, Ajuntament de Barcelona, 2013, en premsa.
GARCÍA ESPUCHE, A. (2007): “Espais de la gent de mar: Barcelona segles XIV a XVIII.” Drassana 15. Barcelona
Documents adjunts
Document PDF:
SOBERÓN, M. (2010) “Antiga estació de RENFE rodalies” Anuari d’Arqueologia i patrimoni de Barcelona 2008. pp.51-54
Document PDF:
SOBERÓN, M: (2011) “Plaça de Pau Vila, Pla de Palau.” Anuari d’Arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010 , pp. 70-73.
Links relacionats
Carta Arqueològica de Barcelona. Fitxa intervenció carrer Dr. Aiguader, 15-23.