Visita l'exposició virtual Diario de Barcelona. Una empresa periodística (1792-2009)

Visita l'exposició virtual Diario de Barcelona. Una empresa periodística (1792-2009)

L'exposició va estar exposada al vestíbul de l'Arxiu del 10 de novembre de 2016 al 31 de març de 2017

L’exposició Diario de Barcelona. Una empresa periodística (1792-2009) va estar exposada al vestíbul de l’Arxiu del 10 de novembre de 2016 fins al 31 de març de 2017.

En complir-se 225 anys de l’aparició del Diario de Barcelona, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona va voler recordar amb documents originals del seu fons, la dilatada trajectòria d’un mitjà de comunicació molt arrelat a la ciutadania i que ha estat testimoni dels esdeveniments més rellevants per a la ciutat al llarg de més de dos segles.

El Diario de Barcelona va aparèixer l’1 d’octubre de 1792 i en els seus primers anys d’existència fou l’únic testimoni diari de la vida quotidiana de la ciutat. Era conegut popularment com El Brusi per la seva vinculació amb la família del mateix nom, propietària de la capçalera des de 1814 fins a 1923.

Es va editar en castellà, com la gran majoria de diaris, excepte uns mesos durant la invasió francesa (1808-1814), que es va difondre en català i en francès, i durant la Guerra Civil (1936-1939), que va ser confiscat pel partit Estat Català. No es tornà a editar en català fins als seus darrers anys d’existència, a partir de 1986, quan canvià la seva capçalera per Diari de Barcelona.

Les seves pàgines reflectien l’ambient polític, cultural, econòmic, literari i local de la Barcelona de finals del segle XVIII, així com el creixement demogràfic i la transformació urbanística que varià la fisonomia de la ciutat durant el segle XIX. En aquest segle, el diari esdevingué òrgan de la Unión liberal sota la direcció de Joan Mañé i Flaquer, que el transformà en instrument polític, de pensament catòlic, regionalista i monàrquic, de la mà de Jaume Balmes, Manuel Duran i Bas i Joan Maragall, entre d’altres, arribant a representar els interessos d’una gran part de la burgesia barcelonina.

L’aparició i competència, però, de noves capçaleres com El Telégrafo (1858), El Correo Catalán (1876), La Publicidad (1878), La Vanguardia (1881), El Noticiero Universal (1888) i La Veu de Catalunya (1899), van anar minvant progressivament el seu predomini en la societat barcelonina.

Durant la dècada de 1920 va incorporar fotografies de portada sencera, iniciativa que es mantingué fins al 1965. Aquest any adquirí el format dels grans rotatius, amb notes gràfiques a les pàgines centrals i suplements dominicals. El seu barcelonisme li permeté tornar a gaudir d’un llarg període d’estabilitat.

Després de la dictadura franquista va evolucionar cap a posicions democràtiques de la mà de nous directors i d’una redacció renovada. En un context general de crisi de la premsa, de pròpia pèrdua de lectors i de conflictes laborals, el diari deixà de sortir el juny de 1980 i va reaparèixer uns mesos més tard, fins al març de 1984, amb fórmules autogestionàries que no van tenir èxit.

Pel seu valor històric i simbòlic, l’Ajuntament de Barcelona va comprar la capçalera l’any 1985 i va cedir-la a diferents grups de comunicació que la van publicar fins al 1994. A partir de setembre de 1998, l’Ajuntament el va tornar a editar en format electrònic i, finalment,  gestionat per Barcelona Televisió , va desaparèixer definitivament l’any 2009.