XIII Mostra de documents: Puig i Cadafalch, convertir Barcelona en la Brussel•les del migdia

Arxius. Commemoració dels 150 anys del naixement de l'arquitecte, urbanista i polític Josep Puig i Cadafalch

Del 13 de juny 2017 al 28 de febrer de 2018

Arxiu Municipal Contemporani

Carrer Bisbe Caçador, 4 (vestíbul). 08002 Barcelona.

Accés lliure, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores

 

L’Arxiu Municipal Contemporani vol commemorar els 150 anys del naixement de Josep Puig i Cadafalch, que se celebra el 17 d’octubre d’enguany, amb la XIII mostra de documents,  Puig i Cadafalch, convertir Barcelona en la Brussel·les del migdia, que comissariada pel professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, Joan Molet i Petit, vol contribuir a difondre el valuós llegat documental que Puig i Cadafalch ha deixat a la ciutat de Barcelona de la seva activitat com a arquitecte, urbanista i polític.

Puig i Cadafalch, constructor i ideòleg de la Catalunya contemporània, imagina una nova etapa per a Barcelona,  en la que superant el seu present provincià, recuperà el lloc que li pertoca com a Cap i Casal de Catalunya, emblema d’una nació culta i pròspera, europea i mediterrània. Un ideal de ciutat que, segons un discurs pronunciat el 1909 pel propi Puig, és encarnat per Brussel·les, ciutat cosmopolita, capital d’un país d’arrels medievals, aleshores recentment independitzat, en ple auge industrial i d’una extensió similar a la de Catalunya.

L’extens conjunt de plànols i documents escrits, generats per la seva prolífica activitat edilícia, professional i política, ens permet acostar-nos a Puig i Cadafalch des de tres punts de vista diferents que conformen els tres àmbits principals de la mostra: l’arquitecte privat que construeix des dels palaus burgesos que donen noblesa a la ciutat, fins els nous edificis comercials propis d’una capital moderna; el regidor de l’Ajuntament que impulsa la construcció de museus, senya d’identitat d’una societat culta i civilitzada que vetlla per la seva història; i l’urbanista, que crea majestuosos espais públics, a l’alçada de la grandesa que ell somia per a la Barcelona, la històrica capital de Catalunya, transformada en la Brussel·les del migdia.