Accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona

Les dades de 2016 indiquen que tot i l’augment dels preus que ha registrat el mercat immobiliari barceloní, l’accessibilitat a l’habitatge en propietat aprofundeix en els valors mínims de la sèrie gràcies a l’augment de la renda mitjana i al descens dels tipus d’interès. Anuncien també una imminent generalització del canvi de tendència que ja s’ha produït en l’habitatge nou. 

Des de l’esclat de la crisi de 2008, la baixada dels preus de l’immobiliari residencial i dels tipus d’interès va absorbir el descens de les rendes familiars afavorint una millora de les ràtios d’accessibilitat a l’habitatge en propietat. Tal com es palesa als gràfics adjunts, el repunt a l’alça que han registrat els preus durant el darrer trienni ha frenat aquella millora alhora que la recuperació de la renda familiar mitjana i que els tipus d’interès han continuat caient, ha retardat l’inevitable canvi de tendència que ja s’ha començat a observar en el segment de l’habitatge nou.

Des d’una perspectiva general, aquestes ràtios s’han mantingut força estables des de 2011-2012 fins que el fort augment dels preus dels habitatges nous ha trencat aquesta estabilitat. Val a dir però, que com a conseqüència d’una oferta especialment reduïda, s’hauria de relativitzar l’impacte d’aquest augment sobre l’evolució de les ràtios referides a la totalitat del mercat.  

Quina evolució s’ha d’esperar a curt termini? Durant la major part de 2017 tant els preus de compravenda com la renda mitjana han continuat creixent a una taxa similar a la d’un any abans. Contràriament, els tipus d’interès pràcticament han esgotat el seu recorregut a la baixa. I tot i que no s’espera un repunt significatiu ni immediat del preu del diner, el mercat immobiliari a Barcelona encara un nou període d’enduriment de les condicions d’accessibilitat a un habitatge en propietat. El que ja s’ha produït en el segment de l’habitatge nou en 2016 es generalitzarà a tot el mercat al llarg de 2017.