Impressió

Crèdit hipotecari

Array
Array
Array
Array

El revifament de la demanda i el renovat interès de la banca pel negoci hipotecari s’alien amb l’excepcional situació del preu del diner per impulsar la concessió de nous crèdits hipotecaris.

L’estabilització de l’euríbor a un any (l’interès que s’utilitza de forma majoritària per a revisar les hipoteques a tipus variable a Espanya) en mínims històrics i valors lleument negatius durant gairebé tot 2016 ha estat un factor determinant en l’augment del nombre d’hipoteques formalitzades. Un escenari, el dels tipus d’interès negatius, que no agrada a la banca però que l’ha utilitzat per tornar a atreure a possibles compradors d’habitatge a les seves oficines.

Convé recordar que la banca té encara molta oferta d’habitatge per a vendre i que l’actual conjuntura de creixement econòmic relativament ferm i baix preu del diner facilita la venda d’immobles a preus més alts que si el finançament fos més car. En conseqüència, una part de l’increment del nombre d’hipoteques formalitzades i del seu import respon probablement a l’efecte oportunitat d’aprofitar una conjuntura irrepetible i amb data de caducitat. No s’esperen canvis a curt termini en la política monetària del BCE però no es poden descartar en funció de com evolucioni la inflació i el creixement del PIB a la zona de l’euro i als Estats Units.

Que la situació del mercat immobiliari-financer al nostre país no acaba d’estar normalitzat, malgrat l’evolució positiva de la immensa majoria dels indicadors econòmics, ho deixa entreveure el fet que en un context de tipus d’interès especialment baixos en termes nominals el volum total de crèdit hipotecari viu en mans de les famílies evoluciona encara a la baixa. També és cert que ja no cau amb la intensitat que ho ha fet els darrers anys gràcies a la millora de la solvència dels hipotecats en termes generals i especialment a l’augment sostingut de la formalització de noves hipoteques.

Des del punt de vista del comprador (que no sempre necessita finançament aliè), els darrers temps han aportat un perfil molt divers, molt més que abans de la crisi. Actualment, a Barcelona la demanda d’habitatge la conformen famílies més o menys tradicionals (incloent unitats de convivència sense nucli) que cerquen un habitatge principal, d’altres residents amb bona salut econòmica que davant de la situació dels mercats financers opten per invertir en habitatge (a qualsevol zona de la ciutat i, en molt casos, per a destinar-los al lloguer), i, per últim, inversors estrangers, i no exclusivament amb perfil de luxe ni circumscrit als eixos de més nivell econòmic de la ciutat.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML