Intervencions finalitzades

Plaça del Duc de Medinaceli, 1-1b i carrer Nou de Sant Francesc, 29-31

Ciutat Vella | Data d'inici: 27-08-2012

Documentació d’una possible necròpolis romana, i les restes d’un casal gòtic medieval (S.XIII-XVIII) de grans dimensions, amb restes d’arcades i un pati interior.

10 desembre, 2013 | fa 10 anys | 6.584 visites

Des del passat mes d’octubre de 2012 s’està duent a terme l’excavació del  solar situat entre el carrer Nou de Sant Francesc i la plaça del Duc de Medinaceli, i es té previst que la seva excavació continui durant els propers mesos, fins a executar un rebaix de 7 metres de profunditat. De moment els resultats obtinguts han estat espectaculars, permetent documentar restes i nivells d’època altimperial romana, medievals (XIII-XIV) i moderns (XVII-XVIII).

Context històric

Aquest solar es troba dins una de les àrees pertanyent a l’ager de la ciutat romana, del qual s’han documentat restes en diverses intervencions arqueològiques: una vil·la i una necròpolis alt imperial al carrer d’Anselm Clavé i la plaça de Joaquim Xirau o l’enterrament del segle I dC del carrer Ample núm. 5.

A més a més, aquesta zona formà part d’una de les àrees d’ampliació de la ciutat en època medieval, al costat del mar, precisament en aquest solar, s’hi ubicava la casa de Montcada, que tenia una tribuna i un panteó a l’església del convent de framenors, que es trobava situat al lateral oest de l’actual plaça del Duc de Medinaceli. El 1283 pagaren l’obra dels murs i de les voltes, on hi havia el seu escut.

Davant la casa, al pla de Framenors, s’aixecava el cadafal on els reis juraven guardar els privilegis de la ciutat.

La casa de Montcada i el seu hort varen ser venuts l’any 1598 per Gastó de Montcada al comte de Quirra. Des d’aleshores, la casa passà a anomenar-se amb el nom del nou propietari.

Tota aquesta zona fou molt modificada a mitjans segle XIX, enderrocant-se molts edificis, inclosos els existents a l’actual solar, que semblen haver estat enderrocats cap al 1840, construïnt-se poc desprès l’edifici del qual actualment se’n conserva la façana.

Els treballs arqueològics

Les troballes romanes de moment es limiten a uns sondeigs, però en breu es procedirà a l’excavació de tota la finca,  fet que suposarà la documentació de més restes d’aquest període. Les poques restes fins ara exhumades es corresponen a evidències d’una possible necròpolis i alguna sitja, amb una cronologia compresa entre els segles I-II dC.  S’ha de tenir en compte que a tot el voltant d’aquesta àrea s’han identificat espais d’enterrament i hàbitat més tardans, en concret al carrer Ample, 5, al carrer Rull i a la plaça Joaquim Xirau.

No és fins el segle XIII que s’identifiquen diversos murs i pous, que dibuixarien petits edificis, que a finals del segle XIII foren enderrocats per bastir un nou casal gòtic, que perdurà fins al segle XVIII. Aquest nou casal s’ubica en el barri de cases cedit per Jaume I a Berenguer de Montcada, i on aquest darrer es va fer construir un casal propi.

La construcció d’aquest edifici  es realitzà entre finals del XIII i inicis del XIV, i presenta una planta diferenciada en dos espais. Un primer espai intern estaria format per quatre pilars que suportarien sengles arcs, i que bastirien  crugies de quatre metres de costat, dibuixant un pati interior pavimentat amb llambordes o rajols ceràmics. Al voltant d’aquest espai es documenta una zona de passadís de tres metres d’amplada. Es desconeixen les dimensions reals d’aquest espai sustentat per arcs. L’ocupació i ús d’aquest gran edifici es manté fins que no fou enderrocat pel seu propietari, el Duc de Medinaceli, a inicis del segle XIX, patint modificacions puntuals, com serien els tapiats dels arcs d’aquest gran pati interior, així com petites compartimentacions interiors o la construcció d’un bassament d’una possible escala d’accés a la planta superior (S. XVII).

