XV Congrés d'Història de Barcelona: tres jornades de debat i reflexió al voltant de la història de la premsa diària de Barcelona

XV Congrés d'Història de Barcelona. La història de la premsa diària de Barcelona ha estat el tema tractat durant el Congrés d'Història de Barcelona d'enguany.

El Congrés d'Història de Barcelona d'enguany ha reunit experts dels àmbits de la història i del periodisme per tractar la història de la premsa diària de Barcelona.

El 4, 5 i 6 d’octubre s’ha realitzat el XV Congrés d’Història de Barcelona que, amb el lema Història de la premsa diària de Barcelona, ha estat organitzat per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona amb la col·laboració de l’Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. La raó d’aquesta temàtica és que l’any 2017 es compleixen 225 anys de l’aparició del primer número del Diario de Barcelona, concretament el dia 1 d’octubre de 1792. En aquests tres dies de Congrés s’ha pogut actualitzar els coneixements sobre la història de la premsa i del periodisme escrit a la ciutat de Barcelona, debatre i reflexionar sobre el passat, present i futur de la premsa diària i contribuir a teixir vincles entre els diversos investigadors que es dediquen a aquesta matèria. Una seixantena de persones han participat en aquest Congrés, el qual s’ha articulat al voltant de dues ponències, dues taules rodones i quatre taules de comunicacions.

La conferència inaugural, “Aproximació als estudis d’història de la premsa catalana: aportacions i propostes de futur”, va ser impartida per Josep M. Figueres, professor d’Història de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Pel que fa a les ponències, la primera, titulada “Del privilegi reial a Internet: el cicle històric del Diari de Barcelona“, va ser realitzada per Jaume Guillamet, catedràtic de Periodisme i coordinador del Grup de Recerca en Periodisme de la de la Universitat Pompeu Fabra, mentre que la segona, amb el títol “Premsa i poder a la Catalunya contemporània: els Godó i la fundació de La Vanguardia”, va ser efectuada per Pol Dalmau adscrit al Catalan Observatory de la London School of Economics.

La primera taula rodona sobre “La professionalització de les dones en el sector periodístic” va estar moderada per Susana Tavera, professora titular en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, i hi participaren Joana Gallego, directora de l’Observatori per a la Igualtat, professora de Ciències de la Comunicació i codirectora del Màster de Gènere i Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Elvira Altés, del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de l’Àrea de Periodisme de la UAB; i Neus Real, del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials de l’Àrea de Didàctica de la Llengua i de la Literatura de la UAB.

En el cas de la segona taula rodona, que duia per títol “Conservació, tractament i accessibilitat a la premsa històrica de Barcelona”, va ser moderada per Ramon Alberch, arxiver i historiador, i va comptar amb les aportacions d’Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, i Elisa Cano, cap de la Secció d’Hemeroteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

En les quatre taules de comunicacions es van presentar un total de 21 recerques sobre la història de diverses capçaleres editades a la ciutat, de periodistes i empreses editores, dels orígens dels mitjans digitals o de la conservació, tractament i accessibilitat a la premsa històrica de Barcelona. Finalment, el 6 d’octubre es va efectuar una activitat complementària consistent en la visita a la Biblioteca de Catalunya i a l’exposició Diario de Barcelona. Una empresa periodística (1792-2009).