Notícies

La nova fase dels treballs arqueològics iniciats el mes de febrer al subsòl del Mercat de Sant Antoni, continua a dia avui amb l’excavació de la via sepulcral romana altimperial (S. I aC-I dC). Anteriorment, i des d’aquest mateix web, ja es va informar de l’inici dels treballs d’excavació en extensió de la totalitat de tota la via amb un ampli equip d’arqueòlegs, sota la direcció d’Emiliano Hinojo García (CODEX-Arqueologia i Patrimoni).

Resumint la informació ja publicada, el tram de via romana documentada es correspon a una part del ramal costaner de la Via Augusta, en un molt bon estat de conservació, i confirma la presència romana al ben mig de l’Eixample barceloní. La documentació d’enterraments i recintes funeraris a ambdós costats del camí, fet habitual al llarg de l’alt imperi, confirma el caràcter sepulcral d’aquesta via, com seria el cas de la plaça de la Vila de Madrid, entre d’altres.

Durant el darrers mesos els treballs arqueològics han seguit el seu curs amb l’ampliació del tram descobert de la via romana, així com la documentació de noves estructures funeràries, i la presència de nous elements relacionats amb aquesta via. Actualment l’equip d’excavació està format per dotze arqueòlegs, i un equip de suport format per cinc peons aportats per l’obra.

Pel que respecte a la via, s’ha descobert una longitud d’aproximadament d’uns 50 metres. Els treballs d’excavació han permès documentar fins a un total de quatre nivells de pavimentació amb els seus respectius estrats de preparació, tots ells de cronologia romana (S. I dC.). Això implica un ús continuat en el temps d’aquest camí, i com aquest va patir diferents reparacions. Posteriorment, durant el S. II dC una gran rierada va cobrir tot el camí i la necròpolis, provocant el seu abandó.

Cal destacar que aquest camí travessa un curs d’aigua o canal, d’uns 4 m d’amplada i 65 metres de llargada, el qual es troba perfectament delimitat mitjançant uns murs o límits perimetrals. El rebliment d’aquest curs d’aigua està format per una capa de graves i pedres. Aquest element es correspondria a un dels eixos de la centuriació –estructuració del territori que envoltava les ciutats romanes- de l’ager de la colònia de Bàrcino. Una quadrícula va ordenar el territori, tot seguint la retícula urbana de la ciutat. S’ha documentat un mòdul bàsic de 15 x 20 actus, amb una orientació condicionada pel relleu, cosa que també va afectar a l’orientació de la colònia.

Al costat sud del camí s’han localitzat fins al moment un total de sis recintes funeraris, amb els seus respectius ustrina o pires funeràries, espai destinat a cremar el cos dels difunts a l’interior del mausoleu. Aquests recintes funeraris eren reutilitzats, com a mínim l’espai que ocupaven, al llarg del temps, tal i com ho demostra els diferents nivells d’ús documentats.

L’excavació d’un ustrinum, ha permès recuperar claus de ferro, una sivella, fragments de vidre d’un ungüentari, i fragments d’ivori d’un llit funerari. El llit funerari, en el món romà, era el llit on es posava el difunt per a ser vetllat, i amb el que era transportat fins la zona de la necròpolis on havia de ser enterrat, i, en el ritual d’incineració, podia ser cremat conjuntament amb el mort.

En un altre de les estructures, s’ha documentat també un altre ustrinum,  d’on s’han recuperat una gran quantitat de matèria orgànica carbonitzada, sobretot restes de fusta cremada.

En aquest sector sud també s’han excavat fins a cinc inhumacions infantils en fossa simple, tres amb coberta de tègula, i dues en àmfora. Són infants molt petits, un fins i tot, és un fetus setmesó. Els nens, especialment els morts en el moment del naixement, sovint eren enterrats i no cremats, i inhumats fora de les estructures funeràries pròpiament dites. En part, per la creença, que els nens no formaven part de la societat encara, i havien d’estar en un altre nivell. De l’altre, per què implicava un ritual en relació a la fecunditat, la relació intrínseca entre mort i vida.

En un retall, en procés d’excavació i del qual no hem pogut determinar la seva funció encara, s’han recuperat diverses peces, l’estudi de les quals ens permetrà avançar en el coneixement dels rituals funeraris d’època romana, com una figura de terracota de petites dimensions, denes de pasta vítria que podrien pertànyer a un collaret amb un amulet del déu Bes.

Bes era una deïtat egípcia, que els romans van adoptar en el seu panteó, Era una deïtat protectora, a l’hora, que no del tot correcte. El seu culte, però, també va ser adoptat pels púnics i cartaginesos, i és normal trobar representacions d’aquest deu a diversos poblats ibers.

Pel que fa al costat nord de la via també es constata la continuació d’aquesta zona funerària, però en aquest cas, amb un espai molt modificat per diferents recintes i estructures, que compartimenten tota aquesta àrea durant el segle I dC. Cal destacar una inhumació d’un adult enterrat de bocaterrosa, el que ens pot portar a pensar que l’enterrat era o un delinqüent, un esclau, o una persona malalta. L’enterrament mirant cap al terra, sovint es relaciona amb l’expiació d’una culpa, o un càstig.

Durant l’excavació d’aquest sector es va recuperar una escultura romana que és el retrat d’un noi adolescent. Aquesta peça formaria part d’un monument funerari.

Els treballs arqueològics continuaran durant les properes setmanes, i dels quals anirem informant puntualment.