Impressió

Accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona

Array
Array
Array
Array
Array
Accessibilitat familiar a l'habitatge en propietat a Barcelona
Període Preu de venda Esforç teòric
d'accés
Tipus d'interès Esforç teòric
d'amortització
(€) Preu/RFD (anys) (%) (quota mensual
en % de la RFD)
Habitatge nou
2006 344.300 7,7 4,2 42,4
2007 394.309 8,5 5,2 52,0
2008 432.833 8,7 5,9 59,4
2009 363.415 7,3 3,4 39,5
2010 342.584 7,1 2,8 35,5
2011 355.353 7,4 3,4 40,9
2012 261.438 5,6 3,4 31,5
2013 279.491 6,0 3,4 33,2
2014 287.106 6,0 3,0 32,9
2015 292.176 5,9 2,2 32,4
2016 351.388 6,9 2,0 34,0
Habitatge de segona mà
2006 321.854 7,2 4,2 39,7
2007 344.919 7,4 5,2 45,5
2008 334.194 6,7 5,9 45,8
2009 295.852 5,9 3,4 32,2
2010 296.495 6,2 2,8 30,8
2011 273.772 5,7 3,4 31,5
2012 250.279 5,4 3,4 30,1
2013 243.130 5,3 3,4 30,8
2014 254.364 5,3 3,0 30,0
2015 273.498 5,5 2,2 28,9
2016 283.837 5,5 2,0 28,4
Notes: El tipus d'interès correspon al tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de 3 anys. El termini d'amortització correspon al termini mitjà de le noves hipoteques. L'esforç d'amortització correspon a l'import de les quotes a pagar per una família de Barcelona amb una renda mitjana per un habitatge tipus en el primer any a un tipus mitjà pel 90% del preu de l'habitatge en % de la RFD per llar.
Fonts: Preus dels habitatges: Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Renda familiar disponible: vegeu barcelonaeconomia.bcn.cat. Els indicadors d'accessibilitat són d'elaboració pròpia.

Indicadors d'accessibilitat a l’habitatge en propietat a Barcelona

La filosofia dels indicadors d’accessibilitat a l’habitatge és enllaçar la capacitat adquisitiva de la població amb les condicions del mercat immobiliari i del financer per tal de veure si les llars poden accedir a un bé bàsic com és l’habitatge en el mercat lliure. Els càlculs inclouen una combinació de conceptes i supòsits de partida que converteixen aquests indicadors en referències teòriques il·lustratives en una lectura temporal i territorial però que cal interpretar amb cautela en termes absoluts.

Els indicadors que aquí es presenten1 s’emmarquen en el que la literatura acadèmica anomena els enfocaments de ràtios, dins de les mesures teòriques i relatives d’accessibilitat. En concret, es presenten per a Barcelona i els seus districtes i barris l’esforç teòric d’accés (ràtio preu/ingressos, que mesura el nombre teòric d’anys que han de passar fins que l’habitatge quedi totalment pagat si s’hi dedica tota la renda), i l’esforç teòric d’amortització (ràtio rebut mensual/ingressos, que mesura el percentatge dels ingressos corrents destinats al pagament de la hipoteca).

__________________________________

1 Els càlculs enllacen, amb les necessàries adaptacions metodològiques pels canvis de sèries, les dades des de mitjans dels noranta (vegeu http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/arxiu). El canvi més significatiu és la que les dades de preus ara procedeixen de compravendes  registrades i, per tant, trenquen amb la sèrie anterior a 2004.

Les dades de 2016 indiquen que tot i l’augment dels preus que ha registrat el mercat immobiliari barceloní, l’accessibilitat a l’habitatge en propietat aprofundeix en els valors mínims de la sèrie gràcies a l’augment de la renda mitjana i al descens dels tipus d’interès. Anuncien també una imminent generalització del canvi de tendència que ja s’ha produït en l’habitatge nou. 

Des de l’esclat de la crisi de 2008, la baixada dels preus de l’immobiliari residencial i dels tipus d’interès va absorbir el descens de les rendes familiars afavorint una millora de les ràtios d’accessibilitat a l’habitatge en propietat. Tal com es palesa als gràfics adjunts, el repunt a l’alça que han registrat els preus durant el darrer trienni ha frenat aquella millora alhora que la recuperació de la renda familiar mitjana i que els tipus d’interès han continuat caient, ha retardat l’inevitable canvi de tendència que ja s’ha començat a observar en el segment de l’habitatge nou.

Des d’una perspectiva general, aquestes ràtios s’han mantingut força estables des de 2011-2012 fins que el fort augment dels preus dels habitatges nous ha trencat aquesta estabilitat. Val a dir però, que com a conseqüència d’una oferta especialment reduïda, s’hauria de relativitzar l’impacte d’aquest augment sobre l’evolució de les ràtios referides a la totalitat del mercat.  

Quina evolució s’ha d’esperar a curt termini? Durant la major part de 2017 tant els preus de compravenda com la renda mitjana han continuat creixent a una taxa similar a la d’un any abans. Contràriament, els tipus d’interès pràcticament han esgotat el seu recorregut a la baixa. I tot i que no s’espera un repunt significatiu ni immediat del preu del diner, el mercat immobiliari a Barcelona encara un nou període d’enduriment de les condicions d’accessibilitat a un habitatge en propietat. El que ja s’ha produït en el segment de l’habitatge nou en 2016 es generalitzarà a tot el mercat al llarg de 2017.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML