Res publica

L'Almanac per a curiosos és una proposta periòdica que pretén incorporar imatges de documents custodiats per l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i que tenen alguna relació amb una data senyalada, una festivitat significativa del calendari o una efemèride d'especial rellevància de la qual l'Arxiu hi té alguna constància documental d'interès.

Res publica

Sota el crit Visca Macià! Mori Cambó!, les masses ocupaven els carrers de Barcelona de forma festiva, a darrera hora de la tarda d'aquell 14 d'abril de 1931, mentre que a Madrid el rei marxava camí de l'exili.

Les eleccions municipals del 12 d'abril s'havien convertit en un autèntic plebiscit per a la monarquia d'Alfons XIII. Després de la caiguda de la dictadura del general Primo de Rivera i el clima social marcat pel creixement de l'oposició republicana i obrerista, la convocatòria electoral suposava un punt d'inflexió. Havia arribat el moment de triar: monarquia o república. El resultat de les eleccions va ser prou significatiu: l'ERC de Francesc Macià va ser la clara triomfadora, mentre que la Lliga Regionalista encapçalada per Francesc Cambó, una opció política continuista i reformadora del sistema que fins aleshores representava la força hegemònica del catalanisme, va ser clarament derrotada. A Barcelona, l'esquerra havia triplicat el nombre de regidors aconseguits per la dreta. I a la resta de l'Estat el resultat era similar. La victòria de les forces republicanes a les grans ciutats deixava Alfons XIII en un carreró sense sortida.

Cap a quarts de dues d'aquell 14 d'abril, el cap de la llista més votada a les eleccions municipals a Barcelona, Lluís Companys, proclamava la República des del balcó de l'Ajuntament. Assabentat d'aquest fet, Francesc Macià, contrariat per la iniciativa unilateral del seu company de files a l'Ajuntament, volgué anar un pas més enllà i proclamà des del balcó de l'aleshores seu de la "Diputación Provincial", « la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica».

Aquest anunci preocupà el govern provisional espanyol i, el dia 17, pactà amb Macià que la República catalana seria rebatejada amb el nom de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General.

Així, doncs, aquest mes d'abril de 2016 commemorem el 85è aniversari d'aquell fet històric que trasbalsà no solament la societat barcelonina, catalana i espanyola, sinó que tingué una repercussió internacional de gran rellevància.

Des d'aleshores, el 14 d'abril ha esdevingut, més enllà del fet històric en sí, una data simbòlica, mítica, una mena d'amulet per a aquelles persones que combreguen amb els valors i els ideals republicans, valors i ideals que tenen a veure amb la igualtat entre les persones, la llibertat i el respecte pels drets humans. Ve a ser la sublimació del concepte ciceronià de "res publica", allò que pertany al poble, la virtut civil dels ciutadans, la saviesa que els fa comprendre que el seu interès individual forma part del bé comú.

Us mostrem, amb documents de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, una pinzellada del que significà la proclamació de la Segona República en diversos àmbits de la vida ciutadana.

1. i 2. Mecanoscrit signat pel president Francesc Macià, del text de la seva al·locució des del balcó del palau de la Generalitat, en la que proclama la República catalana el 14 d'abril de 1931.

AHCB 11320_C08_DD510 (1)_001 Paper mecanografiat (1931)

Veure imatge 1
Veure imatge 2

 

3. i 4. Document autògraf del General López Ochoa en el que, un cop nomenat Capità General de Catalunya, ordena que dues bateries amb un total de cent homes, es dirigeixin a la Plaça de Sant Jaume "donde proclamarán la República con los mismos honores con que se proclamaba en el anterior régimen, el estado de guerra." Després s'havien de dirigir a altres indrets de la ciutat on haurien de procedir de la mateixa manera. El document porta el vist i plau autògraf del "Presidente del Estado", Francesc Macià.

AHCB 11320_C08_DD509_001 Paper amb membret de la "Diputación Provincial de Barcelona" (1931)

Les reunions al voltant d'una taula solen tenir una connotació positiva i de fraternització, així en aquests dos menús que mostrem, amb una diferència cronològica d'un any, es celebra compartint un àpat, el triomf polític d'una ideologia política: el republicanisme.

Veure imatge 3
Veure imatge 4

 

5. Menú dedicat al triomf de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, on es festeja un àpat de germanor en obsequi a l'organització electoral del Casal de la Barceloneta el data 2 de maig del mateix any.

AHCB. Menú 903. Àpat de germanor (eleccions 12 abril 1931)

Veure imatge 5

 

6. Aquest menú, corresponent al restaurant Catalunya i datat el 14 de abril de 1932, celebra el primer aniversari de la República catalana, dedicant el protagonisme al discurs de proclamació del triomf de la República, realitzat per Francesc Macià un any abans.

AHCB. Menú 1851. Primer aniversari de la República catalana (1932)

Veure imatge 6

 

7. Portada i 8. primera plana mecanografiada de la "Memòria sobre el viatge a Madrid de la Banda Municipal de Barcelona", en data 27 de juny de 1931. Inclou dedicatòria manuscrita de l'autor, pianista, compositor i director d'orquestra Joan Lamote de Grignon (Barcelona, 1872- 1949), al seu amic Manuel Ribé Labarta (1878-1961), que va ser cap de cerimonial i de la Guàrdia Urbana a l'Ajuntament de Barcelona.La memòria narra el viatge a Madrid de la Banda Municipal de Barcelona, amb motiu de les festes de la República de l'any 1931. Estaven programats tres concerts: a l'antiga plaça de braus, al Monumental Cinema i al passeig de Rosales.

Veure imatge 7
Veure imatge 8

 

9. Programa del concert celebrat el 18 d'abril de 1931 al Palau de la Música Catalana, dedicat al Mestre Antoni Nicolau. La recaptació seria destinada a la creació d'un bust del mateix mestre en el Gran Saló Central de l'escola.

Veure imatge 9

 

10. El concert, celebrat cinc dies després de la proclamació de la República, va finalitzar amb l'estrena per l'Orfeó Català de l'Himne de Catalunya "El cant del poble", compost i harmonitzat per Amadeu Vives, a partir d'una melodia de Josep Anselm Clavé, amb poesia de Josep M. de Sagarra.

Col·lecció Ephemera. Programa de concerts. Palau de la Música Catalana. 18 d'abril de 1931

La tria d'aquestes pàgines de les "Notas gráficas" de La Vanguardia ve motivada pel tractament periodístic excepcional donat a l'esdeveniment electoral i posterior triomf de la Segona República. Un article d'Enric Marín Otto analitza la narració gràfica des del dia de la jornada electoral, del 12 d'abril fins al 19 d'abril de 1931.

Veure imatge 10

 

11. En la primera imatge de les "Notes gráficas" (14/04/1931), es recullen fotos de la jornada electoral de dos dies abans, solament en la segona i tercera pàgines. Són fotografies de caràcter il·lustratiu.

Veure imatge 11

 

12. Al dia següent, les "Notas gràficas", amb poc criteri periodístic, dediquen la primera pàgina a... l'esport nàutic!, en lloc de dedicar-la al dia històric de proclamació de la República i de canvi de règim.

Veure imatge 12

 

13. Aquesta imatge (16/04/1931) ja mostra per primera vegada l'actualitat política a la primera pàgina.

Finalment, l'exemplar de La Vanguardia del tercer dia de la proclamació de la República, amb data 17 d'abril de 1931, es dedica en la seva totalitat al canvi de govern i d'ideologia política:

Veure imatge 13

 

14. Així, veiem a la portada d'aquest exemplar una noia amb barret frigi passejant amb la bandera republicana, per la plaça de Sant Jaume.

Veure imatge 14

 

15., 16. i 17. són un testimoni gràfic del canvi de règim a Barcelona, Madrid i Saragossa.

"Notas gráficas" de La Vanguardia. 14, 15 i 17 d'abril de 1931

Veure imatge 15
Veure imatge 16
Veure imatge 17

 

18. Dibuix realitzat per Pau Febrés Yll que representa la plaça de Sant Jaume el dia 14 d'abril de 1931 a les quatre de la tarda, en el moment de penjar la bandera republicana al balcó. Un nombrós grup de catalans ocupen la plaça on hi ha també un cotxe descobert amb el president Macià que es dirigeix, com la resta de persones que es troben en l'acte i saluden com s'hissa la bandera al balcó de l'Ajuntament. Encara que a la part inferior central hi ha una inscripció que situa en el temps el moment representat, no es pot assegurar que fos dibuixat coetàniament a la data de l'acció representada.

R. 2100. Tinta, guaix, llapis de colors. 25x 32,7 cm

Veure imatge 18

 

19. Cartell creat per J. Oliva en motiu del gran ball de gala organitzat al Palau Nacional per a l'elecció de Miss Catalunya, en data 15 d'abril de 1934, dins el marc de les Festes de Primavera, coincidint amb el tercer aniversari de la proclamació de la Segona República.

En el document gràfic es mostra mig rostre femení amb ulls blaus, els llavis vermells i les celles perfilades, que porta una bandera catalana creuada en diagonal sobre el pit, imatge contraposada a una altra delineada en blanc, com si es tractés d'una escultura clàssica.

R. 30250. Tècnica: cromolitografia. 10 x 70 cm

Veure imatge 19