L'11 de setembre: retrat documental d'un setge

L'11 de setembre: retrat documental d'un setge

Diada de Catalunya. Conegueu alguns aspectes de la història de Barcelona durant el conflicte bèl·lic que van marcar la ciutat entre 1701 i 1714 a través de 5 documents històrics.

Enguany se celebren 305 anys del final de la Guerra de Successió, amb Barcelona com a ciutat protagonista del final del conflicte. A l’Arxiu Municipal de Barcelona preservem alguns documents clau per conèixer millor el context que va viure (i patir) la ciutat, especialment durant el setge borbònic per terra i mar.

Indumentària bèl·lica

L’Arxiu Històric preserva diversos autoretrats de ciutadans barcelonins vestits amb la indumentària de guerra. És el cas dels argenterers Josep Riera i Gaspar Ferran, tots dos caracteritzats amb la vestimenta de les tropes al servei de l’arxiduc Carles d’Àustria, i corresponents a l’any 1707. L’Arxiu Històric també conserva retrats d’altres membres de les tropes austracistes de finals del segle XVII i principis del segle XVIII.

Prenent partit durant la guerra

El plet dinàstic espanyol va fer posicionar des d’un primer moment el govern municipal de Barcelona, convertint la ciutat en un camp polític i bèl·lic. Finalment la balança es decantaria cap al bàndol de l’arxiduc Carles d’Àustria, tal com es pot apreciar en la proclama a favor de l’arxiduc preservada als Fons Gràfics de l’Arxiu Històric.

Barcelona, escenari de guerra

Tant a nivell històric com estratègic, l’Arxiu compta amb diverses vistes panoràmiques de la ciutat que relaten, amb més o menys realisme, la situació i l’organització sobre el terreny de tots dos bàndols. És el que podeu observar al gravat de 1705 amb el setge de Barcelona i l’Estat Major de Felip V dirigint les tropes des de la zona de Montjuïc.

L’assalt felipista

La matinada de l’11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques van llançar l’assalt final, obrint diverses esquerdes al baluard de Santa Clara i penetrant amb més de 10.000 homes. Als carrers de Barcelona les tropes de l’arxiduc i les milícies urbanes es reorganitzen per fer front als assaltants. Ho mostra gràficament el gravat procedent del llibre de José Hernández del Mas, que situa l’acció probablement a tocar de la Casa Gralla del carrer Portaferrissa.

La postguerra i la repressió

La capitulació de les dues del migdia de l’11 de setembre va provocar la caiguda final de la ciutat. Malgrat que Barcelona no va acceptar una capitulació incondicional i que la ciutat no va ser saquejada, no es va respectar la vida i llibertat dels defensors de la ciutat, que es va castigar amb accions repressives per part de les noves autoritats borbòniques. N’és testimoni el gravat de 1714 en què es poden veure la crema i destrucció dels estendards de l’antic govern municipal del Consell de Cent, el qual acabaria essent abolit el mateix 15 de setembre.