Dins d’un aquests espais interiors, dins del segle XV, es documenta un espai de cuina amb una zona de llar de foc, i d’on s’han recuperat nombrosos estris -ganivet de cuina, una cullera i un cullerot de ferro-, així com evidències de fauna, avifauna i ictiofauna. També a partir del segle XV es construeix una xarxa privada de canalitzacions d’aigua potable realitzada amb canonades ceràmiques, i que fou modificada a partir del segle XVIII. Dins d’aquesta xarxa de subministrament d’aigua, es van localitzar dos pous d’aigua, un de circular i un altre de rectangular de grans dimensions, bastits amb carreus de pedra treballats, i datats entre els segles XIV i XV. De dins del pou rectangular es van recuperar dues galledes de fusta amb anelles de ferro, dues culleres i una forquilla, a més d’una baioneta en ferro i força material metàl·lic en bon estat de conservació, i abundant material ceràmic, amb diverses peces senceres. Sengles pous foren amortitzats a mitjans del segle XVIII, just en el moment que es construí la nova xarxa de canonades ceràmiques.

El 1840 amb la construcció de l’edifici avui en dia encara dempeus, s’enderrocà tot el casal gòtic.

Compartiu l'article

  • Google +
  • Vista general de la zona 1

    Vista general de la Zona 1 en procés d’excavació. Foto: J. Chorén/M. Olivé/ I. Salvadó

  • Vista general zona 2

    Vista general de la Zona 2 en procés d’excavació. Foto: J. Chorén/M. Olivé/ I. Salvadó

  • Vista edificis segles XIII

    Detall de l’àmbit 5 de la Zona 2 amb l’aparició dels fonaments dels edificis del segle XIII. Foto: J. Chorén/M. Olivé/ I. Salvadó

  • Vista general edifici gòtic

    Vista general des de l’est de la Zona 2, on s’aprecia la fase inicial del gran edifici amb els pilars, i les restes dels murs de la fase anterior d’inicis del segle XIII. Foto: J. Chorén/M. Olivé/ I. Salvadó

  • Vista general zona 2

    Vista general de la Zona 2 un cop eliminades les estructures d’època moderna, encara seccionada per la fonamentació del segle XIX. Foto: J. Chorén/M. Olivé/ I. Salvadó

  • Canonades d'aigues.

    Vista de l’àmbit 1 de la Zona 2, amb part de la xarxa de canonades d’aigua potable i el pilar UE 364 amb els tapiats de carreuons dels tres arcs que sustentava. Foto: J. Chorén/M. Olivé/ I. Salvadó

  • Pou medieval

    Inici dels treballs del pou medieval, seccionat per una de les riostes de l'edifici actual. Foto: Servei d'Arqueologia de Barcelona

  • Plaça Duc de Medinaceli

    Excavació dels nivells medievals. Plaça Duc de Medinaceli Foto: Servei d'Arqueologia de Barcelona

  • Tall estratigràfic de la intervenció de Duc de Medinaceli amb nivells medievals (tall superior) i romans (tal inferior)

    Tall estratigràfic de la intervenció de Duc de Medinaceli amb nivells medievals (tall superior) i romans (tal inferior) Foto: Jordi Chorén

  • Plaça Duc de Medinaceli

    Vista general del pou rectangular medieval. Foto: Jordi Chorén

  • Plaça Duc de Medinaceli

    Vista dels treballs d'excavació del pou medieval (Foto: Jordi Chorén)

  • Plaça Duc de Medinaceli

    Materials moderns recuperats del pou rectangular medieval (Foto: Jordi Chorén)

Plaça Duc de Medinaceli, 1-1b, i carrer de Nou de Sant Francesc, 29-31 Ciutat Vella

EL treball en dades

         
Direcció / Organització
Jordi Chorén Tosar ( Estrats )
Motiu
D’acord amb el projecte de reforma interior de la finca, s’ha de construir un edifici de nova planta, conservant les façanes, amb soterrani.
Cronologia de les troballes
Roma i Antiguitat Tardana
Medieval
Moderna
Romà Alt-Imperial (S.II dC)-Romà Baix-Imperial (S.IV-V dC)-Edat mitjana baixmedieval (S. XIII-XV)-Edat moderna (S.XVI-XVIII)
Tipologia de les troballes
Hàbitat
Sistema hidràulic, higiene i salut
Àrea productiva (comercial, agrícola, industrial, altres)
Món funerari
Béns mobles
Codi d'intervenció
027/12