Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona

L’ocupació industrial metropolitana s’encamina cap a final de 2018 alentint el ritme de creixement que ha mantingut durant el darrer bienni.

En consonància amb la trajectòria alcista que darrerament ha mantingut i manté el PIB industrial a Catalunya, l’ocupació directa en aquest sector ha evolucionat igualment a l’alça a la regió metropolitana. Però els resultats del tercer trimestre comencen a mostrar els primers senyals clars d’alentiment d’aquest ritme de creixement. A diferència d’un any enrere, el saldo trimestral del nombre d’ocupats ha estat lleument negatiu, tant a la capital com al conjunt de l’Àmbit Metropolità. L’aspecte positiu és que, malgrat aquest punt d’inflexió, el nombre de treballadors ocupats a la indústria a l’inici de la tardor és més elevat que el de final de 2017. En termes absoluts, l’ocupació d’aquest sector deixa enrere els mínims registrats fa poc més de quatre anys i s’apropa als valors de començament de la dècada.

Una anàlisi més detallada per subsectors confirma que la conjuntura expansiva però en procés de desacceleració que presenta el conjunt respon a una evolució igualment alcista però alentint-se a la pràctica totalitat dels subsectors. Només en el cas de la Metal·lúrgia bàsica es pot parlar de pèrdua clara de llocs de treball. Tant en el que va d’any, com en termes anuals i també en relació a l’inici de l’actual fase expansiva. De fet, aquest agregat és l’únic que a hores d’ara encara no presenta un saldo positiu en termes d’ocupació després de més de quatre anys de recuperació econòmica. També s’hi podria afegir el de Materials de la construcció, però en aquest cas l’evolució recent és esperançadora. La lleu pèrdua d’ocupació que darrerament mostra l’Alimentació i begudes es pot considerar un ajust derivat de l’augment acumulat els darrers anys.

De les disset branques en què hem segmentat el conjunt de l’activitat industrial metropolitana, només dues (ja esmentades) han evolucionat a la baixa en relació a un any enrere i una tercera (Tèxtil, confecció i cuir) s’ha mantingut estancada pel que fa a nombre d’ocupats. Les catorze restants han superat els primers nou mesos de 2018 guanyant ocupats, tant en relació a final de 2017 com a un any enrere. El cada cop més potent segment de la Instal·lació i reparació de maquinària i equipament continua sent el més dinàmic. I és també el que més s’ha expandit al llarg del darrer quinquenni gràcies a la renovació tecnològica de les empreses de la mà de la robòtica i la digitalització de molts processos productius.

A més d’aquest subsector transversal per la seva funció de suport de la resta de branques productives, algunes de les més clàssiques i amb més presència relativa en el teixit productiu metropolità com ara la fabricació de Vehicles a motor i material de transport, la Química i la Farmacèutica, mantenen una trajectòria expansiva notable. No passa el mateix amb el sector dels Productes metàl·lics excloent maquinària i equipament, que després del notable creixement acumulat comença a mostrar senyals d’estabilització.