L’alicatat és un revestiment ceràmic de murs, paviments i fonts. D’origen islàmic, està inspirat en el mosaic romà en què les tessel·les de pedra han estat substituïdes per elements retallats de formes diverses, quadrats, estrellats, romboïdals, etc., que reben el nom d’ “alizares”. Aquestes peces, esmaltades en colors blanc, blau clar, negre, verd i groc, configuren un alicatat o mosaic de gran policromia.


Alicatat procedent de la mesquita de Tlemcen, Algèria, segona meitat del segle XV. Museu del Disseny, Barcelona (Foto: G. Fernández-Huerta)
Alicer fabricat a Terol, segle XIV. Museu del Disseny, Barcelona (Foto: G. Fernández-Huerta)
Alicatat procedent de la mesquita de Tremissèn, Algèria. Museu del Disseny, Barcelona (Foto: G. Fernández-Huerta)

La tècnica es basa en retallar curosament les rajoles després de la seva cocció en diverses formes i, finalment, encaixar-les per formar motius de caràcter geomètric. Es va desenvolupar durant la segona meitat del segle XIII, sobretot a l’Anatòlia i va ser molt utilitzada en els segles posteriors. El primer gran moment d’esplendor dels revestiments de ceràmica esmaltada a la Península Ibèrica va ser a través de la tècnica de l’alicatat. Un dels exemples més carismàtics de la seva aplicació es troba a l’Alhambra de Granada, a partir del segle XIV.



Procés actual de creació d’un alicatat, Marroc (Vídeo: Abdelilah Nejjari)


Durant el Modernisme català es va recuperar també aquesta tècnica per bé que, en molts casos, es va simplificar la seva producció en convertir les formes retallades en rajoles quadrades estandarditzades que reproduïen els motius geomètrics típics dels alicatats.

Alicatat que decora l’antiga plaça de toros de les Arenes, Gran Via de les Corts Catalanes, 373, Barcelona (Foto: Terra conservació i patrimoni)
Les Arenes, detall de l’alicatat (Foto: Terra conservació i patrimoni)

Bibliografia

DÍEZ JORGE, M. E. (2007). “Los alicatados del Baño de Comares de la Alhambra, ¿islámicos o cristianos?“. Archivo Español de Arte, LXXX(317):25-43.

GIRALT BALAGUERÓ, J. (1986). “Alicatados del “Castell Formós” de Balaguer”. A: II Coloquio cerámica medieval del Mediterráneo occidental. Toledo 1981. pp. 429-432. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Arqueología y Etnología.

MUSEOALHAMBRA. (2017). La geometría matemática de los alicatados. Museo de la Alhambra. [Data de consulta: 2/5/2017]

ORIHUELA, A. (2008). “La conservación de alicatados en la Alhambra durante la etapa de Rafael Contreras (1847-1890) ¿Modernidad o provisionalidad?” A: La Alhambra: lugar de la memoria y el diálogo. J. A. González Alcantud, Abdellouahed Akmir (eds.), pp. 125-152. Granada: Comares Editorial.

PORTER, Y. (2016). “Rajoles i identitat. Revestiments de ceràmica vidrada en el mon islàmic”. A: D’Obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura.  R. Cassanova (coord.), pp. 53-63. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu del Disseny de Barcelona.

SÁNCHEZ GÓMEZ, P., PÉREZ ASENSIO, M., RUBIO DOMENE, R. (2013). La incrustación en la cerámica arquitectónica. Museo de la Alhambra. [Data de consulta: 2/5/2017]

VAN LEMMEN, H. (2008). “Azulejos de Egipto y Persia hasta el Barroco“. A: El azulejo, evolución técnica: del taller a la fábrica. Actas del XI Congreso Anual de la Asociación de Ceramología celebrado en el Museo del Azulejo “Manolo Safont” de Onda, del 7 al 9 diciembre del 2006. J. Pérez Camps, V. Estall i Poles (coord.), pp. 11-25. Onda: Fundación Museo del Azulejo “Manolo Safont”, Asociación de Ceramología.

ZOZAYA, J. (1997). “Alicatados y azulejos hispano-musulmanes: los orígenes”. A: La Céramique Médiévale en Méditerranée. Actes du VIe congrès de l’AIECM2. Aix-en-Provence, 1995, pp. 601-614. Aix-en-Provence: Narrations Ed.