Llegenda

Descobrim la prehistòria a Barcelona

Voleu descobrir on es van trobar les restes prehistòriques que heu vist a l’exposició?

Voleu saber on hi havia la platja a l’any 5.500 a.n.e.? I a l’any 2.000 a.n.e.?

Aquestes respostes i moltes més les podeu trobar en aquesta aplicació, que ens permet descobrir totes les àrees del Pla de Barcelona on els arqueòlegs han documentat restes prehistòriques. Només cal que us entretingueu en les diferents pantalles i cliqueu sobre els polígons de cadascuna de les intervencions arqueològiques per obtenir més informació.

També podreu reconèixer els carrers de la ciutat actual sobreposats amb la geomorfologia del pla de Barcelona al Neolític antic i també al Neolític final, especialment la línia de la costa i les desembocadures dels rius.

I si encara voleu saber més sobre l’arqueologia de Barcelona, podeu anar a cartaarqueologica.bcn.cat. Allà podreu trobar més de 3.500 punts amb informació de totes les èpoques.

Crèdits

Neolític Antic

Gràcies a les darreres descobertes podem establir clarament que les comunitats neolítiques es van assentar a la zona del pla de Barcelona des dels inicis del Neolític antic. Les restes més antigues es situen a mitjans del VI mil•lenni i les estructures arqueològiques documentades estan relacionades tant amb aspectes de caire domèstic com les llars de foc, les sitges, forats de pal i fons de cabanes, com relacionades amb temes rituals i de creences com els enterraments. Arran de les intervencions arqueològiques i de les disciplines científiques associades, s’ha pogut ampliar el coneixement del paisatge del pla de Barcelona durant la Prehistòria. Així, els estudis han permès dibuixar un mapa molt diferent a l’actual, on destaca l’endarreriment de la línia de costa. Aquí el plànol que il·lustra el primer moment d’ocupació entre els anys 5.500 i 3.000 a.n.e.

  • Raval
    La gran reforma urbana de Ciutat Vella ha comportat nombroses intervencions arqueològiques. A l’entorn de l’actual Rambla del Raval es localitzen tant estructures d’hàbitat com d’enterraments. Volem destacar les baixes cotes on apareixen les restes, ja que fins i tot es troben per sota de l’actual nivell del mar.

  • Mont Tàber
    En aquesta zona de la ciutat, on es construirà la ciutat romana, el nombre de restes del Neolític són més escasses, si bé en destaca la resta humana més antiga documentada, precisament a la plaça Vila de Madrid i que ens aporta una cronologia al voltant del 5.550 a.n.e. Les altres restes, com les aparegudes al carrer del Pi ja les datem a partir del Neolític mig.

  • Montjuïc
    L’emplaçament estratègic de Montjuïc, amb domini visual del pla de Barcelona i de la serralada Prelitoral, dominant el mar i amb el Llobregat al peu, fou, amb tota probabilitat, fonamental en l’ocupació humana ja des de la Prehistòria. Documentada per la presència d’estris fets de jaspi originari de Montjuïc a jaciments prehistòrics arreu.

  • Sagrera
    La constatació d’una ocupació d’època prehistòrica als districtes de Sant Andreu i Sant Martí de Provençals es deu, en gran mesura, a les obres de la futura estació de la LAV-Sagrera, on s’ha documentat diversos enclavaments. Tot i que, hi havia notícies antigues que parlaven de troballes aïllades en llocs com el Parc de la Pegaso, Can Nyau i la mateixa estació de Sant Andreu Comtal.

  • Troballes aïllades
    Diverses troballes disperses ens assenyalen una ocupació prehistòrica del pla de Barcelona.

Neolític Final

El final del neolític comporta canvis, no només culturals sinó paleoambientals.
L’ambient és més sec, però es continuen buscant zones properes als recursos hídrics, tal i com queda palès amb la presència de rieres a les estratigrafies de la Caserna de Sant Pau i l’illa Robadors.
Aquí el plànol que correspon al relleu d’entre l’any 2.500 i el 2.000 a.n.e.

  • Raval
    A la zona del Raval és habitual localitzar per damunt de les ocupacions del Neolític antic i mig, restes del Neolític final i del Bronze inicial. Indicant un substrat social comú i una ocupació de l’espai molt perllongada en el temps, que es pot veure bé en diversos jaciments. Es documenten estructures vinculades a l’àmbit domèstic i econòmic, i zones de necròpolis.

  • Ribera
    Als voltants del Mercat de Santa Caterina, al barri de Sant Pere, es localitzen estructures d’emmagatzematge, reutilitzades, sovint, com a fossa funerària.

  • Montjuïc
    Hi ha poques restes d’aquest moment a Montjuïc. Cal destacar, una sitja al carrer Anníbal, amb molt material arqueològic del Bronze inicial.

  • Sagrera
    A la Sagrera s’ha excavat un hipogeu funerari extraordinari pel volum d’individus inhumats, més de 200 persones, el qual aportarà dades molt interessants sobre l’alimentació, malalties, treball, i relacions familiars dels nostres avantpassats.

  • Troballes aillades
    Com a l’etapa anterior, són diferents les restes disperses pel pla. Destaquem Can Casanovas, on es van documentar restes d'unes cabanes circulars d'1,80 metres de diàmetre amb el terra d'argila cuita pel foc.

Up
Next

Carta Arqueològica de Barcelona

La Carta Arqueològica de Barcelona és un inventari del passat històric de la ciutat que té com a objectiu oferir tota la documentació del seu patrimoni arqueològic. Així doncs, la carta és un inventari d’intervencions i llocs amb interès arqueològic. Es parteix de la idea que Barcelona és un jaciment únic amb diversos punts d’interès arqueològic, és un territori que ha evolucionat al llarg del temps, transformat per l’home.

Accediu i descobriu la Carta Arqueològica de Barcelona

Crèdits

Direcció de projecte
Carme Miró - Servei d'Arqueologia BCN
Producció executiva ICUB
Marc Hernàndez Güell - ICUB
Textos i continguts
Marta Fàbregas i Anna Bordas - Atics / Carme Miró, Encarna Cobo i Josefa Huertas - Servei d'Arqueologia BCN
Concepte, disseny i programació
edittio
Kml Mapes històrics
Alex Moreno - Atics
Documentació Mapes
Dr. Ramon Julià i Dr. Santiago Riera