El mosaic hidràulic és un tipus de paviment compost de rajoles fetes de ciment pòrtland. El seu procés de fabricació es basa en una primera fase d’emmotllat (mitjançant trepes col·locades en marcs) i una segona fase de compressió mitjançant una premsa. Segons els diferents dissenys artístics i la seva combinació en la col·locació com a paviment, les rajoles individuals poden formar patrons decoratius de gran bellesa i de diferents estils, des dels més senzills amb pocs elements fins als més elaborats amb profusió de formes i colors. Les principals característiques d’aquest tipus de mosaic són:

  • les peces són gairebé sempre quadrades i de 20×20 cm, tot i que hi ha exemplars de peces més grans i més petites i amb altres formes (hexagonals, principalment)
  • normalment el gruix total de les rajoles és de 2,5 cm, però la capa superior acolorida és només d’uns 4 o 5 mm de gruix
  • és un material compacte i resistent però força porós
  • la superfície, si no ha estat tractada amb cap producte, és mat, característica del ciment
  • la majoria de les peces porten una marca de fàbrica en relleu al revers
  • entre les rajoles hi ha sempre un espai de junt d’uns 2 mm omplert amb un morter fi anomenat vorada.

El mosaic hidràulic està format per tres estrats de material premsat. L’estrat inferior o “gros” està compost per un morter de ciment gris ric en sorra; l’estrat intermedi o “brassatge” està format per un segon morter ric en ciment gris i amb una menor proporció de sorra i, finalment, l’estrat superior, també anomenada “capa fina” o “cara vista”, està elaborat amb ciment blanc i pols de marbre barrejats amb pigment, que és el que li dóna la seva coloració. És aquesta darrera capa la que veiem un cop col·locada la rajola.

Pàgina d’un catàleg de la casa Orsola Solà i Cia on es poden veure rajoles de diferents formes i dissenys (Foto: N. González-Novelles Farrús)
Marca en relleu en el revers d’una rajola de la casa Escofet de Barcelona (Foto: J. Escudé)
Vista en secció d’una rajola hidràulica on es pot observar el gruix de la capa acolorida
(Foto: J. Escudé)

Observeu amb deteniment el vostre mosaic hidràulic per descobrir les seves particularitats i detectar les deficiències que pot presentar. Algunes degradacions són conseqüència de la seva col·locació, d’altres són accidents, i moltes probablement són el resultat normal del pas del temps i del seu ús com a paviment. Segurament moltes d’elles es poden controlar i tractar. A continuació us presentem un llistat de les actuacions més freqüents que podeu realitzar i dels dubtes que us poden sorgir.

 



 

Última actualització de la pàgina: 22/9/2020