Impressió

IPC a la UE i per components

IPC per components (%)
Catalunya Espanya Unió Europea
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
jn 18/
jn 17
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
jn 18/
jn 17
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
jn 18/
jn 17
Alimentació i begudes
no alcohòliques
1,5 2,1 2,7 0,8 1,7 2,5 1,1 2,6 2,4
Begudes alcohòliques i tabac 1,0 1,4 2,3 0,9 1,7 2,2 1,8 3,0 4,1
   
Vestit i calçat 0,9 0,6 0,8 0,9 0,5 0,9 0,6 0,5 0,5
Habitatge i subministres 0,6 0,8 2,3 0,8 1,3 2,6 0,6 1,8 2,2
Parament de la llar 0,9 -0,2 0,5 0,0 -0,5 0,1 0,0 0,6 0,6
Medicina 0,2 1,7 0,7 -0,1 0,4 0,2 0,8 1,3 1,1
 
Transport 4,9 2,7 6,6 4,7 1,9 6,1 2,6 2,3 4,6
Comunicacions 3,3 0,1 2,1 3,3 0,2 2,2 -0,4 -1,1 -0,7
Lleure i cultura 1,6 -0,8 0,7 0,5 -0,6 0,6 0,6 1,5 0,9
Ensenyament 1,1 0,5 0,5 0,9 0,7 0,7 1,6 -0,3 -0,2
Hoteleria i restauració 1,8 1,7 2,1 1,4 1,9 1,7 1,9 2,2 2,2
Altres 2,3 1,2 1,1 1,9 0,7 0,9 1,3 0,7 0,8
 
Total 1,9 1,2 2,4 1,6 1,1 2,3 1,2 1,7 2,0
Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE són provisionals.

Array
Array
Array
Array
Array

Com que l’origen del recent repunt inflacionista s’ha de buscar bàsicament en l’encariment del petroli, la majoria d’economies de la UE l’ha patit de manera similar. Això explica l’escassa incidència que ha tingut, de moment, en l’alteració de la convergència de taxes d’inflació darrerament assolida entre els principals països de la zona euro.

Després de que el maig fos anormalment inflacionista a la major part de la UE, l’evolució dels preus de consum ha recuperat una trajectòria més pausada durant el darrer mes de juny. Observant l’evolució dels darrers anys, es constata que el bimestre maig-juny acostuma a ser el període més estable de l’any pel que fa a l’evolució dels preus de consum. Aquest any l’augment del preu del petroli durant el bimestre abril-maig ha alterat aquesta situació de manera puntual. La fase d’estancament i lleu retrocés en la que s’ha mogut la cotització del petroli durant el mes de maig ha permès que un mes després l’IPC hagi recobrat una certa normalitat. Així, tant el conjunt de la UE com la zona euro tanquen el primer semestre d’enguany amb un augment interanual dels preus de consum del dos per cent, la mateixa variació (una dècima més en cas de la zona euro) que un mes abans. D’entre les principals economies europees, l’espanyola i l’alemanya són les que han registrat les variacions acumulades més elevades durant el darrer bimestre, en contrast amb les més contingudes d’Itàlia i França.

La notable convergència de taxes d’inflació assolida a l’àmbit de la zona euro és assimilable a la que s’observa entre Catalunya i el conjunt d’Espanya. Un marge d’una dècima percentual entre les respectives variacions interanuals és una diferència irrellevant que redueix notablement la fins fa ben poc notable heterogeneïtat de variacions dels diversos components de la despesa. Així, per ajudar a valorar millor el caràcter i transcendència d’aquest diferencial mínim s’observa que dels dotze components, només una tercera part presenten variacions interanuals que es poden considerar moderadament diferents. Són Parament de la llar, Medicina, Transports i Hoteleria i restauració. Tots pressionen a l’alça l’IPC de Catalunya.

Si aquesta comparativa es fa amb el conjunt de la UE, amb una diferència global de quatre dècimes, són cinc els components de la despesa que mostren variacions clarament diferents i, en alguns casos, clarament divergents com ara Comunicacions i Ensenyament, deflacionistes al conjunt de la UE. Les diferències més notables (variacions amb el mateix signe), es detecten en el Transport i en les Begudes alcohòliques i tabac. En el primer cas la pressió inflacionista és més elevada a Catalunya i en el segon al conjunt de la UE.

 

 

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML