Intervencions finalitzades

Evidències medievals i modernes a la intervenció del Palau Episcopal

Ciutat Vella | Data d'inici: 29-01-2014

Noves evidències de la progressiva ocupació urbana medieval i moderna de l’espai exterior adjacent a la muralla romana.

19 març, 2014 | fa 3 anys | 3.859 visites

Des del passat 29 de gener de 2014 s’està duent a terme una intervenció arqueològica al Palau Episcopal, Plaça Nova, 1-2, i carrer de la Palla, 18, amb motiu del projecte de reforma interior dels despatxos que Càritas Diocesana de Barcelona té a la planta baixa del Palau del Bisbe. Part d’aquests treballs es corresponen a l’adequació dels àmbits que estan en contacte amb la muralla i les torres romanes 75 i 76. Els treballs arqueològics estan sent dirigits per l’arqueòloga Daria Calpena i Marcos (ACTIUM S.L.).

Context històric

El Palau Episcopal s’adossa al parament exterior de la muralla de la Colonia Iulia Agusta Faventia Paterna Barcino, tot ocupant part del seu fossat, i a tocar de la porta decumana. Aquest espai es correspon a la zona del suburbium de la colònia.

A partir del segle X es caracteritza per l’evolució del territori urbà que envoltava la ciutat emmurallada, amb l’aparició i posterior evolució dels primers nuclis habitats, els burgs, la futura configuració de la trama urbana de la ciutat medieval. Pel que respecte l’àrea que ens afecta, entre els segles IV i XI aquest indret devia estar ocupat per terrenys agrícoles, en concret pels horts del bisbe.

No fou fins a finals del segle XI, i sobretot entre els segles XII i XIII, quan es consolida el procés d’urbanització, associat amb un important creixement econòmic i social de la Barcelona, fruit de la política expansionista de Jaume I. Els burgs sorgits fora muralles es convertiren en importants nuclis de formació, i foren inclosos dins d’un nou recinte emmurallat.

El Palau Episcopal, construït inicialment a l’interior del recinte de la muralla romana, a partir del segle XVI ocupà un edifici existent a la plaça Nova que posteriorment s’amplià i, finalment, a finals del segle XVIII, s’hi construí l’edifici actual

Entre els segles XVI i XVII es confirma el procés de desenvolupament urbà de Barcelona, amb l’ocupació d’aquesta perifèria per part de famílies adinerades.

Aquest edifici està inclòs al Catàleg Arquitectònic del Patrimoni Històrico-artístic de la Ciutat de Barcelona de l’any 1979: B, II, fitxa 83, i al C. VI, fitxes 535-536 – “Muralla romana” i “Sector de les Muralles Romanes”, respectivament.

La muralla romana està declarada Bé cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, Registre 18-MH, R-I-51-0417 (Decrets 03/06/1931 i 22/04/1949; publicació Gaceta 04/06/1031 i BOE 05/05/1949)

Els treballs arqueològics

Les tasques d’excavació del subsòl fins ara realitzades han permès documentar diferents murs, així com els elements relacionats amb el tractament de les aigües i la seva evacuació (pous, clavegueres, col·lectors). Aquestes restes estarien relacionades amb diverses edificacions extramurs que amortitzarien el fossat defensiu de la muralla romana, (s. XIII i XIV). Posteriorment, entre els segles XV i XVIII, aquestes edificacions gòtiques es van anar modificant, així com superposant-s’hi nous edificis moderns.

Les restes medievals es corresponen a un conjunt d’estructures relacionades amb una progressiva ocupació urbana de l’espai exterior adjacent a les muralles romanes a partir del segle XIII i XIV, i que es relacionaria amb l’ampliació de les noves vilanoves o burgs adjacents a la muralla romana, que van néixer entre els segles XI i XII. En concret s’han documentat fins al moment quatre murs adscrits a aquesta cronologia.

El primer d’aquests murs delimitaria un espai que es descriu com a pati interior  del palau episcopal i la casa d’un particular amb façana al carrer de la Palla.

En un segon àmbit, corresponent a la finca del carrer de la Palla que es va annexar en últim lloc al conjunt episcopal de la Plaça Nova, es troben les restes d’un segon mur.

Un tercer mur, de grans dimensions, es correspondria amb el mur de façana de l’edifici que a la planimetria elaborada a finals del segle XVIII és descriu com a habitatge o estable per les bèsties, i que tindria un possible origen baixmedieval.

Finalment, un quart mur localitzat a tocar de la torre i muralla romana, estaria relacionat amb el mur de façana del palau episcopal, amb una cronologia del segle XIII.

