Les obres relacionades amb la Línia d’Alta Velocitat es varen iniciar el 2008. El seguiment arqueològic d’aquest espai va permetre localitzar, l’estiu de 2011, la ja coneguda vil·la romana del Pont del Treball Digne, ubicada concretament en els terrenys on es construeix l’estructura de la futura estació de la Sagrera i els seus accessos.

En una primera fase es va excavar una superfície aproximada de 1.152 m2. L’excavació d’aquestes restes, dirigides per l’arqueòleg Daniel Alcubierre, de l’empresa CODEX, Arqueologia i Patrimoni SCCL, va permetre descobrir un important conjunt que es correspondria a la pars urbana d’una vil·la (S. II–IV dC), així com una fase prèvia d’època ibèrica o tardorepublicana (S. II-I aC.) i un reaprofitament posterior de l’espai durant el segle V dC. Durant el segle IV, l’edifici es reformà i es dotà d’elements de luxe, com seria el mosaic policrom localitzat en l’àmbit termal de la vila i extret parcialment durant aquesta etapa de la intervenció.

A partir del mes de juny de 2012 els treballs d’excavació arqueològica s’han desenvolupat a la part meridional i occidental del jaciment on s’han descobert els àmbits que correspondrien a la pars rústica i la pars privada, respectivament.

ELS TREBALLS DE CONSERVACIÓ
La intervenció arqueològica de la vil·la de La Sagrera compta amb un equip permanent de  restauradors que vetllen per la salvaguarda dels elements arqueològics  localitzats a mesura que avancen els treballs de camp. Es tracta d’un treball subsidiari a l’arqueologia de camp que contribuirà a la conservació de les restes materials recuperades per tal que es puguin estudiar i posteriorment exposar, si s’escau.

Els treballs de conservació in situ: recuperació d’un estrat arqueològic de pintura mural despresa

Durant el desenvolupament de la intervenció s’han posat al descobert diversos testimonis dels revestiments parietals que protegien i decoraven els murs de la vila. Els testimonis localitzats “in situ”, tot i que amb un estat de conservació força precari, ens han permès constatar la seva varietat formal,  cromàtica i estilística.  Aquests testimonis poden ajudar a determinar el tipus i ús de les estances, discernir entre àmbits oberts o tancats o també a orientar-nos sobre l’aspecte extern que tindria la vila.

Un dels testimonis recuperats es localitza formant un estrat arqueològic amb una extensió aproximada  de 16 m de llarg i 2,5 m d’ample, que discorre al costat d’un mur. La superfície general és força plana, encara que presenta algunes irregularitats i forats. Aquests permeten veure el gruix de l’estrat i el paviment de signinum del dessota. Després de fer algunes comprovacions i neteges superficials, es confirma que es tracta d’un revestiment parietal pintat, desprès del mur i del qual en veiem la cara interna. S’han identificat també alguns colors –vermell, verd, ocre- i comprovat que es tracta de pintura al fresc.

La necessitat de continuar amb els treballs arqueològics i la fragilitat dels revestiments caiguts varen recomanar una intervenció especial en aquest sector de cara preservar les pintures, no  entorpir els treballs arqueològics i extreure’n el màxim d’informació.

El Pla  de treball seguit ha consistit en:

1.    Documentació i planificació cartogràfica prèvia: establiment de quadrícules i zones especials, en funció de l’element/s a extreure, d’acord amb la direcció de la intervenció arqueològica.
2.    Neteja, identificació i delimitació de fragments o conjunts a extreure.
3.    Aixecament dels fragments per conjunts intentant minimitzar les consolidacions i/o engassats; només es duran a terme en aquells fragments o conjunts que sigui imprescindible.
4.    Trasllat immediat al magatzem del Servei d’Arqueologia de Barcelona.

Un cop feta l’extracció de la primera capa de l’estrat –  aproximadament 45 m²-,  es comprova l’existència d’una altra capa de característiques similars però de menor extensió.

L’equip de treball ha estat format per quatre tècnics en conservació-restauració de pintura mural. Les tasques de camp realitzades s’han desenvolupat durant dos mesos i mig. S’han necessitat més d’un centenar de caixes per transportar tots els fragments que en aquests moments estan esperant ser tractats al laboratori  del Servei d’Arqueologia de Barcelona.