Els orígens de la tècnica del mosaic -etimològicament, “obra de les muses”- es remunta als primers paviments fets amb pedres petites o palets de riu que composaven dibuixos de formes geomètriques. En els jaciments de les ciutats assíries es troben parets i columnes decorats amb trossets d’argila de colors.

En època romana, els mosaics més característics van ser l’opus signinum, de petits trossos irregulars, l’opus tessellatum, de tessel·les regulars i l’opus sectile, de peces retallades de mida més gran.

Vil·la del Pont del Treball Digne (Barcelona). Detall d’un opus tessellatum. S. IV (Foto: Àbac conservació-restauració).
Fragment de mosaic romà procedent de les excavacions del carrer Sotstinent Navarro, Barcelona. Es poden apreciar les tessel·les i el morter que constitueix les capes de preparació (Foto: Servei d’Arqueologia)
Opus sectile de la domus del carrer Avinyó, 15, Barcelona (Foto: Servei d’Arqueologia).

Els mosaics de tessel·les cúbiques de diferents materials s’unien amb un morter en base al seu color i la seva forma per conformar un repertori d’escenes i motius de gran riquesa. Durant l’Imperi romà l’art del mosaic va adquirir gran difusió i va arribar al seu esplendor màxim com a revestiment de l’arquitectura bizantina, a partir del segle V, amb la utilització de tessel·les de vidre acolorides o bé transparents que s’aplicaven a murs, voltes i cúpules.

A Catalunya, el Modernisme recupera la tradició clàssica de mosaics i en desenvolupa diverses tipologies de entre els quals cal destacar el conegut com “mosaic romà”, a partir de la pedra per a paviments, i el mosaic ceràmic, per a revestiments verticals i cobertes. Les seves aplicacions caracteritzen algunes de les millors obres de l’arquitectura modernista catalana. La seva variant és el trencadís.

A partir dels anys seixanta del segle passat el mosaic de gres va ser un revestiment vertical estandarditzat amb una imatge de peces regulars i petites que va permetre la introducció del color en els edificis. Se’l va conèixer amb el nom de gresite, que al·ludeix a la marca comercial.

Parròquia de Sant Pacià (Barcelona). “Mosaic romà” fet de tessel·les de pedra. 1910 (Foto: Terra conservació i patrimoni)
Recinte Modernista Sant Pau, Barcelona. Mosaic de tessel·les de ceràmica i vidre. 1905-10 (Foto: Àbac conservació-restauració)
Façana revestida de gresite. Plaça del Comerç, 3, Barcelona (Foto: Terra conservació i patrimoni)

 


Bibliografia

BARRAL i ALTET, X. (1978). Les mosaïques romaines et mediévales de la regió laietana (Barcelone et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona.

BARRAL i ALTET, X. (1979). Els Mosaics de paviment medievals a Catalunya. Barcelona: Artestudi.

FARNETI, M. (1993). Glossario tecnico-storico del mosaico. Technical-Historical Glossary of Mosaic Art. Con una breve storia del mosaico. With an Historical Survey of Mosaic Art. Ravenna: Longo Editore.

PAPPALARDO, U. (2010). Mosaici greci e romani. Tappeti di pietra in età ellenistico-romana. Verona: Arsenale Editore.