El mosaic de gres per a pavimentació d’interiors va ser impulsat per l’industrial de Reus Miguel Nolla, amb la seva fàbrica de Meliana, València, des de 1860. El model de producció es va basar en el gres de tipus anglès que en el seu moment va suposar una gran innovació tècnica i va tenir una repercussió comercial indubtable. Els paviments ceràmics de gres o gresificats van ser fabricats  a partir d’un tipus de pasta d’argiles i altres materials que poden ser cuits a altes temperatures fins a la seva vitrificació, que li conferien molta duresa, compacitat i impermeabilitat. Nolla es va distingir per fabricar peces monocromes i bicromes de petit format acolorides en tota la massa de la peça. Els motius dels seus mosaics solien ser dissenys de formes geomètriques que s’anaven repetint per bé que el repertori es va diversificar amb la imitació de mosaic romà i decoracions que simulaven un treball de punt de creu.

Un altre producte de gres ceràmic va ser el conegut amb el nom de “mosaics incrustats al foc”, també d’inspiració anglesa, fet amb argiles acolorides i utilitzant una tècnica similar a l’encàustica que permetia obtenir una decoració en mosaic que s’assembla al mosaic hidràulic.

La qualitat tècnica del mosaic de gres sumat a la seva uniformitat cromàtica va afavorir el seu ús massiu en l’arquitectura de Barcelona a partir de la dècada de 1880 i va poder competir davant la implantació creixent del mosaic hidràulic. La important casa de ceràmica industrial del Modernisme Pujol i Bausis es va especialitzar a partir de les primeres dècades del segle XX en la producció de petites rajoles de gres que van oferir noves opcions de disseny en paviments i parets.

Les altes prestacions que oferia el gres anomenat Nolla en termes de resistència i d’uniformitat cromàtica i dimensional de les peces fa que se’l consideri un precedent del gres porcellànic actual, l’ús del qual es generalitza, tant per a paviments d’interiors com per a espais exteriors de gran trànsit a partir de la dècada de 1990.

Saps com conservar el teu mosaic de gres ceràmic?

Et proposem consells per conservar el teu mosaic de gres ceràmic, tant si es tracta d’un manteniment habitual com d’alguna intervenció puntual. Prem aquí o bé accedeix-hi a través de la pestanya Consells de conservació.

Bibliografia

COLL CONESA, J., PORCAR RAMOS, J.L. (2016). “El mosaico Nolla: tecnología, producto y utilización”. A: El mosaico Nolla y la renovación de la cerámica industrial arquitectónica en Valencia. Actas del I Congreso Nacional sobre la Cerámica Nolla, 9 y 10 de abril de 2015, Meliana (Valencia). Laumain, X., López Sabater, A. (coords.), p. 13-64. Valencia: CIDCeN.

LAUMAIN, X., LÓPEZ SABATER, A. (coords.) (2016). El mosaico Nolla y la renovación de la cerámica industrial arquitectónica en Valencia. Actas del I Congreso Nacional sobre la Cerámica Nolla, 9 y 10 de abril de 2015, Meliana (Valencia). Valencia: CIDCeN.

LAUMAIN, X., LÓPEZ SABATER, A. (2012). “Palauet Nolla, símbolo de la Fábrica de Mosaicos Nolla”. Llámpara – Patrimonio industrial, 5, p. 106-109.

LAUMAIN, X., LÓPEZ SABATER, A. (2020). “Key Aspects and Criteria for the Restoration of Nolla Mosaics”. A: What Comes to Mind When youWhat Comes to Mind When You Hear Mosaic? Conserving Mosaics From Ancient to Modern. Proceedings of the 13th Conference of the International Committee for the Conservation of Mosaics, Barcelona 15-20 October 2017, R. Nardi, M. Pugès i Dorca (eds.), p. 137-149. Florència: EDIFIR.

NAVAS FERRER, T. (2015). “Les arts decoratives més industrials”. A: Modernisme. Arts, tallers, indústries. Catàleg de l’exposició organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera, del 7 octubre 2015 al 7 de febrer de 2016, p. 116-129. Barcelona: Viena Edicions.

REIG FERRER, A. M., ESPI REIG, A. (2010). “La aplicación del diseño a la indústria del mosaico valenciano del siglo XIX: Nolla y Piñón“. Archivo de Arte Valenciano, 91, p. 201-2016.

Recursos web

WINCKELMANS MANUFACTURE DE CARREAUX CÉRAMIQUES. Société [En línia].

Última actualització de la pàgina: 2/5/2022