1985-2009

Els darrers anys del diari imprès en paper, l’etapa digital i la desaparició

L’any 1985, sent alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, l’Ajuntament va comprar a Publigraf S.A. Laboral, successora de Barcelonesa de Publicaciones S.A., els arxius i la capçalera del diari. Va atorgar la seva explotació al Grupo Zeta el juliol de 1986, que començà amb l’empresa municipal Iniciatives S.A. i l'ONCE a editar el Diari de Barcelona, aquesta vegada en català. La redacció i els tallers s'instal·laren a un nou local al carrer Tamarit, i es nomenaren successivament directors Josep Pernau (1987), Enric Sopena (1988) i Jaume Boix (1989).

Malgrat els intents, el diari no complí les expectatives de vendes i, a finals de 1989, el Grupo Zeta va sortir de la societat editora del diari. El rotatiu va passar així a ser majoritàriament propietat de l'ONCE i a ser dirigit per Carles Revés, el juny de 1990. El diari aparegué amb un aspecte renovat i es donà preponderància a l’opinió progressista i pluralista. La davallada del tiratge i del nombre de lectors, però, continuà.

El juliol de 1992, l'ONCE va vendre les seves accions a la societat E.C.D. propietat d’Emili i Carles Dalmau, que editaren el diari amb el títol de Nou diari (abril de 1993-gener de 1994).

A partir del 17 de setembre de 1998, l’Ajuntament de Barcelona, propietari de la capçalera, l'edità electrònicament en català, sota la direcció de Cristina Ribas (www. diaridebarcelona.cat). Finalment, el juliol de 2009, gestionat per Barcelona Televisió, es va transformar en www.btvnoticies.cat, i va perdre definitivament el nom.