Impressió

Indicadors d'accessibilitat a l'habitatge en propietat per districtes

Accessibilitat familiar a l'habitatge en propietat als districtes de Barcelona (2015)
Preu de
venda
Esforç teòric
d'accés
Esforç teòric
d'amortització
Preu de
venda
Esforç teòric
d'accés
Esforç teòric
d'amortització
Districtes (€) preu/RFD (anys) (quota mensual
en % de la RFD)
(€) preu/RFD (anys) (quota mensual
en % de la RFD)
Habitatge nou Habitatge de segona mà
Ciutat Vella 273.503 6,4 35,3 232.015 5,5 28,6
Eixample 351.998 6,5 35,8 326.551 6,1 31,7
Sants-Montjuïc 164.736 4,3 23,8 153.105 4,0 21,1
Les Corts 523.543 7,7 42,2 355.132 5,2 27,3
Sarrià-Sant Gervasi 447.563 4,6 25,0 514.657 5,3 27,5
Gràcia 363.438 7,6 41,4 268.412 5,6 29,2
Horta-Guinardó 133.664 3,5 19,2 172.916 4,5 23,7
Nou Barris - - - 113.466 4,3 22,3
Sant Andreu 133.134 3,7 20,3 165.933 4,6 24,2
Sant Martí 248.394 5,8 32,0 250.883 5,9 30,8
Barcelona 292.176 6,0 33,0 273.498 5,6 29,5
Notes: Vegeu taula de l'apartat anterior. El tipus d'interès correspon al tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de 3 anys, que pel 2015 és 2,2%. L'esforç d'amortització correspon a l'import de les quotes a pagar per les famílies tipus dels districtes de Barcelona que disposen d'una renda mitjana i adquireixen un habitatge tipus del districte en el primer any a un tipus mitjà pel 90% del preu de l'habitatge en % de la RFD per llar.
A Nou Barris l'oferta d'obra nova de 2015 no és significativa.
Fonts: Preus dels habitatges: Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. La RFD s'ha calculat per districtes segons el que s'indica a barcelonaeconomia.bcn.cat. Els indicadors d'accessibilitat són d'elaboració pròpia.

Array
Array
Array

Les notables diferències entre districtes pel que fa a l’accessibilitat a l’habitatge en propietat és un bon reflex de que la recuperació del mercat immobiliari té diferents intensitats per àrees dins de la ciutat.

Un cop estimats, en l’apartat anterior, els valors mitjans dels índexs que mesuren l’esforç teòric que assumeixen els residents a Barcelona per accedir a un habitatge en propietat a la ciutat, fem un pas més i estimem aquests mateixos indicadors per a cadascun dels districtes, sota la hipòtesi –avalada per diferents estudis de demanda i enquestes- de que una bona part dels els potencials compradors cerca en primera instància mantenir-se en el seu barri o districte. Que l’oferta disponible i la capacitat adquisitiva ho permetin ja és un altre tema.

Les dades que es presenten faciliten una immediata jerarquització dels diferents valors de les ràtios d’accessibilitat dels districtes en relació amb la mitjana de ciutat i els gràfics adjunts plasmen de manera inequívoca en quins districtes els seus residents tenen –suposant una família tipus amb ingressos mitjans- més fàcil o més complicat accedir a un habitatge en propietat. Tot i que són resultats teòrics, són prou il·lustratius i emmarquen el debat sobre el mercat residencial de la ciutat.

Dels índexs presentats ens centrarem bàsicament en el que mesura l’esforç d’amortització en relació amb la renda en el segment d’habitatge usat. Bàsicament perquè més del 90% de les transaccions corresponen a habitatges de segona mà i es materialitzen mitjançant préstec hipotecari.  Per sobre de la mitjana de la ciutat, estimat en un 29,5%  –el valor més baix de tota la sèrie- hi ha només dos districtes: Eixample i Sant Martí. Gràcia i fins a cert punt Ciutat Vella es poden considerar en la mitjana, mentre que els sis restants estan clarament per sota de la mitjana.

Que les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, amb els habitatges més cars estiguin per sota de la mitjana en termes d’esforç d’amortització s’explica perquè gaudeixen d’uns nivells de renda molt per sobre de la mitjana de la ciutat. La situació de Ciutat Vella, a un pas del grup capdavanter, s’explica per la revalorització de la seva centralitat i per la transformació que han viscut alguns dels seus barris de la mà del turisme. Per contra, la ubicació més perifèrica i especialment l’absència de forces externes revitalitzadores del teixit urbà poden explicar la situació de districtes com ara Sants-Montjuïc i Nou Barris a més de Sant Andreu i Horta-Guinardó.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML