Orígens medievals

Segle XIII

L'origen de l'Arxiu Municipal és indestriable de la creació progressiva del règim jurídic del municipi de Barcelona al llarg del segle XIII. La pedra d'aquest nou govern municipal autònom la va posar el rei Jaume I (1249) i va ser consolidat pels seus successors que renunciaren a les prerrogatives reials en favor del municipi.

El primer lloc de reunió conegut dels Consellers de la Ciutat va ser el Convent de Santa Caterina, també dit dels dominicans o predicadors, i on es van començar a guardar els privilegis de la ciutat en grans caixes de fusta.

1336.

Es va convenir formar una rúbrica o índex d'aquests privilegis i altres documents arxivats a les caixes.

1369.

Per una sèrie de conflictes entre els dominicans i els consellers de la ciutat, es va decidir no reunir-se més al convent de Santa Caterina i construir la Casa de la Ciutat. Les caixes amb l'arxiu van ser trasllades al convent dels framenors de Sant Francesc, on van romandre amb un cert abandonament i dispersió els segles posteriors.

1391.

A la sala del Trentenari hi havia un arquibanc amb privilegis i altres cartes i concessions a la ciutat. Amb tot, els Consellers disposen vigilància nocturna perquè "algú no hi posqués dan donar ne a les coses e scriptures".

1495.

Els Consellers disposen deixar les caixes de l'arxiu al convent de Sant Francesc atès que "aquelles han stat tant temps en dit monastir que no és memòria de persones haver stat en altra part". La permanència d'aquestes capses als framenors resultà funesta a la llarga ja que es va perdre documentació de l'Arxiu Municipal.

Primers intents d'organització

1583.

Pere Joan Comes (1562-1621), canonge, arxiver i cronista barceloní, va compilar el Llibre d'algunes coses assenyalades, en el qual va transcriure un gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579. L'obra no va ser publicada fins l'any 1887.

1610.

El notari Esteve Gilabert Bruniquer (1561-1641), per encàrrec dels consellers, va formar la Rúbrica dels privilegis reials, útil per consultar la dispersa documentació de concessions reials.

1614.

Bruniquer va redactar el Cerimonial dels magnífics Consellers i regiment de la Ciutat, conegut també com les Rúbriques de Bruniquer que van ser publicades el 1912-1916. Constitueixen un útil repertori de la documentació municipal de Barcelona (classificats per capítols temàtics: protocols, eleccions, ambaixades, comerç, defensa, proveïment, obres públiques, sanitat, etc.).

1779 - 1792.

Edició de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, d'Antoni Capmany de Montpalau (1742-1813), en les quals l'autor edita nombrosos documents que havia consultat a l'Arxiu Municipal de la ciutat.

Periple per diferents indrets

Arran de la inestabilitat política dels primers decennis del segle XIX i després dels avalots i dels decrets desamortitzadors, les caixes de l'arxiu municipal van ser dipositades al convent de monges de Sant Joan de Jerusalem, des d'on posteriorment van ser traslladades i ingressades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

1834.

En el marc dels intents reeixits per posar ordre i dignificar les instal·lacions de l'Arxiu Municipal durant aquests inicis del segle XIX, es va crear una Comissió de Restauració de l'Arxiu integrada pels regidors Pau Soler i Trens, el marquès de Llió, Josep Maria de Llinàs, i Andreu Avel·lí Pi i Arimon, la qual va procedir a una primera ordenació provisional de l'Arxiu Municipal.

1842.

A causa del bombardeig de Barcelona, es va esfondrar el sostre incendiat del Saló de Cent, fet que va provocar la pèrdua de les sèries més antigues de la Taula de Canvi corresponent al segle XV.

1848.

L'Arxiu es va traslladar al pis més alt de l’edifici nou de les Cases Consistorials, on es distribuí entre sis sales. El Consistori va encomanar aleshores una reordenació més completa, promoguda pel síndic Domènec Garriga, confiada a l'erudit Ramon Muns Serinyà i a l'arxiver Municipal Antoni Brunet. A la mort d'aquest, el va succeir en el càrrec Lluís Gaspar i Velasco, que exercí fins 1896. Aquest i altres funcionaris conservadors de l'Arxiu Municipal -Josep Puiggarí i Llobet, després Alfons Damians i Manté- atenien els cada vegada més nombrosos consultors.