Barcelona, ciutat de novel·la

Barcelona, ciutat de novel·la

Literatura i arxiu. Regirem entre els diversos fons documentals de l'Arxiu per cercar alguns dels indrets de la ciutat protagonistes de tres novel·les històriques que han marcat la història de la literatura.

Som a tocar d’una nova edició de la Barcelona Novel·la Històrica, el festival literari que es fa ressò de les publicacions d’història de ficció centrades en la ciutat. Per aquesta raó, anem a cercar en les històries particulars de les grans dones i homes de novel·la que han mostrat algunes de les èpoques que ha viscut Barcelona, confrontant-les amb una selecció de documents preservats als centres d’arxiu.

Santa Maria del Mar, la “Catedral del mar”

La novel·la de L’Església del Mar (Catedral del mar en la versió castellana), d’Ildefonso Falcones, se situa en ple apogeu de la Corona d’Aragó i en plena construcció tant de l’actual catedral de Barcelona com del temple del barri marítim, una església treballada directament pel poble. El protagonista, Arnau Estanyol, es convertiria en bastaix per abastir de pedra la construcció. Però va ser l’ofici de bastaix exclusiu de l’edat mitjana? A l’Arxiu Contemporani i a l’Arxiu Històric trobem encara documents que acrediten l’ofici fins ben entrat el segle XIX, un moment en què el gremi de bastaixos va quedar abolit. Un exemple en són la sol·licitud de Baltasar Ribas i Torrens per exercir l’ofici de bastaix de corda als molls de la ciutat, i també el dibuix de Pau Fabrés de dos bastaixos traginant mercaderies a la Duana.

Cervantes a la Barceloneta?

«Vieron el mar, hasta entonces dellos no visto; parecióles espaciosísimo y largo, harto más que las lagunas de Ruidera, que en la Mancha habían visto». Així descrivia Cervantes  l’arribada dels seus dos personatges més famosos a l’alçada de l’actual Escola Nàutica de Barcelona. A l’indret s’hi situava, a principis del segle XVII, la muralla de mar, la Llotja i la porta d’entrada a una de les zones més bullicioses i fructíferes de la ciutat, lloc per on es podia sortir de la Barcelona emmurallada i accedir al mar. Això sí, caldria esborrar mentalment l’actual barri de la Barceloneta, i substituir-lo per aigua salada i sorra. Per ajudar a fer-nos una idea de l’aspecte, res millor que recórrer a la primera visió de conjunt de la història de Barcelona, un dibuix de 1572 imprès a Colònia, en el qual es pot observar Santa Maria del Mar i una gran platja a l’actual Barceloneta.

El cor de Gràcia a la literatura

Si un títol de la literatura catalana contemporània ens ve a la ment ràpidament, aquest és el de La Plaça del Diamant. Rodoreda va descriure amb tot luxe de detalls el barri en què va viure (i sobreviure) la protagonista de l’obra, la Colometa. Les fotografies i documents que encara es preserven a l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia dels anys 30 del segle passat, poden ser un molt bon complement a la lectura o relectura d’aquesta gran obra literària. Hi podreu trobar envelats, espectacles de festa major, un plànol del refugi antiaeri de la plaça i imatges que transmeten l’ambient d’aquells temps difícils.

Si us ve de gust conèixer altres espais i racons de la ciutat amb aires literaris i organitzar la vostra pròpia ruta, no dubteu a fer un cop d’ull al Mapa Literari de Barcelona.