Impressió

IPC a la UE i per components

IPC per components (%)
Catalunya Espanya Unió Europea
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
ab 18/
ab 17
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
ab 18/
ab 17
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
ab 18/
ab 17
Alimentació i begudes
no alcohòliques
1,5 2,1 2,3 0,8 1,7 1,6 1,1 2,6 2,2
Begudes alcohòliques i tabac 1,0 1,4 2,0 0,9 1,7 2,0 1,8 3,0 4,1
 
Vestit i calçat 0,9 0,6 0,9 0,9 0,5 0,8 0,6 0,5 -0,1
Habitatge i subministres 0,6 0,8 0,7 0,8 1,3 0,8 0,6 1,8 1,7
Parament de la llar 0,9 -0,2 0,5 0,0 -0,5 0,1 0,0 0,6 0,8
Medicina 0,2 1,7 0,0 -0,1 0,4 0,1 0,8 1,3 1,0
 
Transport 4,9 2,7 2,4 4,7 1,9 2,0 2,6 2,3 1,3
Comunicacions 3,3 0,1 2,7 3,3 0,2 2,8 -0,4 -1,1 -0,5
Lleure i cultura 1,6 -0,8 -1,8 0,5 -0,6 -1,4 0,6 1,5 0,8
Ensenyament 1,1 0,5 0,5 0,9 0,7 0,7 1,6 -0,3 -0,2
Hoteleria i restauració 1,8 1,7 1,8 1,4 1,9 1,6 1,9 2,2 1,9
Altres 2,3 1,2 1,1 1,9 0,7 0,8 1,3 0,7 0,8
 
Total 1,9 1,2 1,2 1,6 1,1 1,1 1,2 1,7 1,4
Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE són provisionals.

Array
Array
Array
Array
Array

La lleu contenció dels preus de consum a Espanya durant el darrer mes ha estat idèntica a la registrada a Alemanya i al conjunt de la zona euro i de la UE. Una convergència àmplia de la que es desmarca puntualment França.

Variacions mensuals dels preus de consum notablement dispars –entre dues i vuit dècimes percentuals- han acabat impactant de manera molt similar en les variacions interanuals de l’IPC als diferents àmbits considerats. Mentre que en el cas espanyol el fort augment de l’abril es traduïa en un descens mínim de la variació interanual, al conjunt de la zona euro s’assolia el mateix resultat amb un increment mensual de només tres dècimes percentuals. El resultat final acaba sent un nivell molt ajustat de convergència al voltant de l’1,2% de la zona euro. De la resta de grans economies comunitàries, Itàlia continua lleument desmarcada a la baixa i França a l’alça. Regne Unit, pels efectes derivats de la depreciació de la lliura esterlina com a conseqüència del Brexit, continua amb una taxa d’inflació a l’entorn del 2,5%.

La notable convergència de taxes inflacionistes assolida a l’àmbit de la zona euro és assimilable a la que s’observa entre Catalunya i el conjunt d’Espanya. Un marge d’una dècima percentual entre les respectives variacions interanuals és una diferència mínima que ja s’havia assolit, de manera puntual, a final de l’any passat. Una ullada a l’evolució dels diferents components de la despesa ajuda a valorar millor el caràcter i transcendència d’aquest diferencial. D’entrada, dels dotze components, només quatre presenten variacions interanuals que divergeixen en intensitat i de manera significativa. Són l’Alimentació i begudes no alcohòliques, Parament de la llar, Transports i Lleure i cultura. Tret d’aquest darrer, els altres tres pressionen a l’alça l’IPC de Catalunya.

Si aquesta comparativa es fa amb el conjunt de la UE, tot i que la diferència global és mínima –i inexistent amb la zona euro- vuit dels dotze components de la despesa mostren variacions clarament divergents. Només l’Alimentació, el Parament de la llar, Hoteleria i restauració i Altres registren variacions interanuals similars als dos àmbits. Les divergències més notòries –més d’un punt percentual- es detecten a les Begudes alcohòliques i tabac, Transport, Comunicacions i Lleure i cultura.

 

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML