(Foto: Terra conservació i patrimoni)
EDIFICI
Arquitecte: Rot Cot Cot
Època: 1905
Estil: modernista
Ús original: residencial
Font de la informació: AJUNTAMENT DE BARCELONA. Portal d’Informació Urbanística. Habitatge unifamiliar [En línia].
PONS TOUJOUSE, V. (2006). Inventario general del Modernismo. Barcelona: Ediciones del Serbal.
La preparació de l’estiueig
“El fet que tota la família hagués de marxar dos o tres mesos de la casa de la ciutat, requeria una estratègia domèstica. En general, el procés anava d’aquesta manera: la mudança a la vida d’estiu demanava una feina extra per a la senyora que ho supervisava tot i per al marit que havia de canviar el seu ritme diari a la feina encara que no deixés de treballar del tot. Malgrat que aquetes famílies acostumaven a tenir servei domèstic, les feines de la casa tenien una complexitat important. Primer es feia una neteja general de la casa urbana i s’havien de tapar quadres, llums, sofàs, cadires, etc. Habitualment amb unes fundes gruixudes fetes exprés. La roba d’hivern es protegia amb boles de naftalina per evitar que l’ataquessin les arnes. Es preparava tota la roba i els estris que caldria emportar-se a la casa d’estiu i es col·locaven als anomenats mundos. Eren uns baguls grans i resistents, folrats de lona, pell o cartró; podien tenir calaixos o compartiments per col·locar-hi peces petites de roba. La quantitat de roba podien se importants ja que algunes famílies podien reunir entre 5 i 30 persones. També hi traslladaven la vaixella, els coberts, la roba de taula, de llit… Sovent s’emprava una empresa de transport per al trasllat. Tot era controlat i supervisat per la senyora de la casa.
Primer de tot es facturava l’equipatge. Després amb diferents mitjans de transport, el personal domèstic se n’hi anava per condicionar la casa d’estiu abans no hi arribessin els propietaris. Finalment els senyors emprenien la marxa cap a la residència estiuenca.”1
Última actualització de la pàgina: 4/4/2023