Notícies

Des del mes de maig de 2017 fins a l’actualitat s’ha dut a terme una intervenció arqueològica al carrer de l’Argenteria, 15-17 (cruïlla amb Via Laietana) i plaça de l’Àngel (districte de Ciutat Vella), motivades per les obres del projecte constructiu d’adaptació i millora de l’accessibilitat  de l’estació de Jaume I de la línia 4 del FMB.

Aquesta intervenció, dirigida per l’arqueòleg Joan Piera, de l’empresa ABANS, ha permès documentar una gran varietat de restes arqueològiques d’època romana, medieval i moderna.

Aquesta àrea situada a l’exterior del recinte urbà  de la ciutat romana de Bàrcino, a tocar de la muralla, que es correspondria amb el suburbium de la colònia, espai on es habitual localitzar estructures d’hàbitat, així com d’altres edificacions suburbials.

Posteriorment, tota aquesta zona queda plenament urbanitzada en època medieval, sent sotmesa a la darrera remodelació durant els segles XVIII i XIX i, finalment, va patir l’enderroc de les edificacions existents en el moment de l’obertura de la Via Laietana, a partir del segon decenni del segle XX.

Atesa la dificultat tècnica d’aquest projecte constructiu, l’obra s’ha dividit en diferents fases des de setembre de 2017, amb diverses aturades motivades per la complexitat de mantenir en servei les andanes i els accessos de l’estació del metro. Des de l’inici de les obres s’han localitzat restes arqueològiques, ja fos a l’àmbit de la plaça de l’Àngel, o al de la cruïlla de Via Laietana amb el carrer de l’Argenteria.

En el primer d’aquests àmbits, al febrer de 2018, i amb motiu de la construcció d’un nou ascensor, es va localitzar part del fossat defensiu de la muralla romana baiximperial, construïda a partir de mitjans del segle III dC. Es tracta del tram final del fossat, excavat a l’argila, que envoltava la ciutat romana de Bàrcino, localitzant-se els dos vessants del fossat i una canalització central al vèrtex inferior.

En l’àmbit de cruïlla de Via Laietana amb el carrer d’Argenteria, al setembre de 2017 i entre el juny de 2018 i març de 2019, s’han documentat nombroses restes associades a diversos períodes. D’època romana s’han localitzat murs corresponents a diverses estructures d’hàbitat indeterminades, probablement amb una cronologia baiximperial.

D’entre els segles VI i X dC, s’han documentat nombroses restes associades a una ocupació extramurs d’aquesta zona, com poden ser un pou (segles VI-VIII), un conjunt de retalls indeterminats dels segles IX-X, i finalment un mur i dos paviments del segle X, que estarien associats a una estructura d’hàbitat.

D’època baixmedieval s’han excavat diverses estructures, com seria una sitja obrada en pedra del segle XIII, així com diversos murs, un pilar adossat i nombrosos paviments relacionats amb un espai d’hàbitat datat del segle XV.

Finalment, d’època moderna (segles XVI-XVIII) s’han localitzat nombrosos murs, envans, paviments i dipòsits relacionats amb l’ocupació d’aquest indret, ja plenament urbanitzat durant aquest període.

Dels diversos materials arqueològics recuperats cal destacar la troballa d’un granat encastat (segles IX-X), pertanyent segurament a un anell o segell, un mànec d’os treballat (segle IX) i un fragment de gerra de ceràmica islàmica de corda seca datada al segle XII.