D’època moderna (S.XV-XVI) s’ha documentat la fonamentació d’un mur de façana d’un habitatge cantoner a la plaça Nova i el carrer de la Palla, el qual podria remuntar-se a època baixmedieval. També d’aquest període es documenten restes d’una claveguera, d’una fossa sèptica i un gran col·lector, aquests darrers datats entre els segles XVI i XVIII.

En l’àmbit 5 es documenta un mur de façana d’un habitatge cantoner a la Plaça Nova i al carrer de la Palla, tot i que podria tenir un origen baixmedieval.  A aquest mur se li adossa un paviment de cairons ceràmics.

També s’han documentat les restes d’una claveguera i una fossa sèptica adscrits a aquesta cronologia, així com un gran col·lector d’aigües residuals de finals d’època moderna.

Finalment, del segle XIX, es documenten les restes d’una nova fossa sèptica relacionada amb els habitatges bastits en aquest indret, així com una claveguera coberta.

Durant les properes setmanes conclouran els treballs d’excavació.

Els treballs de restauració de les torres i la muralla romana

Amb motiu dels treballs d’adequació dels àmbits que es troben en contacte amb la muralla i les torres romanes es procedirà properament a l’execució del projecte de restauració d’aquests elements. L’objectiu es conservar i posar en valor el monument romà juntament amb aquelles refetes que durant la vida del monument s’hi hagin produït i n’expliquin la seva història.

La present intervenció es correspon a un tram de cortina conservat de 15m de llarg per més de 3m d’alt, delimitats ambdós extrems per dues torres –la 76 de base circular i la 75, quadrada-.

L’actuació consistirà en la identificació dels materials i el sistema constructiu de la muralla, a banda de la seva rellevància històrica original i al llarg del temps. La intervenció contemplarà també l’estudi i identificació de patologies que afecten l’obra, a més dels agents i mecanismes que les han ocasionades. Els resultats de tot plegat es recolliran en la diagnosi que contemplarà, alhora, la proposta d’intervenció. Pel que fa a aquesta, inclourà una proposta sobre el tractament de conservació – restauració. Tots aquests treballs seran documentats degudament.

Properament anirem informant dels treballs de restauració i adequació d’aquest tram de muralla romana conservat al Palau Episcopal.

 

Compartiu l'article

  • Google +
  • Façana del Palau Episcopal amb la porta decumana de la muralla romana a la seva esquerra. Foto: Daria Calpena (Actium SL)

    Façana del Palau Episcopal amb la porta decumana de la muralla romana a la seva esquerra. Foto: Daria Calpena (Actium SL)

  • Evidències d'estructures modernes adossades al basament de la torre 75 de la muralla romana. Foto: Daria Calpena (Actium SL)

    Evidències d'estructures modernes adossades al basament de la torre 75 de la muralla romana. Foto: Daria Calpena (Actium SL)

  • Àmbit d'entrada a l'edifici amb restes de diferents estructures de diverses èpoques. Foto: Daria Calpena (Actium SL)

    Àmbit d'entrada a l'edifici amb restes de diferents estructures de diverses èpoques. Foto: Daria Calpena (Actium SL)

  • Evidències d'estructures de diferents èpoques en un dels àmbits de la intervenció. Foto: Daria Calpena (Actium SL)

    Evidències d'estructures de diferents èpoques en un dels àmbits de la intervenció. Foto: Daria Calpena (Actium SL)

  • Vista general d'un gran col·lectors d'aigües residuals de finals d'època moderna, que escapça part d'un paviment de cairons ceràmics. Foto: Daria Calpena (Actium SL)

    Vista general d'un gran col·lectors d'aigües residuals de finals d'època moderna, que escapça part d'un paviment de cairons ceràmics. Foto: Daria Calpena (Actium SL)

  • Mur baixmedieval que delimitaria un pati interior del Palau Episcopal i la casa d'un particular amb façana al carrer de la Palla. Foto: Daria Calpena (Actium SL)

Plaça Nova, 1-2, carrer de la Palla, 18. Palau Episcopal Ciutat Vella

La intervenció en dades

Direcció arqueològica
Daria Calpena i Marcos ( Actium S.L. )
Motiu
La intervenció arqueològica que s'està duent a terme s'emmarca en el projecte de rehabilitació parcial de la planta baixa del cos edilici del Palau Episcopal que es troba a la plaça Nova (plaça Nova, 1-2 carrer de la Palla, 18) de Barcelona, seu principal de Càritas Diocesana a la ciutat.
Cronologia de les troballes
Medieval
Moderna
Contemporània
Tipologia de les troballes
Hàbitat
Sistema hidràulic, higiene i salut
Codi d'intervenció
006/14
Bibliografia relacionada
Mària, M., Minguell, J.C., “El Palau Episcopal de Barcelona. Cronologia arquitectònica d’un edifici de vint segles d’història”, Locvs Amoenvs 10, 2009-2010, pp. 63-86