Impressió

IPC a la UE i per components

IPC per components (%)
Catalunya Espanya Unió Europea
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
oct 18/
oct 17
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
oct 18/
oct 17
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
oct 18/
oct 17
Alimentació i begudes
no alcohòliques
1,5 2,1 2,1 0,8 1,7 1,7 1,1 2,6 1,7
Begudes alcohòliques i tabac 1,0 1,4 2,1 0,9 1,7 2,1 1,8 3,0 3,9
   
Vestit i calçat 0,9 0,6 1,1 0,9 0,5 1,0 0,6 0,5 -0,1
Habitatge i subministres 0,6 0,8 4,4 0,8 1,3 4,0 0,6 1,8 3,4
Parament de la llar 0,9 -0,2 0,4 0,0 -0,5 0,3 0,0 0,6 0,6
Medicina 0,2 1,7 0,7 -0,1 0,4 0,4 0,8 1,3 1,1
 
Transport 4,9 2,7 6,0 4,7 1,9 5,7 2,6 2,3 5,1
Comunicacions 3,3 0,1 1,9 3,3 0,2 2,0 -0,4 -1,1 -1,2
Lleure i cultura 1,6 -0,8 -0,1 0,5 -0,6 0,0 0,6 1,5 1,5
Ensenyament 1,1 0,5 1,0 0,9 0,7 0,7 1,6 -0,3 1,1
Hoteleria i restauració 1,8 1,7 1,5 1,4 1,9 1,9 1,9 2,2 2,2
Altres 2,3 1,2 1,5 1,9 0,7 1,1 1,3 0,7 1,1
 
Total 1,9 1,2 2,4 1,6 1,1 2,3 1,2 1,7 2,2
Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE són provisionals.

Array
Array
Array
Array
Array

Un cop frenat l’augment del preu del petroli i encetada la fase de consolidació de les cotitzacions assolides, l’evolució de l’IPC s’ha estabilitzat en valors que superen lleument el dos per cent tant a la zona euro com al conjunt de la UE. Es consolida la relativa convergència de taxes d’inflació darrerament assolida entre els principals països de la zona euro amb l’excepció d’Itàlia.

Després de que el darrer maig fos anormalment inflacionista a la major part de la UE, l’evolució dels preus de consum durant els mesos següents ha recuperat una trajectòria més pausada i previsible. Les tensions inflacionistes es mantenen sense anar a més. Observant l’evolució dels darrers anys, es constata que el bimestre maig-juny acostuma a ser el període més estable de l’any pel que fa a l’evolució dels preus de consum. Aquest any l’encariment del petroli durant la primavera ha alterat aquesta situació. La fase següent d’estabilització en la que s’ha mogut la seva cotització ha permès que l’IPC hagi recobrat una certa normalitat. Així, tant el conjunt de la UE com la zona euro han vist passar els mesos d’estiu i començar la tardor sense canvis o canvis mínims en la variació interanual dels preus de consum. D’entre les principals economies de la zona euro, Espanya és la que mostra una evolució més ajustada a la mitjana alhora que Alemanya i França es desmarquen lleument a l’alça. Itàlia es mou clarament per sota.

La notable convergència de taxes d’inflació assolida entre Espanya i la UE és assimilable a la que s’observa entre Catalunya i el conjunt d’Espanya. Les dades més recents mostren com aquesta convergència del conjunt no sempre és garantia d’homogeneïtat entre les variacions dels diversos components de la despesa. Així, per ajustar millor el valor d’aquest diferencial mínim s’observa que cinc dels dotze components registren variacions interanuals clarament diferents als dos àmbits. I són també cinc els que presenten diferències mínimes o inexistents.

I si aquesta comparativa es fa amb el conjunt de la UE, amb una diferència global igualment reduïda, la immensa majoria dels components de la despesa mostren variacions força diferents i, en alguns casos, clarament divergents com ara Vestit i calçat, Comunicacions i Lleure i cultura, lleument deflacionistes al conjunt de la UE els dos primers. Amb el mateix signe, les diferències més notables es detecten en Habitatge i subministres i en les Begudes alcohòliques i tabac. La pressió inflacionista és més elevada a Catalunya en el primer i a la UE en el segon.

 

 

 

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML