El trencadís és una tècnica de revestiment vertical que es va desenvolupar amb gran exuberància durant el Modernisme català. A més de la seva important dimensió ornamental, en destaca el seu aspecte pràctic ja que les peces trencades de ceràmica s’adapten molt bé a les formes arrodonides d’alguns murs, tant exteriors com interiors i també, en voltes i cúpules. En ser fragments irregulars de peces ceràmiques de rebuig, componen generalment dissenys abstractes. És considerat una variant del mosaic modernista.

L’arquitecte que primer va utilitzar la tècnica del trencadís va ser Antoni Gaudí a l’edifici de les cavallerisses de la finca Güell, a Sarrià. Després l’aplicà a edificis posteriors com la façana de la Casa Batlló. Altres arquitectes importants del Modernisme com Lluís Domènech i Montaner en van fer un ús molt personal com és a l’hemicicle del Palau de la Música Catalana.

El trencadís va anar evolucionant amb la incorporació de trossos irregulars de vidres i de pisa procedents de plats i tasses, etc. Autors com Josep M. Jujol hi van arribar a incrustar objectes volumètrics en algunes de les seves creacions. Com a tècnica tingué igualment un ampli ressò en els habitatges de l’arquitectura popular.

Saps com conservar el teu trencadís?

Et proposem consells per conservar el teu mosaic de trencadís, tant si es tracta d’un manteniment habitual com d’alguna intervenció puntual. Prem aquí o bé accedeix-hi a través de la pestanya Consells de conservació.

Bibliografia

DURAN i ALBAREDA, M. (2006). “La cerámica del banco del Park Güell (1909-1914)”. A: Tradición y modernindad: la cerámica en el modernismo. Actas del Congreso anual de la asociación de ceramología (29-31 de octubre 2004), Saliné i Perich, M., Vilardell i Tarruella, R. (eds.), p. 81-98. Barcelona: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Asociación de Ceramología.

FREIXA, M., SALINÉ, M. (2018). Gaudí i el trencadís modernista. Sant Lluís: Triangle Postals SL.

GUEILBURT TALMAZAN, L. (2006). “Un banco-barandilla revestido de cerámica troceada”.  A: Tradición y modernindad: la cerámica en el modernismo. Actas del Congreso anual de la asociación de ceramología (29-31 de octubre 2004), Saliné i Perich, M., Vilardell i Tarruella, R. (eds.) p. 115-122. Barcelona: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Asociación de Ceramología.

JUJOL, J.M. Jr. (2017). Jvjol en Barcelona. Els Pallaresos: Arxiu Jvjol.

LACUESTA CONTRERAS, R. (2006). “Los materiales cerámicos en la época modernista”. A: Tradición y modernindad: la cerámica en el modernismo. Actas del Congreso anual de la asociación de ceramología (29-31 de octubre 2004), Saliné i Perich, M., Vilardell i Tarruella, R. (eds.), p. 27-47. Barcelona: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Asociación de Ceramología.

PORCAR, J.L. et al. (1987). Manual guía-técnica de los revestimientos y pavimentos cerámicos. Castellón: Instituto de Promoción Cerámica.

Última actualització de la pàgina: 2/5/2022