Reptes i oportunitats de la recerca local a Barcelona

Arxius. Més d'un centenar de persones van participar el dissabte 17 de juny a la jornada Reptes i oportunitats de la recerca local a Barcelona. Organitzada per l'Institut dels Passats Presents i l'Arxiu Municipal de Barcelona.

Durant la inauguració de la trobada celebrada al Born Centre de Cultura i Memòria, Ricard Vinyes, Comissionat de Programes de Memòria, va reivindicar la importància dels centres de recerca a la construcció d’una memòria plural i crítica sobre el passat i el present de la ciutat perquè, tal com va afirmar, “tota història sempre és història contemporània”. El periodista i historiador Joan Àngel Frigola va dibuixar la trajectòria de la recerca als barris al llarg de les últimes dècades, tot recordant també la contribució feta des de final del segle XIX al coneixement històric sobre la ciutat emanat des del propi Arxiu Municipal de Barcelona. “Fer recerca històrica a la ciutat de Barcelona, malgrat pugui semblar el contrari, no és fàcil. És cert que hi ha arxius més que centenaris, tant públics com privats, molts dels quals s’obren cada cop més als investigadors i al públic en general. I n’és un bon exemple el que avui es coneix com a Sistema Municipal d’Arxius”, va afirmar. Per la seva part, els investigadors Josep Santesmases i Francesc Viso van explicar la missió, l’evolució i les activitats desenvolupades des de dues entitats fonamentals per a la recerca local: l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Una ponència sobre l’Arxiu Municipal de Barcelona en el segle XXI, a càrrec de l’Arxiver en Cap, Joaquim Borràs, i tres taules rodones van complementar una jornada que molts dels participants van qualificar d”històrica”: “Feien anys que calia, per part de l’Ajuntament, l’impuls d’una jornada d’aquestes característiques per aplegar en un mateix espai de trobada i debat a l’Administració local, els centres d’estudis, els investigadors i els interessats en general per la recerca i la difusió de la història de Barcelona”, ha afirmat Daniel Venteo, coordinador de la Jornada.

“Cal treballar en xarxa” va ser una de les demandes unànimes dels participants a les taules rodones dedicades, respectivament, a les aportacions dels centres d’estudis a la història de la ciutat, moderada per Xavier Tarraubella, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat, i a la importància dels fons d’imatges en la recerca sobre els barris, coordinada per Jordi Serchs, director de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. L’arxivera dels districtes de Ciutat Vella i Eixample fou l’encarregada de moderar la taula rodona que va comptar amb la participació de cinc dels blocaires sobre història de la ciutat amb més projecció pública: Barcelofília, La Barcelona oblidada, VPT Modernisme, El Tranvía 48 i Memòria de Sants. “Els investigadors digitals aprofitem tot els recursos que els arxius posen a la xarxa, i tant! La digitalització del patrimoni documental és una manera de democratitzar i universalitzar l’accés la coneixement”, van ser paraules de l’historiador blocaire Enric Comas.