Context històric

El primer Govern municipal franquista

Un dia després de l’entrada a Barcelona de les primeres columnes de l’exèrcit franquista, el 27 de gener de 1939, prenia possessió el nou Govern municipal en forma de gestora provisional (un mecanisme legal que permetria governar en minoria de membres els municipis de l’Estat fins al 1948). No es tractava d’un govern municipal improvisat. A diferència de la pràctica habitual en la resta de poblacions catalanes, on l’oficial franquista que prenia el control de la població seleccionava, entre els afectes de la zona, aquells que haurien de dirigir el consistori, a Barcelona, el primer Govern municipal franquista havia estat especialment seleccionat per les primeres autoritats del nou règim, Francisco Franco i Serrano Suñer, a Burgos, força temps abans de completar l’ocupació de la capital catalana. Atesa la importància de la ciutat i del seu Ajuntament –probablement la segona institució més important de l’Estat després del Govern central–, es configurà minuciosament un consistori que fos capaç d’implementar la nova política franquista amb diligència. En el seu si hi hauria lloc per al conjunt de “famílies” ideològiques que havien sostingut el règim franquista des del seu aixecament el 1936. Per dirigir amb mà de ferro aquesta amalgama ideològica es col·locà al capdavant, com a alcalde, Miquel Mateu i Pla, representant de l’alta burgesia catalana, vinculat al sector del metall i fill del fundador de la Hispano-Suiza; un franquista compromès des que poc després del cop d’Estat del 18 de juliol fugís de Barcelona en direcció a Burgos, on col·laboraria en la Secretaria de Franco.