Impressió

IPC a la UE i per components

IPC per components (%)
Catalunya Espanya Unió Europea
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
mç 18/
mç 17
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
mç 18/
mç 17
ds 16/
ds 15
ds 17/
ds 16
mç 18/
mç 17
Alimentació i begudes
no alcohòliques
1,5 2,1 2,1 0,8 1,7 1,4 1,1 2,6 1,9
Begudes alcohòliques i tabac 1,0 1,4 1,6 0,9 1,7 1,7 1,8 3,0 3,9
 
Vestit i calçat 0,9 0,6 0,9 0,9 0,5 0,7 0,6 0,5 -0,1
Habitatge i subministres 0,6 0,8 0,9 0,8 1,3 1,0 0,6 1,8 1,9
Parament de la llar 0,9 -0,2 0,2 0,0 -0,5 0,0 0,0 0,6 0,6
Medicina 0,2 1,7 0,4 -0,1 0,4 0,2 0,8 1,3 1,0
 
Transport 4,9 2,7 1,9 4,7 1,9 1,4 2,6 2,3 1,6
Comunicacions 3,3 0,1 1,9 3,3 0,2 2,1 -0,4 -1,1 -0,7
Lleure i cultura 1,6 -0,8 1,3 0,5 -0,6 1,0 0,6 1,5 1,2
Ensenyament 1,1 0,5 0,5 0,9 0,7 0,7 1,6 -0,3 -0,2
Hoteleria i restauració 1,8 1,7 2,1 1,4 1,9 2,2 1,9 2,2 2,4
Altres 2,3 1,2 1,2 1,9 0,7 0,7 1,3 0,7 0,8
 
Total 1,9 1,2 1,5 1,6 1,1 1,2 1,2 1,7 1,5
Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE són provisionals.

Array
Array
Array
Array
Array

El lleu repunt dels preus de consum a Espanya, similar al registrat al conjunt de la zona euro, sumat a la variació més intensa que han registrat a Alemanya, França i Itàlia, ha mantingut relativament estable la situació de convergència gairebé plena entre els principals països de la zona euro.

Variacions mensuals dels preus de consum notablement dispars –entre una dècima i un punt percentual- han acabat impactant de manera molt similar en les variacions interanuals de l’IPC als diferents àmbits considerats. Mentre que en el cas espanyol el lleu repunt del març es traduïa en un augment igualment mínim de la variació interanual, al conjunt de la zona euro el punt percentual d’augment mensual es transformava en un augment de només dues dècimes percentuals en la variació interanual. El resultat final acaba sent un nivell acceptable de convergència al voltant de l’1,3% de la zona euro. De la resta de grans economies comunitàries, Itàlia continua lleument desmarcada a la baixa i Regne Unit clarament a l’alça. La primera perquè encara es mou en una fase inicial de recuperació del creixement econòmic i la segona pels efectes derivats de la depreciació de la lliura esterlina com a conseqüència del Brexit.

La notable convergència de taxes inflacionistes assolida a l’àmbit de la zona euro és assimilable a la que s’observa entre Catalunya i el conjunt d’Espanya. Un marge de tres dècimes percentuals entre les respectives variacions interanuals pot ser una diferència escassa però també s’ha de valorar que equival a un increment del 25%. Fer una ullada a l’evolució dels diferents components de la despesa pot ajudar a valorar millor el caràcter i transcendència d’aquest diferencial. D’entrada, dels dotze components, només quatre presenten variacions interanuals que divergeixen en intensitat i de manera significativa. Són les corresponents a l’Alimentació i begudes no alcohòliques, Transports, Lleure i cultura i Altres. Tots pressionant a l’alça l’IPC de Catalunya.

Si aquesta comparativa es fa amb el conjunt de la UE, tot i que la diferència global és inexistent –i mínima amb la zona euro- deu dels dotze components de la despesa mostren variacions clarament divergents. Només l’Alimentació i Lleure i cultura registren variacions interanuals similars als dos àmbits. Les divergències més notòries –un punt percentual o més- es detecten a les Begudes alcohòliques i tabac, Vestit i calçat, Habitatge i subministres i Comunicacions.
 

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML