Notícies
Una necròpolis altmedieval als soterranis dels Jutjats de la Ciutadella
Localitzats fins a 16 enterraments d’una necròpolis altmedieval (segles VII-IX) a les obres dels antics Jutjats del passeig de Lluis Companys
Des del mes de juny s’està duent a terme una intervenció arqueològica en el solar de l’antic edifici dels Jutjats Municipals localitzats al passeig de Lluis Companys, a tocar de la Ciutadella, edifici construït l’any 1966. Aquests treballs arqueològics estan motivats per la futura construcció d’uns nous equipaments municipals en aquest mateix indret. Donades les importants dimensions de l’espai objecte de la intervenció (5.336 m²), les tasques d’excavació han estat plantejades a partir de l’obertura esgraonada de diferents sectors de treball. Aquests treballs s’aniran desenvolupant durant els propers mesos, permetent ampliar el coneixement històric i arqueològic d’aquesta zona de la ciutat.
Aquesta intervenció, dirigida per l’arqueòleg Jordi Serra, de l’empresa ABANS Serveis Culturals SL, ha permès documentar, fins al moment, fins a 4 fases diferents d’ocupació.
Un primer moment es correspon a una necròpolis altmedieval (segles VII-IX). Durant aquesta setmana, els treballs arqueològics han permès documentar fins a 16 enterraments en cista d’època altmedieval, que estarien relacionats amb una extensa necròpolis que s’estendria en una àrea compresa entre el carrer del Comerç, el passeig Pujades i el passeig Lluis Companys. Des dels anys 90 del segle XX ja es tenia constància de l’existència d’aquest extens espai d’enterrament, possiblement associat a una zona de culte relacionada amb alguna església de certa rellevància.
Dels 16 enterraments fins ara localitzats, tots excavats en el substrat geològic argilós, consten d’una coberta de lloses (entre 5 i 7) disposades horitzontalment i recolzant-se en les lloses laterals, formant una mena de caixa de pedra o cista, on al seu interior es situen els individus inhumats. De les 16 tombes localitzades, totes orientades est-oest, únicament 2 es corresponen a enterraments infantils, també amb la seva corresponent coberta de lloses. Durant les properes setmanes el nombre de sepultures localitzades anirà en augment, amb tota probabilitat.
La cronologia d’aquesta necròpolis podria estar compresa entre els segles VII i IX dC, atenent als paral·lels localitzats en intervencions properes, s’hauran realitzar datacions de C14 per acabar de concretar amb més fiabilitat la cronologia dels enterraments.
Una segona fase (segles XIII-XVII), que cobreix i inclús retalla part de les tombes altmedievals, es correspon a un conjunt de retalls excavats al subsòl, bàsicament sitges i una fossa sèptica, així com un mur datat entre els segles XIII-XIV. Un cop finalitzi l’excavació es podrà definir millor aquesta fase, la qual es troba molt afectada per l’arrasament produït durant la construcció de la Ciutadella borbònica durant el primer quart del segle XVIII.
Arran de la desfeta de l’11 de setembre de 1714, es procedí a la construcció de la Ciutadella. Entre el 1715 i 1718 s’inicià l’enderroc de part del barri de la Ribera i les restes de l’antic traçat de la muralla en aquest sector de la ciutat. Els grans abocaments i potents anivellacions amb materials d’aquesta cronologia excavats durant els presents treballs es correspondrien a aquest moment.
Finalment a la meitat sud-est del solar s’ha pogut documentar part del Palau de Belles Arts de l’Exposició Universal de 1888. Obra d’August Font, l’edifici era de planta rectangular amb 91x50m de costat. L’estructura de ferro li permetia cobrir un gran saló d’actes (2000 m²) i tenia unes torres de maó vist amb cúpules a les cantonades i uns jardins. Aquest edifici fou derruït l’any 1942 atès el seu mal estat de conservació arran del bombardeig que va patir l’any 1938. Durant els treballs d’excavació s’han documentat diversos paviments de gres ceràmic, entre els quals destaca un de la fàbrica Nolla.
Compartiu l'article
Altres notícies