La nova concepció de l’espai públic que va portar la Il•lustració juntament amb la idea francesa de «equipament» van fer possible el naixement dels mercats coberts i va donar un model de mercat central i mercats de barri o districte distribuïts de manera homogènia. Aquest és el que va seguir Barcelona, tal com mostra el projecte d’Ildefons Cerdà i els onze mercats que va distribuir en el seu eixample, sota la presidència del mercat central del Born.

Amb aquest sistema de mercats, l’actuació de l’administració municipal va ser imprescindible, amb la formació de personal específic, l’elaboració reglaments de funcionament intern, amb normatives especials per als mercats centrals, que regulaven des de les subhastes o traspassos de parades fins a l’horari d’obertura, el control de pesos i mesures, la inspecció dels aliments o les sancions i els decomisos d’aliments en mal estat.

Aquesta mostra recorre els mercats de Barcelona des del 1830, que es va projectar el de Santa Caterina, fins al 1991, data de la creació de l’IMMB, i vol ser una aproximació al paper dels mercats en la gestió urbanística de l’espai i la renovació arquitectònica del paisatge urbà, la seva funció dins la maquinària de proveïment de la ciutat i el reflex que moments puntuals de la història barcelonina han tingut en la vida dins del mercat.

Perquè els mercats coberts són «petites ciutats» que han influït en la vida dels barris on s’ubiquen i sense els quals Barcelona no tindria ni el seu caràcter ni la seva fesomia actual.