La Casa de l'Ardiaca

La seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és la Casa de l’Ardiaca, antic casal per a aquesta dignitat eclesiàstica edificat aprofitant una part de la muralla romana. A finals del segle xv va ser reconstruïda per l’ardiaca Lluís Desplà en estil gòtic amb elements renaixentistes. Desamortitzada al segle xix, va passar a mans de propietaris burgesos, que van completar el pati en forma de claustre, segons projecte de l’arquitecte Josep Garriga, vers 1870,  i van fer diverses modificacions als interiors d’acord amb els gustos de l’època. El 1895 va convertir-se en la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i d’aquesta època és la famosa bústia modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner.

El 1919 l’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona per instal·lar-hi l’Arxiu Històric de la Ciutat, de nova creació, i s’hi van fer reformes dirigides per l’arquitecte Josep Goday. En obrir-se l’avinguda de la Catedral després dels bombardejos de la guerra de 1936-1939, es van enderrocar les cases adossades a la part exterior de la muralla i entre 1955 i 1962 es van remodelar les façanes, sota la direcció de l’arquitecte Adolf Florensa.

Finalment, entre els anys 1991 i 1998, la Casa de l’Ardiaca fou sotmesa a una reforma integral per consolidar l’edifici i millorar les condicions de treball, de consulta i de conservació de la documentació, segons el projecte dels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech.