Entrevista a Gemma Valls, restauradora i conservadora de l'Arxiu Històric de la Ciutat

Entrevista a Gemma Valls, restauradora i conservadora de l'Arxiu Històric de la Ciutat

''Encara ara em sorprèn una edició especial, la raresa d'una enquadernació o l'olor del llibre antic''

Des de la DSMA sota el lema l’Arxiu amb lupa, s’entrevisten als treballadors municipals  per a que expliquin les tasques que es desenvolupen als diferents arxius que pertanyen a la Direcció.

En aquesta ocasió s’ha entrevistat a la Gemma Valls, restauradora i conservadora de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Com va sorgir la teva passió per la restauració de documents?

Vaig començar fent cursets de restauració de diferents materials (fusta, pintura, esmalt…) ja que sempre m’havia agradat, i quan vaig haver de triar estudis superiors i especialitat, la curiositat de saber com es tractava un material tan fràgil com el paper em va fer decidir.

Quines són les tasques principals que portes a terme a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona?

Ens encarreguem principalment de la conservació en els dipòsits on està ubicada la documentació, realitzant controls climàtics i biològics, revisant la instal·lació dels documents i el seu estat de conservació. Fent aquesta tasca es determina quins són els documents malmesos que requereixen prioritat a l’hora de restaurar i, en funció del pressupost assignat al Servei de Restauració, gestiono, coordino i faig el seguiment de les restauracions que es realitzen en tallers externs, ja que en el taller de l’AHCB únicament hi faig intervencions d’urgència (neteges, estrips, enllomats, desinfeccions…).

En general, amb quin tipus de documentació sols treballar en el teu dia a dia?

De tot tipus. Gràcies a la riquesa documental que conserva l’AHCB, poden compartir taula en el taller de restauració pergamins del segle XIII amb revistes modernistes o dibuixos d’en Perich amb llibres incunables. Tot un privilegi!

Pel que fa a la restauració, quins tipus de documents resulten més complicats de tractar?

Un dels processos de restauració més complexos per la dificultat de manipulació és, possiblement, la desacidificació i posterior laminació de documents afectats per tintes ferrogàl·liques, on el suport està extremadament fràgil i, fins i tot, en ocasions ja ha arribat a desintegrar-se.

Com ha evolucionat la restauració de documentació antiga des que vas entrar a treballar a l’Arxiu?

La restauració ara és més sostenible i ha disminuït, gairebé totalment, l’ús de productes químics. I pel que fa als criteris ha derivat a una restauració menys invasiva, elevant el criteri de la mínima intervenció.

A partir de la teva tasca a l’Arxiu Històric, has proposat millores – i realitzat publicacions al respecte – pel que fa a la conservació i restauració de la documentació que s’hi conserva? 

Juntament amb companys d’altres departaments de l’AHCB i també d’altres centres del Sistema Municipal d’Arxius, hem creat grups de treball que han generat eines o directrius tècniques que ajuden a dur a terme l’objectiu comú, és a dir, la preservació del patrimoni documental municipal.

Descriu-nos, molt breument, quins materials i eines sols utilitzar per a la conservació i restauració de documents.

Pel que fa a la conservació utilitzo aparells de mesura (temperatura, humitat, llum…), materials de neteja, angles. D’altra banda, per desenvolupar tasques de restauració utilitzo diversos instruments de tall (guillotina, cisalla, bisturís, tisores), espàtules calentes, premses, taula de llum, aspiradors i material fungible com papers, adhesius, pinzells, etc.

Quin és el document de l’Arxiu Històric que més t’ha sorprès? Per quin motiu?

Difícil de contestar amb un sol document! Afortunadament, després de 20 anys a l’AHCB, encara ara em sorprèn una edició o un format especial, la raresa d’una enquadernació o l’olor del llibre antic.