Impressió

Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social

Treballadors afiliats a la Seguretat Social
Període Règim General Autònoms Total afiliats
Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya
ds.2010 874.976 1.756.551 2.439.995 114.151 337.936 537.418 1.014.109 2.162.100 3.086.563
ds.2011 853.132 1.703.524 2.354.893 112.678 333.863 529.592 991.356 2.109.900 3.001.447
ds.2012 824.745 1.634.128 2.255.410 110.485 327.014 519.167 968.243 2.026.840 2.875.276
ds.2013 825.858 1.624.056 2.244.734 111.055 328.514 520.935 970.021 2.004.786 2.862.396
ds.2014 844.725 1.678.911 2.314.940 114.668 336.736 532.740 993.512 2.073.830 2.944.870
  
mç.2015 853.292 1.696.639 2.353.161 114.936 337.449 534.450 1.002.499 2.097.770 2.982.867
jn.2015 864.245 1.721.290 2.423.454 116.074 340.801 541.579 1.014.838 2.133.662 3.066.991
st.2015 858.776 1.724.324 2.397.212 115.246 338.521 538.112 1.007.911 2.130.834 3.034.378
ds.2015 876.369 1.750.321 2.415.835 116.998 341.820 539.989 1.027.455 2.151.160 3.049.552
  
mç.2016 881.354 1.768.018 2.453.098 117.102 341.887 541.477 1.033.037 2.171.760 3.088.043
jn.2016 896.152 1.794.219 2.524.043 118.214 344.715 547.569 1.049.147 2.208.354 3.176.934
st.2016 895.116 1.799.943 2.505.812 117.421 341.853 543.957 1.046.415 2.211.140 3.151.940
ds.2016 908.135 1.829.400 2.523.977 119.217 345.089 545.772 1.061.171 2.235.835 3.164.601
  
mç. 2017 920.904 1.852.933 2.561.012 119.439 345.213 545.949 1.074.060 2.258.545 3.202.107
mg 2017 937.262 1.887.550 2.629.606 119.376 349.060 551.087 1.090.323 2.308.720 3.285.627
Nota: Les dades del Total afiliats corresponents a la RMB són estimacions pròpies. Les del darrer període de la RMB són provisionals.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat i de la Seguridad Social.
 Variació (%) Règim General Autònoms Total afiliats
Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya
mg.17/mg.16 4,2 4,8 4,7 1,8 1,2 0,8 3,7 4,0 3,9
ds.16/ds.15 3,6 4,5 4,5 1,9 1,0 1,1 3,3 3,9 3,8
ds.15/ds.14 3,7 4,3 4,4 2,0 1,5 1,4 3,4 3,7 3,6

Array
Array
Array
Array

L’evolució més recent ratifica l’impuls del primer trimestre i dóna continuïtat al procés fortament expansiu dels darrers dos anys. L’augment del nombre d’ocupats a Barcelona permet tancar els primers cinc mesos d’enguany mostrant un vigor sorprenent, similar al de la resta del país i que justifica la revisió a l’alça de les previsions que apuntaven a un cert alentiment del creixement econòmic al llarg d’enguany.

Deixant de banda els alts i baixos especialment intensos dels darrers mesos, la majoria imputables a factors estacionals, la tendència de fons de l’evolució del nombre d’afiliats a la Seguretat Social que s’observa en els gràfics adjunts justifica una certa eufòria en la corresponent valoració. Després de set anys de progressiva millora dels saldos trimestrals –des del descens més intens del primer quart de 2009 fins a l’augment més elevat del darrer trimestre de 2015- sembla que el mercat laboral barceloní transita per una fase de creixement sostingut i que comença a emetre senyals de contenció. Una contenció que es farà més evident a mesura que el teixit productiu de la ciutat comenci a superar els màxims d’ocupació d’ara fa deu anys i que es vagi reduint el potencial de creixement en termes absoluts.

Si a més dels saldos trimestrals ens fixem en la sèrie de variacions interanuals del total d’afiliats en situació d’alta, la valoració que acabem de fer pot semblar prematura. No hi ha cap dada observable que indiqui que el 3,9% del primer trimestre d’enguany, el més elevat dels darrers onze anys, hagi d’ésser el que posi punt i final a la darrera tendència ascendent. Però molt probablement serà així i les taxes de variació del darrer bimestre ja reflecteixen el que pot ser l’inici d’una tímida desacceleració.  

Que aquesta tendència cap a un ritme de creixement més contingut s’acabi imposant i també la intensitat amb la que ho faci dependrà, a més del ja esmentat esgotament progressiu del potencial de creixement, de com evolucionin alguns dels factors externs i extraordinaris que han contribuït a accelerar el creixement de l’economia barcelonina, i per descomptat de la catalana i l’espanyola. Així, el preu del petroli i altres primeres matèries s’han estabilitzat després del repunt de la segona meitat de l’any passat. Un canvi que ha rebaixat les tensions inflacionistes de començament d’any i que de retruc pot afavorir un retorn més pausat i sense sorpreses a una política monetària menys expansiva. Un escenari, si s’acaba imposant, que incidirà mínimament en l’actual evolució expansiva de la demanda interna i la del conjunt de la UE. Alhora, la demanda externa, encara que es confirmin les previsions que apunten a un lleu revifament dels fluxos comercials i de l’economia mundial, difícilment serà el motor auxiliar que requeriria l’economia catalana per a mantenir l’elevat ritme de creixement que ha exhibit el darrer any i mig. D’altra banda, la necessitat de contenir el dèficit públic incidirà igualment en un menor creixement agregat de l’economia espanyola.

NECESSARI PER IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML