L’ocupació industrial s’estabilitza a la capital i guanya efectius, per tercer any consecutiu, a l’entorn metropolità i a la resta del país.

En consonància amb la trajectòria alcista que darrerament ha mantingut el PIB industrial a Catalunya, l’ocupació directa en aquest sector ha evolucionat igualment a l’alça a l’àmbit metropolità. La intensitat de l’augment ha estat òbviament més moderada i s’ha mantingut relativament estable i lleument per sota del dos per cent durant la major part de 2015, superant aquesta cota la major part de 2016. Una conjuntura alcista a la que molt tímidament s’hi ha incorporat la ciutat central, immersa en un procés accelerat de terciarització del seu teixit productiu. Un procés en el que hi juga un paper destacat la implantació de l’anomenada “nova indústria” lligada al coneixement, considerada i classificada majoritàriament com una activitat terciària.

De les 17 branques en què hem segmentat el conjunt de l’activitat industrial, totes menys una, l’Alimentació i begudes, han tancat el primer trimestre d’enguany augmentant plantilles. Si la referència es situa un any enrere, a la ja esmentada si ha d’afegir la Metal·lúrgia bàsica com les dues úniques amb pèrdues, mínimes, d’ocupació. A l’extrem oposat, amb els creixements trimestrals i interanuals més elevats en termes relatius, s’hi troben el Cautxú i plàstic, la Farmacèutica, els Mobles, els Productes metàl·lics i els Productes informàtics, electrònics i òptics. El comportament expansiu tan de la demanda interna com de l’externa i el notable repunt de l’activitat constructora expliquen l’extensió de la dinàmica positiva de l’ocupació a la pràctica totalitat de l’activitat industrial metropolitana.

A hores d’ara només dues branques productives han aconseguit superar els estralls de la llarga recessió que ha patit la indústria metropolitana els darrers anys. La Farmacèutica i la d’Instal·lació i reparació de maquinària i equipament tenen plantilles més àmplies actualment que no pas vuit anys enrere. De la resta, només la Química sembla estar en condicions de recuperar el potencial perdut mesurat en llocs de treball directes.