Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona

L’ocupació industrial s’estabilitza a la capital i guanya efectius, per tercer any consecutiu, a l’entorn metropolità i a la resta del país.

En consonància amb la trajectòria alcista que darrerament ha mantingut el PIB industrial a Catalunya, l’ocupació directa en aquest sector ha evolucionat igualment a l’alça a l’àmbit metropolità. La intensitat de l’augment ha estat òbviament més moderada i s’ha mantingut relativament estable al voltant del dos per cent durant els darrers dos anys. Una conjuntura moderadament alcista de la que sembla que se’n comença a desentendre la ciutat central, immersa en un procés accelerat de terciarització del seu teixit productiu.

El comportament expansiu tant de la demanda interna com de l’externa i el notable repunt de l’activitat constructora expliquen l’extensió de la dinàmica positiva de l’ocupació a la pràctica totalitat de l’activitat industrial metropolitana. Les 17 branques en què hem segmentat el conjunt de l’activitat industrial han tancat el primer semestre d’enguany augmentant plantilles. Hom pot citar com a sectors més destacats els Productes metàl·lics, maquinària i equipament en valors absoluts i el Cautxú i plàstic i Mobles en termes relatius. Si la referència es situa un any enrere, als ja esmentats s’hi han d’afegir els Productes informàtics, electrònics i òptics, la Farmacèutica i la Instal·lació i reparació de maquinària i equipament com a més destacats. A l’extrem oposat, només l’Extracció i fabricació de productes minerals no metàl·lics i la fabricació de Vehicles a motor i altre material de transport presenten variacions interanuals lleument negatives.

L’actual conjuntura expansiva deixa en segon terme que a hores d’ara només tres branques productives han aconseguit superar els estralls que en termes d’ocupació ha provocat la llarga recessió que ha patit la indústria metropolitana els darrers anys. A la Farmacèutica i la Instal·lació i reparació de maquinària i equipament, amb plantilles directes més àmplies actualment que no pas vuit anys enrere, s’hi ha incorporat recentment la Química. Cap de les 14 restants sembla estar en condicions de recuperar el potencial perdut mesurat en llocs de treball directes.