Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona

El nombre d’ocupats en empreses industrials tendeix a l’estabilització a la capital i guanya efectius, per tercer any consecutiu, a l’entorn metropolità i a la resta del país.

En consonància amb la trajectòria alcista que darrerament ha mantingut el PIB industrial a Catalunya, l’ocupació directa en aquest sector ha evolucionat igualment a l’alça a l’àmbit metropolità. La intensitat de l’augment ha estat òbviament més moderada i s’ha mantingut relativament estable al voltant del dos i mig per cent durant els darrers dos anys. Una conjuntura moderadament alcista de la que sembla que se’n comença a desentendre la ciutat central, immersa en un procés accelerat de terciarització del seu teixit productiu.

Si hom deixa de banda la lleu contracció que han patit alguns sectors durant el darrer trimestre de l’any, el comportament expansiu tant de la demanda interna com de l’externa i el notable repunt de l’activitat constructora expliquen l’extensió de la dinàmica positiva de l’ocupació a la pràctica totalitat de l’activitat industrial metropolitana. La immensa majoria de les 17 branques en què hem segmentat el conjunt de l’activitat industrial han superat el 2017 augmentant plantilles. Hom pot citar com a més beneficiades d’aquesta evolució la Instal·lació i reparació de maquinària i equipament, la Indústria farmacèutica i els Productes informàtics, electrònics i òptics. A l’extrem oposat, el Cautxú i plàstic i els Mobles han estat els agregats que han registrat una evolució del nombre d’ocupats més continguda, pràcticament estancada.

L’actual conjuntura expansiva deixa en segon terme que a hores d’ara només tres branques productives del secundari han aconseguit superar els estralls que en termes d’ocupació ha provocat la llarga recessió que ha patit la indústria metropolitana els darrers anys. A la Farmacèutica i la Instal•lació i reparació de maquinària i equipament, amb plantilles directes més àmplies actualment que no pas en la fase inicial de la recessió de 2009, hom pot afegir-hi la Química i fins a cert punt, l’Alimentació i begudes. Cap de les 13 restants està en condicions de recuperar el potencial perdut mesurat en llocs de treball directes. L’automatització de processos i l’externalització de tasques ho fan gairebé impossible.