Impressió

IPC a la UE i per components

IPC per components (%)
Catalunya Espanya Unió Europea
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
st 18/
st 17
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
st 18/
st 17
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
st 18/
st 17
Alimentació i begudes
no alcohòliques
1,5 2,1 1,9 0,8 1,7 1,7 1,1 2,6 2,3
Begudes alcohòliques i tabac 1,0 1,4 2,1 0,9 1,7 2,1 1,8 3,0 4,0
   
Vestit i calçat 0,9 0,6 1,1 0,9 0,5 1,0 0,6 0,5 -0,3
Habitatge i subministres 0,6 0,8 5,1 0,8 1,3 5,3 0,6 1,8 3,0
Parament de la llar 0,9 -0,2 0,4 0,0 -0,5 0,2 0,0 0,6 0,6
Medicina 0,2 1,7 0,7 -0,1 0,4 0,1 0,8 1,3 1,1
 
Transport 4,9 2,7 5,1 4,7 1,9 5,0 2,6 2,3 4,8
Comunicacions 3,3 0,1 2,4 3,3 0,2 2,6 -0,4 -1,1 -1,0
Lleure i cultura 1,6 -0,8 -1,1 0,5 -0,6 -1,0 0,6 1,5 1,3
Ensenyament 1,1 0,5 0,9 0,9 0,7 1,0 1,6 -0,3 -0,8
Hoteleria i restauració 1,8 1,7 1,6 1,4 1,9 1,9 1,9 2,2 2,3
Altres 2,3 1,2 1,2 1,9 0,7 1,0 1,3 0,7 0,8
 
Total 1,9 1,2 2,3 1,6 1,1 2,3 1,2 1,7 2,2
Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE són provisionals.

Array
Array
Array
Array
Array

Un cop frenat l’augment del preu del petroli i encetada la fase de consolidació de les cotitzacions assolides, l’evolució de l’IPC s’ha estabilitzat en valors a l’entorn del dos per cent tant a la zona euro com al conjunt de la UE. Es consolida la relativa convergència de taxes d’inflació darrerament assolida entre els principals països de la zona euro amb l’excepció d’Itàlia.

Després de que el darrer maig fos anormalment inflacionista a la major part de la UE, l’evolució dels preus de consum durant el quadrimestre següent ha recuperat una trajectòria més pausada. Les tensions inflacionistes es mantenen sense anar a més. Observant l’evolució dels darrers anys, es constata que el bimestre maig-juny acostuma a ser el període més estable de l’any pel que fa a l’evolució dels preus de consum. Aquest any l’encariment del petroli durant la primavera ha alterat aquesta situació. La fase següent d’estabilització en la que s’ha mogut la seva cotització ha permès que l’IPC hagi recobrat una certa normalitat. Així, tant el conjunt de la UE com la zona euro han tancat els mesos d’estiu sense canvis o canvis mínims en la variació interanual dels preus de consum. D’entre les principals economies de la zona euro, Alemanya i Espanya són les que mostren una evolució més ajustada a la mitjana mentre que Itàlia es mou clarament per sota i França es desmarca lleument a l’alça.

La notable convergència de taxes d’inflació assolida entre Espanya i la UE és assimilable a la que s’observa entre Catalunya i el conjunt d’Espanya. Les dades més recents mostren com s’ha reduït a la mínima expressió la fins fa ben poc notable heterogeneïtat de variacions dels diversos components de la despesa. Així, per ajudar a valorar millor el caràcter i transcendència d’aquest diferencial mínim s’observa que només un dels dotze components, Medicina, registra variacions interanuals clarament diferents als dos àmbits. A la resta, amb l’excepció d’Hoteleria i restauració, les diferències són mínimes o inexistents.

Per contra, si aquesta comparativa es fa amb el conjunt de la UE, amb una diferència global igualment mínima, la immensa majoria dels components de la despesa mostren variacions força diferents i, en alguns casos, clarament divergents com ara Vestit i calçat, Comunicacions, Ensenyament i Lleure i cultura, lleument deflacionistes al conjunt de la UE els tres primers. Amb el mateix signe, les diferències més notables es detecten en Habitatge i subministres i en les Begudes alcohòliques i tabac. La pressió inflacionista és més elevada a Catalunya en el primer i a la UE en el darrer.

 

 

 

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML