Treball de laboratori

Trobades restes d’un llit funerari a les Reials Drassanes de Barcelona

Ciutat Vella

El mes d’octubre de 2010 el Museu Marítim de Barcelona va emprendre una nova fase d’actuació en la rehabilitació de l’edifici. La intervenció arqueològica ha estat efectuada per l’empresa Actium sota la direcció d’Esteve Nadal.

19 desembre, 2013 | fa 3 anys | 3.422 visites

A la intervenció arqueològica efectuada a les Reials Drassanes de Barcelona ha permès localitzar, entre d’altres, nombroses estructures corresponents a una àrea de necròpolis d’època romana datada entre el segles I – VI dC. A l’àrea de necròpolis, que estaria vinculada a una via d’entrada a Barcino (via marítima), s’hi han identificat tant inhumacions (19) com incineracions (11 urnes i 3 estructures cineràries). Les estructures funeràries destinades a les incineracions presenten una rica varietat formal; en aquest sentit cal destacar un mausoleu de planta rectangular a l’interior del qual s’hi han localitzat set urnes, tres de vidre i quatre de ceràmica. Al costat oest del mausoleu trobem una segona agrupació formada per dues urnes de vidre i una de ceràmica de producció local, amb aixovars clarament relacionats amb cadascuna de les urnes com ara vasos de parets fines, ungüentaris de vidre, pinyols, entre d’altres. El grup es troba associat a nivells de cendres i carbons, barrejats amb gran quantitat de fragments termoalterats de vidre, ivori i ceràmica.

Les nombroses restes materials recollides en el procés d’excavació d’aquesta àrea funerària han permès identificar diversos rituals funeraris relacionats amb la cremació del difunt i a l’enterrament en urna. En aquest sentit, cal fer un especial esment a la localització de nombrosos fragments d’ivori corresponents a un llit funerari (lectus funebris), així com de nombrosos fragments de ferro que també podrien correspondre -hi. Sabem, segons les fonts clàssiques, que els materials de fabricació d’aquests llits es correspondrien amb la importància o categoria del difunt. Així, es coneix l’existència de llits de fusta revestits de bronze, plata u or, alhora placats o incrustats amb ivori, petxina o carei els quals eren fets, molt probablement, per artesans orientals. Aquesta sofisticació dels llits –dels quals els funeraris no diferirien gaire dels de repòs- s’evidencia, per exemple, en l’enterrament de la dona de l’emperador August exposada en un llit d’or i ivori, entre d’altres luxes.

Es tracta d’una troballa singular atès que no es coneixen gaire paral·lels d’aquest tipus de ritual a la península. El llit funerari, en el món romà, era el llit on es posava el difunt per a ser vetllat, la llarg de la cerimònia de la prothesis. El mort sempre es col·locava amb els peus orientats cap a la porta del carrer.

En els rituals d’incineració, era amb aquest llit que es traslladava a l’indret on es duria a terme la cremació, per després posar les restes a les urnes i dipositar-les a la necròpolis corresponent. Sovint era difícil destriar les restes incinerades del mort, de les restes cremades del llit, i anaven a parar dins de les urnes parts d’aquest suport, fet que ha propiciat que ara es conservin.

La tradició del llit funerari, ve de l’Orient, ja el trobem a Egipte i a Grècia, i a la península Itàlica es comença a estendre amb la civilització etrusca. La majoria de les restes documentades van des del segle III a C, fins el segle II d C, moment en què comença a guanyar el ritual d’inhumació davant del d’incineració. A Itàlia, especialment a l’entorn de Roma és on se n’han conservat més restes, però n’hi ha a altres parts de l’imperi, com a Britania, i Hispania. Pel que fa a Hispania, se n’han documentat a la Tarraconesa, la Bètica i la Lusitània.

Els llits funeraris estaven fet de diversos materials, i variaven segons l’estatus social del difunt. Normalment hi havia part de fusta, ferro, i os o ivori. Podien estar decorats o ser més senzills.

Els treballs al laboratori de conservació i restauració del Servei d’Arqueologia de Barcelona

La troballa de peces d’ivori corresponents a un o més llits funeraris s’ha pogut constatar després d’un intens i laboriós procés de neteja i recomposició de centenars de petites peces que inicialment s’havien identificat com a os, dut a terme per la restauradora Isabel Pellejero, tècnic del Museu Marítim, al laboratori del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB).

Tot i que els treballs es troben en una primera fase d’estudi, es creu que podrien complementar-se amb altres troballes fetes al mateix indret de la intervenció.

Caldrà ara efectuar el buidatge de les urnes cineràries per poder localitzar, molt probablement, altres fragments d’aquestes peces i establir correspondències amb els ossos humans que contenen. Això pot portar a conèixer detalls del ritual funerari ara com ara ignorats. La presència d’elements de ferro i bronze a l’entorn del mausoleu on s’han recuperat, fa pensar que hi ha més objectes pertanyents a un conjunt funerari que te encara molts interrogants per resoldre.

Esperem poder avançar en la fase dels treballs arqueològics posteriors a la intervenció de camp efectuada a les Drassanes: les tasques de conservació – restauració dels materials, conjuntament amb el seu estudi arqueològic, son treballs imprescindibles per a avançar en el coneixement d’aquesta àrea de la ciutat.

Identificació i recomposició dels fragments d’ivori

Presentem diferents imatges de les diferents tipologies de material d’ivori documentat fins el moment i algunes de les composicions que s’han proposat amb la finalitat d’entendre les diferents peces que conformaven el llit funerari. Cal tenir en compte que el procés de neteja, tractament i consolidació encara no ha finalitzat.

Compartiu l'article

  • Google +

Avinguda del Paral•lel, 2-32 / plaça de les Drassanes, 1 / passeig de Josep Carner, 26-30 Ciutat Vella

La intervenció en dades

Direcció arqueològica
Isabel Pellejero ( Restauradora Museu Marítim de Barcelona )
Cronologia de les troballes
Roma i Antiguitat Tardana
Tipologia de les troballes
Obra religiosa o de culte
Béns mobles
Codi d'intervenció
075/10-057/11