Impressió

Accessibilitat a l'habitatge en propietat per districtes

Accessibilitat familiar a l'habitatge en propietat als districtes de Barcelona (2016)
Preu de
venda
Esforç teòric
d'accés
Esforç teòric
d'amortització
Preu de
venda
Esforç teòric
d'accés
Esforç teòric
d'amortització
Districtes (€) preu/RFD (anys) (quota mensual
en % de la RFD)
(€) preu/RFD (anys) (quota mensual
en % de la RFD)
Habitatge nou Habitatge de segona mà
Ciutat Vella 413.831 9,1 45,3 260.076 5,7 29,4
Eixample 388.095 6,6 32,7 340.738 5,8 29,7
Sants-Montjuïc 217.610 5,4 26,7 176.720 4,4 22,4
Les Corts 498.039 7,1 35,1 353.498 5,0 25,8
Sarrià-Sant Gervasi 616.013 6,2 30,6 528.493 5,3 27,1
Gràcia 327.347 6,5 32,1 316.750 6,3 32,1
Horta-Guinardó 191.547 4,8 23,7 171.945 4,3 22,0
Nou Barris 124.000 4,3 21,4 123.719 4,3 22,1
Sant Andreu 226.727 5,9 29,1 174.021 4,5 23,1
Sant Martí 307.094 6,8 33,7 253.801 5,6 28,8
Barcelona 351.388 6,9 34,0 283.837 5,5 28,4
Notes: Vegeu taula de l'apartat anterior. El tipus d'interès correspon al tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de 3 anys, que pel 2016 és 2,0%. L'esforç d'amortització correspon a l'import de les quotes a pagar per les famílies tipus dels districtes de Barcelona que disposen d'una renda mitjana i adquireixen un habitatge tipus del districte en el primer any a un tipus mitjà pel 90% del preu de l'habitatge en % de la RFD per llar.
A Nou Barris l'oferta d'obra nova de 2015 no és significativa.
Fonts: Preus dels habitatges: Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. La RFD s'ha calculat per districtes segons el que s'indica a barcelonaeconomia.bcn.cat. Els indicadors d'accessibilitat són d'elaboració pròpia.

Array
Array
Array

Les diferències entre districtes pel que fa a l’accessibilitat a l’habitatge en propietat, més reduïdes que un any abans obviant l’oferta nova de Ciutat Vella, reflecteix que la recuperació dels preus immobiliaris s’està generalitzant a la major part de la ciutat. 

Un cop estimats, en l’apartat anterior, els valors mitjans dels índexs que mesuren l’esforç teòric que assumeixen els residents a Barcelona per accedir a un habitatge en propietat a la ciutat, fem un pas més i estimem aquests mateixos indicadors per a cadascun dels districtes, sota la hipòtesi –avalada per diferents estudis de demanda i enquestes- de que una bona part dels potencials compradors procura mantenir-se en el seu barri o districte. Que l’oferta d’habitatge disponible i la capacitat adquisitiva ho permetin ja és un altre tema.

Les dades que es presenten faciliten una immediata jerarquització dels diferents valors de les ràtios d’accessibilitat dels districtes en relació amb la mitjana de ciutat i els gràfics adjunts plasmen de manera inequívoca en quins districtes els seus residents tenen –suposant una família tipus amb ingressos mitjans- més fàcil o més complicat accedir a un habitatge en propietat. Tot i que són resultats teòrics, són prou il·lustratius i emmarquen el debat sobre la diversitat del mercat residencial de la ciutat.

Dels índexs presentats ens centrarem bàsicament en el que mesura l’esforç d’amortització en relació amb la renda en el segment d’habitatge usat. Bàsicament perquè més del 90% de les transaccions corresponen a habitatges de segona mà i la majoria es materialitzen mitjançant préstec hipotecari. Per sobre de la mitjana de la ciutat, estimat en un 28,4% de la RFD –el valor més baix de tota la sèrie- hi ha quatre districtes: Ciutat Vella, Eixample, Sant Martí i, sobresortint, Gràcia. Dels altres sis, només Sarrià-Sant Gervasi s’apropa a la mitjana. Els compradors d’habitatge residents a Horta-Guinardó i Nou Barris són els que, teòricament, han de fer menys esforç relatiu en funció de la seva renda per afrontar el rebut mensual de la hipoteca.

Que les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, amb els habitatges més cars, estiguin per sota de la mitjana en termes d’esforç d’amortització s’explica perquè gaudeixen d’uns nivells de renda molt per sobre de la mitjana de la ciutat. Gràcia, que encapçala la classificació, disposa d’una oferta residencial comparativament cara i una RFD dels residents només lleument per sobre de la mitjana. La posició de Ciutat Vella,  en el grup capdavanter per primera vegada, s’explica per la revalorització de la seva centralitat i per la transformació que han viscut alguns dels seus barris de la mà del turisme i dels nous residents. Per contra, la ubicació més perifèrica i especialment l’absència de forces externes revitalitzadores del teixit urbà poden explicar la situació de districtes com ara Sants-Montjuïc i Nou Barris a més de Sant Andreu i Horta-Guinardó.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML