Impressió

IPC a la UE i per components

IPC per components (%)
Catalunya Espanya Unió Europea
ds 15/
ds 14
ds 16/
ds 15
st 17/
st 16
ds 15/
ds 14
ds 16/
ds 15
st 17/
st 16
ds 15/
ds 14
ds 16/
ds 15
st 17/
st 16
Alimentació i begudes
no alcohòliques
2,1 1,5 2,1 1,8 0,8 1,2 0,2 1,1 2,2
Begudes alcohòliques i tabac 1,1 1,0 1,6 1,3 0,9 1,7 1,9 1,8 2,4
 
Vestit i calçat 0,5 0,9 0,9 0,5 0,9 0,6 -0,2 0,6 0,9
Habitatge i subministres -1,6 0,6 2,2 -2,3 0,8 2,9 -0,5 0,6 1,8
Parament de la llar 0,6 0,9 -0,1 0,1 0,0 -0,5 0,4 0,0 0,7
Medicina 0,2 0,2 1,5 0,5 -0,1 0,8 0,9 0,8 1,2
   
Transport -2,7 4,9 4,2 -2,8 4,7 3,4 -1,8 2,6 2,7
Comunicacions 0,4 3,3 0,7 0,5 3,3 0,7 0,2 -0,4 -1,0
Lleure i cultura 0,7 1,6 1,9 0,2 0,5 1,8 0,5 0,6 1,4
Ensenyament 1,1 1,1 0,8 0,5 0,9 0,8 2,3 1,6 1,1
Hoteleria i restauració 0,9 1,8 2,7 0,9 1,4 2,3 1,7 1,9 2,7
Altres 2,0 2,3 1,4 1,7 1,9 0,5 1,1 1,3 1,0
 
Total 0,3 1,9 2,1 0,0 1,6 1,8 0,2 1,2 1,8
Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE són provisionals.

Array
Array
Array
Array
Array

El lleu increment dels preus de consum a final de setembre pressiona a l’alça la variació interanual a tots els àmbits considerats amb l’excepció de la zona euro. Això implica que es manté i augmenta lleument el diferencial d’inflació entre Catalunya i aquest àmbit de referència.

El canvi de tendència relativament general que han exhibit les variacions interanuals dels darrers mesos als diferents àmbits considerats sembla posar punt i final a la trajectòria descendent que havien registrat els preus de consum a Espanya durant el segon trimestre d’enguany. A la zona euro i al conjunt de la UE, on les tensions inflacionistes de començament d’any van ser menys accentuades, l’evolució recent dels preus de consum ha situat la variació interanual en l’1,5% i l’1,8% respectivament, per sota però relativament a prop dels màxims del darrer quadrienni assolits els darrers mesos de febrer i abril.

Un dels efectes del moderat repunt dels preus de consum a tots els àmbits considerats ha estat un lleu augment del diferencial d’inflació existent entre Catalunya i la zona euro. Alhora, el procés de progressiva convergència entre les principals economies europees observat durant la segona meitat de l’any passat i que s’havia vist relativament alterat arran del repunt inflacionista del canvi d’any, es mou en una situació de relatiu estancament. Dues de les cinc principals economies de la UE, Alemanya i Espanya, mostren una taxa de variació anual de l’IPC similar a la del conjunt de la UE però lleument per sobre de la mitjana dels països de la zona euro; Gran Bretanya es desmarca clarament a l’alça que Itàlia i França ho fan a la baixa. Moviments que mostren una notable correlació positiva amb els respectius creixements de l’economia a més dels efectes de la depreciació de la lliura posterior al Brexit.

Una ullada a l’evolució dels diversos components de la despesa que formen l’índex de preus de consum permet comprovar que la relativa homogeneïtat que s’observa entre les variacions interanuals de Catalunya i Espanya es correspon força bé amb les variacions dels diversos components; només en una tercera part del total, alimentació, habitatge i subministres, medicina i transport es pot parlar de diferències rellevants. En relació amb els resultats de tancament de 2016, l’augment en el que va d’any no ha estat més intens gràcies a la contenció que han mostrat les variacions dels preus de les comunicacions i el vestit i calçat com a més destacats. Per contra, les majors tensions inflacionistes provenen ara dels segments del transport, de l’habitatge i subministres i també de l’hoteleria i restauració, per la despesa en energia, el fort repunt dels preus de lloguer i la pressió de la demanda respectivament.

Pel que fa a l’interval de relativa estabilitat en la que es mou l’actual diferencial d’inflació entre Catalunya i la UE, sorprèn que no vagi associat a una major convergència entre els diversos components de la despesa. Així, només es pot parlar de variacions anuals relativament coincidents en cinc dels dotze components: alimentació, vestit i calçat, medicina, ensenyament i hoteleria i restauració. Dels set restants, més de la meitat registren variacions notablement divergents, sobresortint les begudes alcohòliques i tabac, el transport i les comunicacions.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML